Hola a tots, em dic Nino. Tinc 24 anys i vinc de Tbilisi, Geòrgia. Em vaig llicenciar a la Facultat de Filologia de Geòrgia i, tot i que m’agradava la meva professió, no estava segura de si m’apassionava. Després de la graduació, vaig treballar com a mestra principalment amb nens d’educació infantil i primària, i em va encantar per l’amor i l’apreci incondicional que rebia cada dia d’ells.

Tanmateix, després de dos anys de treballar llargues hores en el mateix camp i de canviar de feina dues vegades, em vaig adonar que estava treballant sota molta pressió. No vaig tenir temps per gaudir de les activitats que m’agradaven, i això em provocava estrès i ansietat. Tenia una feina, amics i família que estimava, però l’entorn em feia infeliç. Sabia que havia de buscar noves experiències.

Vaig decidir provar el voluntariat, però al principi vaig dubtar per la meva por a allò desconegut i la incertesa. Tanmateix, sabia que m’ajudaria a progressar en la meva vida. El meu objectiu era fer el meu programa de voluntariat a Espanya, ja que sempre m’ha fascinat la cultura i la llengua del país. També volia treballar amb infants o persones que necessiten atenció i suport especials, ja que tinc experiència treballant amb nens amb discapacitat mental i volia aprendre més sobre com ajudar-los a sentir-se segurs i estimats.

Com que el meu país no és membre de la Unió Europea, vaig haver d’anar a Turquia per obtenir el meu visat. El procés de visat va resultar ple de dificultats i va suposar molt d’esforç. Després de dos mesos d’estrès i milers de documents, finalment vaig acabar on volia estar. Aquesta experiència m’ha ensenyat que ho agraeixo tot més si ho aconsegueixo de la manera difícil i aprenc en el procés.
Després d’un procés de visat llarg i difícil, per fi vaig arribar a Espanya fa quatre mesos. Visc a Terrassa, i fins ara, ha estat genial. Tot i que la llengua catalana era una mica més dura del que m’imaginava, cada dia m’hi sento més còmode. M’encanta explorar Catalunya i conèixer les seves tradicions i gent. Diria que no he tingut cap dificultat pel que fa a la gent i la cultura perquè crec que estan molt a prop del meu cor, i molt semblants a mi d’alguna manera.

Tot i que sóc feliç fent de voluntaria a Espanya, encara tinc moments en què no em sento bé i necessito consell i ajuda dels altres. Tinc la sort de tenir una organització de suport que es preocupa per la meva salut mental i el meu benestar i sempre està disposada a escoltar i ajudar. M’ajuden a entendre les meves debilitats i els meus punts forts, a trobar les maneres adequades per millorar-me, m’ajuden a adonar-me en què he de treballar per ser la millor versió de mi mateixa, i fins i tot a saber que en el futur si necessito suport, sempre el podré trobar, m’ajuda a viure la meva experiència plenament i estic molt agraïda per això.
També tinc la sort de conviure amb altres voluntaris interessants i diversos. Compartim les nostres experiències i cultures, i de vegades intentem ensenyar-nos mútuament la nostra llengua. M’he fet amiga íntima d’alguns d’ells i estic molt agraïda que a través d’aquest projecte, hagi pogut conèixer persones tan increïbles a la meva vida, que em desafien d’una bona manera i em donen suport en cada pas del camí.

Comparteixo pis amb tres persones, Chloe, Pepe i Vidar. Quan vaig arribar, em va costar una mica perquè érem molt diferents els uns dels altres, i no sabíem com fer més còmoda la nostra convivència. Tanmateix, vaig aprendre que amb una comunicació adequada i un respecte mutu, tot es pot resoldre. Estem oberts a aprendre els uns dels altres cada dia i sempre tenim en compte els desitjos i els sentiments dels altres.

Fa quatre mesos que faig el meu voluntariat al Taller Jeroni De Moragas amb una altra voluntaria, l’Anna. El seu principal objectiu és atendre les persones en risc d’exclusió social, especialment les persones adultes amb diversitat funcional i intel·lectual. L’objectiu principal de l’organització és oferir oportunitats de desenvolupament i creixement personal a persones que sovint estan excloses de la societat. Estic agraïda de formar part d’aquesta organització i de poder tenir un impacte positiu en la vida de les persones. Durant el dia intento participar en totes les activitats, però com que la majoria són molt independents, de vegades no necessiten la meva ajuda, tot el que necessiten i esperen de mi és suport, amor incondicional i amistat, que és tot el que jo intento donar-los. Estic molt contenta de formar part de la seva vida i aprendre d’ells. Crec que treballar amb ells m’ha ensenyat quant vol dir donar-se suport, escoltar-se i ajudar-se mútuament, per veure sempre el millor de les coses. També m’ha donat confiança i força en el meu dia a dia. Diria que en tan poc temps em van canviar per a millor i m’encanta cada minut que passo amb ells com sé i sento que el que faig realment els importa.

Fa quatre mesos que visc a Catalunya i cada dia és una oportunitat per créixer, aprendre i descobrir coses noves sobre mi mateixa. Estic sorpresa de com d’emocionant i sorprenent és la meva vida aquí, i de com estic oberta a noves experiències. Abans seguia un pla estricte i evitava prendre riscos, però ara estic més relaxada i segueixo el corrent. Gaudeixo cada moment, conec gent nova, viatjo, provo noves aficions i exploro nous llocs. Faig que cada dia compti i crec que la meva experiència només millorarà.

He fet molts amics durant la meva estada aquí, i fem diferents activitats junts, com caminar, fer esport, provar nous aliments, escoltar música i ballar. Cada dia és interessant i emocionant, i sé que aquesta experiència em portarà on vull arribar a la vida.

Vull acabar aquest article amb una cita que vaig escriure al meu llibre en castellà fa quatre anys, que resumeix a la perfecció la meva experiència aquí: “Pots, hauries, i si tens la valentia de començar, ho faràs”. Estic segura que puc fer qualsevol cosa que em proposi i animo els altres a ser valents i provar coses noves fins que trobin el seu lloc.

Gràcies per prendre el temps per llegir la meva història.

Nino

English version 🇬🇧

Hello everyone, my name is Nino. I am 24 years old and I come from Tbilisi, Georgia. I graduated from the Faculty of Philology in Georgia, and although I liked my profession, I was not sure if I was passionate about it. After graduation, I worked as a teacher primarily with preschool and elementary school children, and I loved it because of the unconditional love and appreciation I received every day from the kids.

However, after two years of working long hours in the same field and changing jobs twice, I realized that I was working under a lot of pressure. I didn’t have time to enjoy activities that I loved, and this was causing me stress and anxiety. I had a job, friends, and family that I loved, but the environment was making me unhappy. I knew I had to look for new experiences.

I decided to try volunteering work, but I was hesitant at first because of my fear of the unknown and uncertainty. However, I knew it would help me progress in my life. My goal was to do my volunteering program in Spain, as I have always been fascinated by the country’s culture and language. I also wanted to work with children or people who need special care and support, as I have experience working with children with mental disabilities and wanted to learn more about how to help them feel safe and loved.

Because my country is not a member of the European Union I needed to go to Turkey to get my visa. The visa process turned out to be full of difficulties and took a lot of effort. After two months of stress and thousands of documents, I finally ended up where I wanted to be. This experience has taught me that I appreciate everything more if I achieve it the hard way and learn in the process
After a long and difficult visa process, I finally arrived in Spain four months ago. I live in Terrassa, and so far, it has been great. Although the Catalan language was a little harder than I imagined, I am becoming more comfortable with it every day. I love exploring Catalunya and learning about its traditions and people. I would say I had no difficulties when it came to people and culture because I think they are very close to my heart, and very similar to me in some way.

Although I am happy volunteering in Spain, I still have moments when I don’t feel good and need advice and help from others. I am lucky to have a supportive organization that cares about my mental health and well-being and is always ready to listen and help. They help me understand my weaknesses and my strengths, find the right ways to improve myself, help me realize what I have to work on to be the best version of myself, and even knowing, that in the future if I need support I will always find it, helps me to live my experience fully and I’m very grateful for that.
I am also fortunate to live with other volunteers who are interesting and diverse. We share our experiences and cultures, and sometimes we try to teach each other our language. I became close friends with some of them and I am very grateful that through this project I met such amazing people in my life who challenged me in a good way and supported me every step of the way.

I share an apartment with three people, Chloe, Pepe, and Vidar. When I arrived, it was a little difficult for me because we were very different from each other, and we didn’t know how to make our coexistence more comfortable. However, I learned that with proper communication and mutual respect, everything can be solved. We are open to learning from each other every day, and we always consider each other’s wishes and feelings.

I have been doing my volunteering work for four months now at Taller Jeroni De Moragas alongside Anna. Their main goal is to care for people at risk of social exclusion, especially adults with functional and intellectual diversity. The main objective of the organization is to provide opportunities for development and personal growth to people who are often excluded from society. I am grateful to be a part of this organization and to be able to make a positive impact on people’s lives. During the day I try to be involved in all of the activities but as most of them are very independent they sometimes don’t need my help, all they need and expect from me is support, unconditional love, and friendship, which is all I try to give them. I’m very happy to be part of their life and learn from them. I think, working with them has taught me how much it means to support, listen, and help one another, to always see the better side of things. It has also given me confidence and strength in my everyday life. I would say, in such a short amount of time they changed me for the better and I love every minute I spend with them as I know and I feel that what I do truly matters to them.

I have been living in Catalunya for the past four months, and every day is an opportunity for me to grow, learn, and discover new things about myself. I am amazed by how exciting and surprising my life here is, and how open I am to new experiences. In the past, I used to follow a strict plan and avoid taking risks, but now I am more relaxed and go with the flow. I enjoy every moment, meet new people, travel, try new hobbies, and explore new places. I make every day count and believe that my experience will only get better.

I have made many friends during my time here, and we do different activities together, such as walking, sports, trying new foods, listening to music, and dancing. Every day is interesting and exciting, and I know that this experience will lead me to where I want to be in life.

I want to end this article with a quote that I wrote in my Spanish book four years ago, which perfectly sums up my experience here: “You can, you should, and if you’re brave enough to start, you will.” I am confident that I can do anything I set my mind to, and I encourage others to be brave and try new things until they find their place.

Thank you for taking the time to read my story.

Nino