El passat mes de juliol, del 4 al 12, l’Arnau, la Jara, en Jordi, la Berta, la Ivet, la Sophia i la Sara van viure l’experiència d’un intercanvi juvenil a Conversano, al sud d’Itàlia acollit per l’entitat italiana Link.

Arnau
Quan vaig decidir apuntar-me al intercanvi Sumwer a Itàlia tenia unes quantes inseguretats ja que no coneixia a ningú i tampoc tenia molt clar com aniria aquesta nova experiència. Tot i tenir aquestes pors, tan aviat com va començar aquesta aventura, van anar desapareixent. Un cop vam arribar a Italià, ens vam reunir amb els voluntaris i els participants a la masseria, que era el lloc on passarem els pròxims dies. La meva primera impressió del lloc va ser bastant bona ja que tot estava ben organitzat. Un cop instal·lat vaig conèixer els meus companys grecs i turcs amb qui vaig viure molt bones experiències.

Els següents dies em van passar molt ràpid i sense donar-me’n compte ja havia fet molt bona amistat amb el grup de catalans i amb els altres participants i voluntaris. Durant els dies fèiem activitats per donar-nos a conèixer millor i a conèixer les nostres cultures i compartir moments divertits. Les nits interculturals ajudaven molt a poder conèixer les tradicions, els menjars i els balls dels altres països.
A part de fer activitats a la masseria, també organitzàvem activitats a Conversano i a Bari, on fèiem tallers relacionats amb el tractament del plàstic i dels residus.

En tots els dies, l’ambient entre tots els participants ha estat increïble. Tot i que és cert que no arribes a conèixer a tothom degut als pocs dies que tens, aconsegueixes fer grans amistats i conèixer cultures de diferents països. A més a més, cal afegir que acabes connectant molt amb el grup i et sents part d’una família.

Finalment, em sento molt agraït d’haver format part del meu grup de catalans i catalanes ja que hem creat una petita família durant uns dies. Sense cap dubte tornaria a repetir aquesta experiència no només per tot el que aporta a nivell cultural i personal, sinó també pels grans moments que he passat.

Sara
El nostre viatge va començar al aeroport, on ens vam conèixer tots els participants de Catalunya. Tots estàvem nerviosos per la setmana que ens esperava, però això no va impedir que també estiguéssim emocionats per arribar.

La casa en la que estàvem era una masia rural en mig del camp, el que permetia que cada matí ens endinséssim per fer els “Energizers”, petits jocs per conèixer-nos millor. El primer dia va ser per fer les presentacions i un sopar típic Itàlia ben tranquil. Un dels dies que més em va agradar va ser el dia que vam passar a la platja de Bari, vam descobrir la ciutat i fer moltes mogués entre nosaltres!

Tampoc podem oblidar-nos del meravellós taller que vam realitzar amb l’associació Caos, una parella molt agradable que tenia com a finalitat ajudar una mica a que el nostre planeta fos un món millor. A partir de taps d’ampolles, feien mosquetons, obres d’art, etc. Va ser una experiència molt enriquidora i divertida que, a més, ens va motivar per dur a terme el nostre projecte: un Flashmob relacionat amb el medi ambient. Vam passar dies creant cartells amb missatges divertits però alarmant sobre el canvi climàtic i creant una coreografia amb diferents balls tradicionals dels països participants: Itàlia, Turquia, Grècia i Espanya.

Però sens dubte, la millor part de l’intercanvi van ser les nits interculturals, va ser on realment ens vam conèixer i crear amistat. Per la nit italiana vam sopar pizza. La següent va ser la nostra, vam preparar un petit joc de preguntes sobre Espanya i vam preparar truita de patates, gaspatxo, pa amb tomàquet i allioli. La tercera nit va ser la turca, van cuinar kebab i ens ho vam passar molt bé. Per últim, vam poder gaudir de una nit grega. Van preparar menjar, però la millor part va ser el ball tradicional que ens van ensenyar. Va ser meravellós! Ha sigut una experiència molt enriquidora i m’alegro d’haver-hi pogut participar. El millor que m’emporto d’aquest intercanvi és les amistats i vincles que he creat i tot el que he après.

Sophia

La experiència que vàrem tenir a Itàlia va ser molt positiva. Hem estat connectats amb la natura a tots moments, i hem après importants coses sobre com preservar-la. A més, també vàrem aprendre sobre les diferents cultures i llengües dels països que ens van acompanyar en aquest projecte, en mig a moltes rialles i energia. Realment, ha sigut un viatje molt nutritiu intel·lectualment. Va ser el meu primer projecte amb la Víbria, però espero participar en molts més! Gràcies :)!

Ivet
Aquest juliol, del 4 al 12 vaig participar en un intercanvi cultural a Conversano, Itàlia en el que també participen Grècia, Turquia, Tunísia i Itàlia, anomenat SUMWER, que constava amb la temàtica d’aprendre a valorar més la importància de la protecció del mar i la reducció de residus. En el personal, considera que l’experiència va ser única, ja que no només vam tractar temes sobre la sostenibilitat del medi ambient, sinó que també vaig relacionar-me amb persones d’altres països amb els quals vaig aprendre altres cultures i maneres de viure, malgrat que els participants de Tunísia no van poder participar a causa de problemes amb el seu visat, la resta de persones van fer que la setmana amb ells fossi espectacular.

Cada nit es feia una nit intercultural en la qual cada grup cuinava menjars típics del seu país i explicava les típiques tradicions d’on venen, en el nostre cas, vam fer una mena de Kahoot on en vers de jugar amb el mòbil, vam fer que per grups haguessin d’anar a un de nosaltres, els quals teníem una lletra identificadora respecte a les preguntes, i abraçar l’opció que creien que era la correcta, haig de reconèixer que va ser bastant graciós veure com la gent d’altres països intentava endevinar que fèiem al Sant Joan.

Cada dia teníem activitats programades, a part de la nit intercultural, cada país havia de preparar una activitat per fer al matí i així poder activar-se, un dia vam fer una classe de ball, l’altre una mena de gimcana i un altre vam jugar al joc de les cadires, cada dia les activitats variaven, però el que si es feia cada nit era, després de sopar, la lovebox, una capsa de cartó on durant el dia havíem anat posant comentaris amistosos o amorosos a persones allà presents, era un moment molt emotiu, ja que tot el que es deia eren comentaris bonics dirigits a algú de nosaltres i això feia que l’ambient del grup que ja de per si era molt bo, millores.

Respecte a les activitats relacionades amb la temàtica de l’intercanvi, vam organitzar una flashmob en el que vam fer cartells amb missatges relacionats amb el tema i ens vam estampar una samarreta a conjunt per a posteriorment, en el poble de Conversano fer un ball que havia estat creat per nosaltres, el qual incloïa un ball típic de cada país, en el cas d’Espanya el ball que vam ensenyar a fer va ser l’Estapera, ball que van destruir, però que van ballar amb totes les seves ganes.

L’únic dolent que vaig trobar del viatge va ser l’acomiadament, ja que durant aquella setmana ens vam acostumar a conviure entre nosaltres i haver de dir adéu a totes aquelles persones va ser una mica trist, per la resta, la setmana va ser espectacular.

Berta
Aquest intercanvi ha sigut una experiència molt enriquidora que m’ha aportat tant coneixements sobre el medi ambient, que era el tema principal de l’intercanvi, com noves amistats amb gent de diferents països. Cada matí el començarem amb una petita activitat per a agafar energia per després fer un taller sobre el canvi climàtic. Alguns dies vam anar a visitar Conversano on vam realitzar un taller amb taps d’ampolles, amb els quals vam fer uns mosquetons. La part que més vaig gaudir van ser les nits. Cada dia un país dels quatre que hi participaven (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya), s’encarrega de preparar un menjar típic i alguna activitat tradicional del país i quan acabàvem era l’hora de la LoveBox, plena de papers amb missatges bonics que t’havien escrit els altres participants durant el dia. És una experiència que mai hagués pensat que faria, però que definitivament repetiria.

Jara
El passat mes de juliol, jo i 6 participants més vam anar a Conversano, Itàlia, gràcies a un projecte Erasmus+ i tant La Víbria, organització que ens enviava, com Link, organització que ens acollia.

Abans de marxar vam fer una reunió on ens vam conèixer tots i on la Marta, la treballadora de La Víbria que ens va assistir i preparar, ens va explicar una miqueta el funcionament de tot l’intercanvi, i on vam fer alguns jocs concrets per conèixer-nos entre nosaltres i tranquil·litzar les pors o preocupacions que poguéssim tenir.

Una vegada allà, ens vam allotjar en la Masseria Manoia, un lloc ben semblant a una masia com les que podem trobar aquí, amb granja inclosa. Tothom dormia a la mateixa habitació, molt amplia amb lliteres, i compartíem espai a les cuines i als lavabos (separats per sexes), de manera que vam estar convivint durant una setmana. Això, juntament amb totes les activitats, treballs, temps lliure, i l’exploració tant de
l’entorn com d’altres cultures, va fer que, com podeu imaginar, acabéssim fem pinya.
El grup de participants era molt divers, i jo no sé si va ser sort o el perfil de les persones que acostumen a fer intercanvis o voluntariats, però teníem un grup maquíssim, i un pensaria que amb tanta diversitat que es podia trobar al grup hi hauria alguns malentesos o enemistats, al cap i a la fi, no pots fer-te amic de tothom o avenir-te bé amb tots, però de veritat que no és per embellir l’experiència, no va haver-hi res semblant entre els participants.

Per descomptat no tothom es va fer superamic de tothom, però sí que puc afirmar que tothom va anar-hi amb una ment oberta, i amb la simpatia sempre per davant, tot plegat puc dir que teníem un molt bon grup amb un ambient genial que ens va apropar els uns amb els altres, i tot gràcies al mix de personalitats i la tendència personal del grup a ser una mica trapelles, riallers, moguts, i animats. Molt animats. Potser massa i tot de vegades (enteneu-m’he, jo me’n vaig a dormir sempre d’hora, i de vegades era difícil fer-ho amb el soroll de la gresca de fora).

Però no patiu introvertits com jo que llegiu això, perquè el respecte és un punt molt important en
projectes d’aquest caire, i en tot moment es va respectar a aquells que volien o necessitaven descansar o fer una pausa del rebombori i recarregar piles, osigui que si et preocupa no poder seguir el ritme amb les interaccions socials i les activitats, sàpigues que dins del respecte entra adaptar-se a les necessitats o preferències de tothom, en la mida del possible, de manera que podràs tenir el teu temps i espai tranquil·let per recarregar o compensar la sobreestimulació sense haver de sentir-te malament o preocupar-te per necessitar o voler aquests moments.

Per acabar, de les activitats no puc comentar molt perquè el que es fa a cada projecte és diferent, i per tant les activitats canvien, però des de la meva experiència, van ser molt lúdiques. Treballes amb gent d’altres països i cultures per un be comú, i de veritat que el temps passa volant. En ser tot educació no formal, les coses entren, i es retenen, molt millor, amb el gran, gran, gran avantatge que t’ho passes bé, o si més no (en cas que l’activitat no et faci molta gràcia) passen verdaderament ràpid. El temps en general ho fa, abans que me n’adones havien passat ja els vuit dies.

La Marta ens ho va dir, i jo ho vull repetir aquí perquè és la comparació més semblant que trobo, i és que els intercanvis juvenils són com unes colònies centrades a millorar una miqueta el planeta i les nostres societats, o si més no, el nostre entorn i nosaltres mateixos.

En general i per acabar, ara de debò, és una experiència que recomano moltíssim per un gran ventall de raons, les quals us asseguro que per llarg que sigui això, no les he escrit o explicat totes, però la idea general és que nois, animeu-vos a provar-ho, realment no perdeu res, si veieu que no és una cosa per vosaltres com a mínim teniu l’experiència i haureu guanyat més coses de les quals penseu, i si us agrada, no només guanyeu l’experiència i el creixement personal o educatiu, sinó que podeu mirar més projectes, endinsar-vos una mica més en aquest món i repetir, tornar a gaudir de tot el cacau, i continuar creixent, qui sap, potser descobriu cosetes sobre vosaltres que no sabíeu, o fins i tot pot ser que us porti per un camí que o no coneixíeu, o no us havíeu plantejat mai. Com acostumen a dir, llença’t, cada instant és únic i no es repetirà lmao.

Jordi
Aquest projecte d’Erasmus plus programat per la Víbria Intercultural ha sigut increïble per diversos motius. Per començar el tema del projecte que és el la sostenibilitat del medi ambient per mi té un gran interès. Durant el l’estància a Conversano vam fer activitats enfocades en aquest tema, com un pluja d’idees per mitigar els efectes del canvia climàtic. A més, vam fer un flashmob per protestar i demanar canvis en la forma que vivim perquè sigui més sostenible.

En segon lloc, els participants i els coordinadors del projecte han sigut fantàstics. Vam ser un grup petit, al voltant de 30 persones. Per tant coneixies a tothom. Vaig fer una gran amistar amb els grups turcs i grecs. Vam riure i gaudir fent les activitats i quan ens deixaven temps lliure. A més, els coordinadors sempre estaven actius i energètics per fer les activitats, que semblava que mai si els acabés les idees. No paràvem. En tercer lloc, la masia on ens allotjàvem crec que va ser un encert. Al estar fora de Conversano havíem de crear espais dintre de la Masseria. I això provocava que ens féssim més entre nosaltres.

En conclusió, va complir les meves expectatives en general. Sí que m’hagués agradat que membres del projecte fossin més oberts i actius, que fessin l’esforç de sortir de la zona de confort i intentar conversar amb tothom. No obstant, crec que ha sigut una bona experiència.