Holaaa,
Em dic Mariam i tinc 23 anys. Sóc de Sakartvelo (Geòrgia 🇬🇪) i sobretot de la bella capital Tbilisi, aquest nom en realitat significa un lloc càlid i per a mi també és un lloc memorable.

En aquest article compartiré una mica de mi i també de la meva vida actual a Catalunya. El motiu principal pel qual estic aquí és que estic fent el meu voluntariat a La Víbria Intercultural. Però hi ha tota una història de fons que val la pena conèixer abans de compartir la meva experiència personal des de l’assolellada i bonica Catalunya, Espanya.

Si algú em preguntés mai com vaig decidir arribar aquí, només diria que seguia la meva veu interior. Per ser sincera, en aquest procés em vaig sentir confosa i espantada, però al mateix temps sentia una gran motivació per canviar la meva vida ordinària. El 2022 em vaig graduar a la universitat. Estava estudiant dret, però mentre feia la llicenciatura em vaig adonar lentament que en realitat no era la meva passió, sinó que m’estava esforçant molt per tenir notes alts i estava lluitant molt. M’estava culpant i comparant-me amb altres que ja treballaven en diferents despatxos d’advocats o en alguns llocs legals i com que no sabia què fer, aquest fet m’estressava molt.

L’últim any dels meus estudis vaig començar una feina a temps complet en una empresa corporativa internacional i hi vaig estar 1 any i mig. Mentre hi era, vaig canviar i vaig créixer molt. Vaig aprendre com se sent quan ets totalment independent econòmicament i vaig pensar que era l’únic que més necessitava a la meva vida. Però deixeu-me ser sincera, cada dia de feina no em sentia com una persona que treballa de 9h a 18h i es veu allà en el futur perquè, en primer lloc, no tenia interès per la feina que estava fent i, en segon lloc, no tenia temps per a les meves pròpies passions.
El més destacat va ser que vaig treballar per als objectius de l’empresa però no vaig poder fer-me càrrec dels meus…

En aquells temps, a banda de la meva feina, també vaig començar un any de pràctiques a “ICPI – International Center for Peace and Integration” a Geòrgia i crec que va ser la millor decisió de la meva vida. Era el lloc que feia temps que necessitava. Vaig estar treballant en els projectes locals i Erasmus+ amb l’equip i també vaig tenir l’oportunitat de participar en alguns projectes internacionals. Vaig viatjar i vaig conèixer moltes persones increïbles i em vaig adonar que realment era el que volia fer.
P.D. Holaa i moltes gràcies de nou als membres de l’equip ICPI des d’aquí pel seu suport!!!

Per ser breu, vaig haver de marcar les meves prioritats a la feina i finalment vaig decidir deixar-ho sense plans ni expectatives. Gairebé un mes després, aquest projecte va aparèixer a la meva vida de manera inesperada i vaig decidir donar-me l’oportunitat de traslladar-me a Barcelona. La principal motivació va ser el desig de sortir de la meva zona de confort, viure de manera independent en un país molt diferent on tothom parla en un idioma diferent, un pas endavant i intentar explorar-me més. Per descomptat, per fer les coses que m’agraden i per ajudar els altres.
Bé, em saltaré la història del llarg viatge per aconseguir el visat, però si algú d’un país no comunitari mai es pregunta com aconseguir-la, apropeu-vos a mi perquè ja tinc molta experiència i faré tot el possible per ajudar-vos!

Així doncs, és hora de passar a la millor part i parlar de la meva actual vida a Espanya!
Ja fa 3 mesos que vaig aterrar a Barcelona i recordo al principi com de confosa estava i no sabia com afrontar tantes coses noves alhora. Comencem pel fet de que és la meva primera experiència vivint a l’estranger i visc amb 4 voluntaris més (Noelle, Alex, Anna, Elisa) al pis i també són de diferents països. Bé, diria que sóc molt afortunada de viure amb ells! Durant aquest temps he après i m’he adonat de tantes coses i gràcies als nostres bons i importants moments junts ens entenem i ajudem molt. Som en total 15 voluntaris i sovint ens agrada passar l’estona i estar aquí junts.

Un dels meus moments preferits aquí va ser visitar la família del meu mentor per Nadal. Em va convidar a casa seva a un tradicional sopar de Nadal català. Tot i que tenia una mica de barrera lingüística en castellà, encara ens vam comunicar i vam compartir algunes històries amb la seva germana, la seva àvia i els seus pares. Va ser una experiència increïble perquè em van preparar menjar tradicional català i vam parlar d’algunes tradicions, vam compartir històries familiars i imatges. Sincerament, després de molt de temps lluny del meu país, em vaig sentir realment com a casa aquell dia.

Sobre la meva feina a La Víbria, estic contenta de formar part d’aquest equip perquè estan treballant molt per crear una societat millor i ajudar els joves a tenir un futur millor. Principalment faig gestió de projectes i estem treballant en projectes locals i internacionals per a joves i és molt interessant participar en els processos de planificació, acollida, facilitació i presentació del projecte. Per tant, tinc la llibertat de fer realitat les meves idees i sempre que acollim participants de diferents països, tinc l’oportunitat de conèixer gent nova i interactuar amb ells també.

Fa unes 2 setmanes vam obrir el Baumann Bar, que és un bar social que coordina La Víbria i ara cada dijous hi planifiquem moltes activitats diferents, com vetllades interculturals, nits de quiz i intercanvis lingüístics. En aquest procés, l’Alexandra, la Chloé i jo tenim total llibertat per planificar aquest dia pel nostre compte i organitzar l’esdeveniment. Això és increïble perquè sempre fem pluja d’idees i ens ajuda a fer realitat les nostres idees creatives i a improvisar una mica!

Bé, pel que fa al meu creixement personal, estic intentant explorar-me més i gaudir dels moments aquí. Crec que des que sóc aquí, ja he après molt i estic intentant esbrinar-ho més. Crec que aquesta és exactament l’experiència que necessitava a la meva vida en aquest moment i estic segura que serà un any transformador. Quan vaig arribar estava lluitant pel català i el castellà perquè abans no tenia cap experiència amb aquestes llengües. Però de moment ja veig la diferència i tinc converses diàries a la cafeteria, mercats o algun local. He de reconèixer que de vegades amb els locals faig veure que entenc el que em diuen i estic pensant si hauria de respondre Sí, clar o NO. Però sempre estic intentant sortir de la meva zona de confort i fins i tot em ric dels meus errors o confusions.

M’encanta viatjar en solitari i ja he viatjat a alguns llocs, però tinc una llarga llista i estic planejant més viatges per Espanya i altres llocs. Aquest procés és com una auto-reflexió per a mi. M’allunya de l’entorn familiar i de les rutines diàries, reavalua les prioritats i aconsegueix una comprensió més clara dels meus valors i aspiracions. Crec que aquesta és una de les millors maneres de creixement personal, autoconeixement i una connexió més profunda amb el nostre jo interior.

A mesura que es desenvolupen els capítols del meu viatge, em recordo que cada gir ha estat una pinzellada al llenç de la meva vida. En el joc dels reptes, he descobert la bellesa de la resiliència i el poder transformador d’entrar en terreny desconegut.

Finalment voldria deixar(-me) aquest missatge:

Gaudeix dels moments! Creu en tu mateixa! Arrisca! Abraça cada moment amb gratitud i deixa que les lliçons apreses et guiin cap a un futur il·luminat per la teva pròpia capacitat de resistència i coratge.

La història continuarà…

English version 🇬🇧

Holaa,
My name is Mariam and I am 23 years old. I am from Sakartvelo (Georgia 🇬🇪 ) and especially from the beautiful capital Tbilisi, this name actually means a warm location and for me it’s very warmly memorable place too.

In this article I will share a little about myself and also about my current life in Catalunya. The main reason why I am here is that I am doing my volunteering at La Vibria Intercultural. But there is a whole background story which is worth knowing before I share my personal experience from sunny and beautiful Catalunya, Spain. 

If somebody ever asked me how I decided to get here, I would just say that I was following my inner voice. To be honest, in this process I was confused and scared but at the same time, I was feeling a huge motivation to change my ordinary life. In 2022, I graduated from university. I was studying law but while doing my bachelor’s degree I slowly realised that it wasn’t actually my passion but I was pushing myself a lot to have the high degrees and I was struggling a lot in between. I was blaming and comparing myself to others who were already working in different law firms or some legal places and because I didn’t know what to do, this fact was stressing me out so much. 

In the last year of my study, I started a full time job in an international corporate company and I spent 1.5 years there. While being there, I changed personally and grew a lot. I learnt how it feels when you’re financially fully independent and in that time I was thinking that was the only thing I needed the most in my life. But let me be honest, everyday at work I didn’t feel like a person who works from  9-6 job and sees herself there in the future. Because  firstly, I didn’t have the interest in the work I was doing and secondly, I didn’t have time for my own passions. The biggest highlight was that I worked for the company’s goals but I couldn’t take care of my own ones… 

In those times, beside my work, I started a 1 year internship at “ICPI – International Center for Peace and Integration” in Georgia and I think it was the best decision in my life. It was the place which I needed for a long time. I was working on the local and Erasmus+ projects with the team and had a chance to participate in some international projects as well. I travelled and met so many amazing people and I realised it was actually the thing I wanted to do.

P.S Holaa and huge thanks again to ICPI team for their support!!!

To say it shortly,  I had to set my priorities at work and finally I decided to quit my 9-6 job without any plans and expectations. Almost one month later, unexpectedly this project appeared in my life and I decided to give myself a chance to move  to Barcelona. The main motivation was to break out of my comfort zone, live independently in a quite different country where everyone speaks in a different language, step forward and try to explore myself more. Of course, to do the things I enjoy and to help others. 

Well, I will skip the long story for my Visa but if someone from a non EU country ever wonders how to get it, approach me because I already have a lot of experience and I’ll do my best to help you! 

So, it’s time to move on to the best part and talk about my life in Spain por ahora!

It’s already been 3 months since I landed in Barcelona and I remember how confused I was in the beginning and didn’t have any ideas how to deal with so many new things at the same time. Let’s start from the fact that it’s my first experience  living abroad and I live with 4 other volunteers (Noelle, Alex, Anna, Elisa)in the flat and they’re also from different countries. Honestly, I would say that I am really lucky to live with them, during this time by living with them I feel like home, learnt and realised so many things about their cultures, languages. Because of our many good or hard moments together I think now we understand, appreciate and help each other so much. There are also in total 15 volunteers and we often go for hiking, partying or just enjoy hanging out and being here together.

One of my favourite moments here was my visit to my mentor’s Andrea’s family for Traditional Catalan Christmas Dinner. She invited me to her house for a traditional Catalan Christmas Dinner. Even though I had a bit of a language barrier in Spanish we still communicated and shared some stories with her sister, grandma and parents. It was an amazing experience because they prepared some traditional Catalan food for me and we  talked about some traditions, shared some family stories and pictures. Honestly, after a long time far away from my country, I really felt like a home that day.

About my work at La Vibria, I am happy to be part of this team because they’re working so hard to create a better society and help young people have a better future. I am mostly doing project management and we’re working on local and international projects for youngsters and it’s so interesting to take part in the project planning, hosting, facilitating and reporting processes. So, I have the freedom to create my ideas into reality and whenever we are hosting participants from different countries, I have a chance to meet with new people and interact with them also.

About 2 weeks ago we opened Baumann Bar which is a social bar supported by La Vibria and for every Thursday now we’re planning many different activities there, such as Intercultural evenings, Quiz nights and language exchanges. In this process, Alexandra, Chloe and I have a full freedom to plan this day by ourselves and host the event. I really enjoy this because we always have the brainstorming and it helps to make our creative ideas into reality and improvise a bit!

Well, about my personal growth I am trying to explore myself more and enjoy the moments here. I think since I have been here, I have already learnt a lot and am trying to figure it out more.  I feel this is exactly the experience I needed in my life for now and I am sure it will be a transforming year of my entire life. Well, when I arrived I was struggling about Catalan and Spanish because I had completely no experience with these languages before. But for now I already see the difference and have daily conversations in the coffeeshop, markets or some local places. I have to admit that sometimes with locals I pretend that I understand what they tell me and I am thinking whether I should answer Sí, claro or NO. But I am always trying to step out of my comfort zone and even I laugh about my mistakes or confusions. 

I love solo travelling  and I have already travelled to some places but I have a long list and am planning more trips around Spain and not only. This process is like self-reflection for me. It removes me from the familiar surroundings and daily routines, reassess priorities, and gains a clearer understanding of my values and aspirations. I think this is one of the best ways to personal growth, self-awareness, and a deeper connection with our inner self.

As the chapters of my journey unfold, I realized that every twist, every turn, has been a brushstroke on the canvas of my life. In the process of challenges, I’ve discovered the transformative power of stepping into the unknown. 

For the ending:

Enjoy the moments! Believe in Yourself! Risk it! Embrace each moment with gratitude, and let the lessons learned guide you towards a future illuminated by your own resilience and courage. 

The story continues…