A step in their shoes

Feia temps que tenia ganes de tornar a fer un Youth Exchange (Erasmus plus) però entre màsters, feina i altres imprevistos m’era impossible…fins que un dia vaig trobar un projecte dela Vibria Intercultural, amb qui ja havia fet algun altre projecte, que buscaven una líder pel Projecte “Step in their Shoes”. Sincerament, no m’ho vaig pensar dues vegades que ja vaig enviar la meva candidatura. Les ganes de participar em van fer oblidar totes les obligacions diàries que tenia. Segurament tenia ganes de sortir de la monotonia. Sabia que fer un Youth Exchange…et canvia la vida…et fa créixer. Quan em van acceptar estava molt nerviosa…què dirà la feina…em donaran els dies…Moltes preguntes rondaven pel meu cap… Quan vaig explicar el projecte a la Directora del Despatx on treballo va estar encantada…em va dir que li semblava molt interessant i que no em podia perdre aquesta oportunitat. En aquell moment…era la persona més feliç.

tot el grup.jpgCom va havia aplicat com a líder, havia d’anar el que s’anomena “APV” que és la preparació prèvia del projecte…Hi vam anar el novembre…jo havia estat líder a un projecte anterior però no havia anat a l’APV ja que havia substituït a una noia que era qui havia de ser líder…Per això… tot era nou per mi. Molts nervis. Moltes emocions. Els tres dies van passar volant. Ens vam conèixer tots els líders, vam connectar moltíssim…va ser genial.
Desprès de l’APV…tenia unes ganes immenses de fer el projecte que els mesos entre
desembre fins el projecte se’m van fer eterns…comptava els dies…Tenia moltes ganes. Durant aquests mesos, es va seleccionar els participants que formarien part del grup Espanyol, es van preparar les activitats, es van comprar els bitllets d’avió, entre altres coses mentre esperavenel dia del projecte.

El dia tant esperat va arribar. Ens vam trobar tots a la terminal T2…quines ganes. Un cop reunits tots va començar l’aventura…Un equip magnífic. Connectàvem a la perfecció. No vam parar de riure en tot el viatge i ens va passar mil i unes coses, com per exemple perdre el bus…, afrontar situacions inesperades…, però sempre rient i rient.

El projecte el vam realitzar a l’Hostal Kings al Parc Natural d’Snowdonia….era un lloc màgic. Enmig de les muntanyes del Parc Natural…Vam connectar des del primer moment amb la naturalesa. Vam arribar el vespre molt tard…tots els participants estàvem molt cansats i vam anar directament a dormir a les habitacions corresponents…Cada dia al mati fèiem Pilates…era una càrrega de piles i energia positiva per començar el dia amb motivació. Cada dia un dels països participants li tocava preparar taula, netejar, ajudar el nostre estimat cuiner Andres…que per cert el millor cuiner de la historia mundial…
El projecte tenia com a base tractar sobre “hiking”, és a dir, el senderisme, l’empatia, els refugiats, els estereotips, entre altres tòpics relacionats amb posar-se a la pell dels altres.Vam fer 3 Hikes, un total de 47 kilometres, vam fer 25 sessions diferents durant 7 dies i vam ser 29 participants….podria dir que de cada dia i de cada participant m’enduc alguna cosa que ha fet que hagi crescut com a persona. He descobert noves vides, nous mons, noves amistats…durant aquests dies he rigut fins a plorar de mal de panxa…he plorat de felicitat…

Realment costa explicar o resumir la meva experiència i vivència en aquest projecte perquè no tinc paraules…va ser genial…va ser un descobriment de mi mateixa com a persona. Vaig descobrir virtuts de mi mateixa que mai m’hagués imaginat que tenia… Durant 7 dies vaig tenir una família en la que ens vam recolzar dia i nit…Van néixer amistatsque mai moriran…amistats eternes.
Animo a tots es joves a participar-hi!

Montse Rossell, youth leader de l’intercanvi A step in their shoes I, Gal·les

Anuncis