Finalment, han passat oficialment 6 mesos des de que vaig arribar aquí.

Hola, sóc l’Anna. No sé si heu llegit el meu darrer article que vaig escriure a principis d’aquest any a l’estranger però, en cas d’això, aquí teniu un petit resum;
(Parlava de per què vaig decidir fer aquest any de voluntariat, els motius, com em vaig sentir, les meves primeres setmanes com a experiència a l’estranger… Moltes coses de les quals avui no parlaré.)
Així que aquí estem, 6 mesos després, sempre amb el mateix cos però la meva ment ha canviat molt des que vaig arribar aquí. Encara puc sentir l’Anna del passat, arribant aquí, tots els seus somnis i expectatives a la motxilla, intentant probablement trobar-se a si mateixa. Bé, certament.
Em vaig trobar? Bona pregunta, crec que estic en camí. Tots estem finalment, no crec que puguis trobar-te totalment a tu mateix, cada dia sempre et pot aportar coses noves per aprendre sobre tu mateix. I viure a l’estranger és una de les millors experiències de la vida que et pot ajudar en aquest camí. Però bé, encara estic intentant trobar un trosset de mi dins d’aquest malson que pots anomenar vida. Intentant trobar el que vull, qui sóc, què faré després, té un sentit real fer-ho…? Potser no hi ha respostes a aquestes preguntes. Potser hauria d’aturar-me a pensar i viure? Però no sóc així, sóc aquesta mena d’esperits que mai s’aturen a pensar, no respiren mai per intentar entendre el món que els envolta.
I això m’agrada. T’està donant una visió oberta del món que una ment propera mai podria tenir. Jo diria que viure a l’estranger em calma la ment amb honestedat. Potser més l’ansietat darrere i la visió que tenia de mi mateixa. Perquè viure a l’estranger només et desconnectarà de tot el que saps. Tots els teus punts de referència, perdràs tot tipus de control que acostumaves a tenir. Hauràs de construir alguna cosa nova, començar-ho tot des del principi. Pot ser absolutament súper espantós… Però així és com et trobaràs. Provant coses noves, descobrint el món, noves cultures, gent nova, obrint la ment, sense judicis,… Només tu i totes les teves preguntes a la motxilla. Així és com trobareu la resposta que voleu. Sé que pot ser difícil. Però et prometo que desconnectar de totes les coses que saps, és la millor manera de trobar qui ets realment.

Sí, em sento oficialment més tranquil·la amb mi mateixa. Vaig anar a prendre un cafè ahir, sola, força estrany per a una persona ansiosa, i em sentia molt bé. Agraïda que la vida m’hagi portat aquí. Has d’estar agraït, donar-te sempre les gràcies a tu mateix, prendre consciència que fins i tot els petits passos que fas són importants.
Sempre hi haurà tempestes. No et mentiré, la meva vida aquí no sempre ha sigut flors i violes. I mai serà el cas, sobretot si tens un cervell súper enèrgic que no vol parar mai. He tingut moments molt dolents. Gotes emocionals que m’han portat als meus vells temps. I això també passa, perquè encara que estiguis a l’altre costat del món, sense res a les espatlles, sense pressió, sense estrès, sense judicis, els teus dimonis interiors sempre t’atraparan. Però la teva visió de les coses ho pot canviar tot. Pren les coses amb suavitat, pren consciència de la sort que tens i del que el món t’ofereix.
Sigues agraït amb el teu fill interior, no t’aturis mai a somiar i experimentar coses noves. Aquest és el millor consell que et puc donar.

English version 🇬🇧

Finally, it’s been officially 6 months than I left.

Hola, it’s Anna. I don’t know if you read my last article that I wrote in the beginning of this year abroad but in case of, here is a little summary;
(I was talking about why did I decide to do this volunteer year, the reasons behind, how I felt, my first weeks as an experience abroad… Many things that I am not gonna talk about today
So there we are, 6 months later, always in the same body but my mind changed so much since I arrived here. I can still feel the past Anna, coming here, all of her dreams and expectations in her backpack, trying probably to find herself. Well, certainly.
Did I find myself ? Good question, I think that I’m on the way for. We are all finally, I don’t think that you can properly find totally yourself, every day can always bring you new things to learn about yourself. And living abroad is one of the greatest experience in life who can help you on this way. But well, I am still trying to find a little piece of me inside of this nightmare that you can call life. Trying to find what I want, who I am, what am I gonna do after, Is there a real point of doing that…? Maybe there is no responses to theses questions. Maybe I should just stop to think and live ? But I am not like that, I am these kind of spirits that never stop to think, never take a breathe about trying to understand the world around themselves.
And I kinda like that. It’s giving you an open vision of the world that a close mind could never have. I would say that living abroad kinda soothe my mind honestly. Maybe more the anxiety behind and the vision that I had of myself. Cause living abroad is just gonna disconnect you from everything that you know.

All of your benchmarks, you will lose all kind of control that you had. And you will have to build something new, begin everything from the beginning. Can be absolutely super scary… But that’s how you will find yourself. Trying new things, discovering the world, new cultures, new people, open your mind, no judgements,… Just you and all of your questions in your backpack. That’s how you will find the response that you want. I know that it can be hard. But I promise you, disconnect from all the things that you know is the best way to find who you really are.
Yeah I feel officially soother about myself. I feel calm. I went for a coffee yesterday, alone, quite rare for an anxious person, and I was feeling so good. Grateful for life to bring me here. You have to be grateful, always say thank you to yourself, take conscious that even the little steps that you make are important.
There will always be storms. I am not gonna lie to you, my life here never have always been pink with unicorns on it. And it’s never gonna be the case, especially if you have a super energetic brain who never wants to stop. I had some really bad moments. Emotional drops that took me back to my old days. And you will get that as well, cause even if you are in the other side of the world, with nothing in your shoulders, no pressure, no stress, no judgements, your inside demons are always gonna catch up you. But your vision of things would change everything. Take things gently, become aware of how lucky you are and what the world has to offer.
Be grateful to your inner child, never stop to dream and experience new things. Thath’s the best advice I can give you.