25/06 – 03/07, Võtikmetsa, Estònia
Hosting organisation: Shokkin Group

Shayla
Aquest intercanvi ha sigut sens dubte una experiència que sempre recordaré. Ha sigut la meva primera vegada fent un Erasmus. Abans de viatjar, estava nerviosa, no sabia com em sentiria a Estònia, ni com era la gent amb qui conviuria, però, en arribar, vaig sentir-me molt còmoda i totes les pors van desaparèixer. El lloc on ens allotjàvem era preciós i la gent era molt maca. He gaudit molt amb les activitats del projecte, sobretot amb les d’auto coneixença, on tothom s’expressava lliurement, compartint experiències i emocions sense ser jutjats. Estic segura que repetiré!

Àlex
Em dic Alex Núñez i vaig ser un participant de l’equip espanyol en el projecte erasmus anomenat “TuningIn2U”. En primer lloc vull donar les gràcies a les organitzacions d’Espanya (La Vibria intercultural) i Estònia (Shokkin) per organitzar i oferir aquest projecte erasmus. Sobre el projecte, em va agradar molt i va superar les meves expectatives tant en el sentit d’intercanvi cultural amb participants d’altres països com en el sentit del tema del projecte. Sobre el calendari del projecte i els temes que vam tocar, crec que realment em va ajudar a tenir una perspectiva més clara de quin tipus de feina vull en un futur i què vull estudiar, també , quines feines estan relacionades amb les meves aficions o coses que realment m’agraden ; també vaig rebre consells útils de persones que actualment es troben en un lloc de treball que els agrada molt, el qual crec que m’ajudaran a l’hora de sol·licitar feina o també de crear el meu propi camí (crear una empresa o una associació com el Soka); Una cosa important a destacar és que les activitats eren dinàmiques i convidaven a la gent a participar activament fent que no ens avorrim.

Em va agradar molt el temps que vam passar parlant, fent activitats en grup, tocant el piano i la guitarra, jugant a jocs de taula, nedant al llac… amb gent d’altres països. També he de dir que al principi va ser una mica incòmode relacionar-se amb gent que no era del meu país pel fet que no ens coneixíem i també per a mi i els meus companys d’Espanya (excepte la Jara) era el nostre primer erasmus així que no sabíem molt bé com funcionava, però a la meitat del projecte ja érem amics de la majoria dels participants i ens ho vam passar tan bé que al final no vam voler marxar, de fet espero mantenir la comunicació i la relació amb ells.

Així que, en resum, aquesta experiència m’ha agradat molt i si pogués la repetiria mil vegades, al principi no esperava gaire del projecte però va acabar superant les meves expectatives i m’ho vaig passar genial el temps allà.

Marilú
Aquest any em vaig proposar afrontar nous reptes, però no sabia el rumb que una decisió com aquesta prendria. Sempre vaig tenir aquesta inquietud per reconèixer i arribar a dominar les meves habilitats, millorar els meus punts forts i treure’n profit.

Un dia de passeig amb la meva mare em topo amb un lloc el qual més endavant em va oferir participar en un projecte que em brindaria tot això que jo buscava, seria interessant endinsar-se en una aventura com està.

Era la primera vegada que viatjava sola, acompanyada de gent que encara no coneixia, a l’inici va ser una mica incòmode, però a mesura que passaven els dies deixaven de ser desconeguts. Vam conèixer la resta de participants als quals a l’inici vaig jutjar simplement per les seves aparences (error), sempre has de procurar mantenir-te amb la ment oberta (grown mindset) una lliçó apresa gràcies a aquest projecte i gràcies a ella vaig conèixer les persones més simpàtiques que puguin existir.

L’ambient era simplement perfecte, el lloc semblava tret d’un conte de fades i la gent ho feia encara més agradable, compartim anècdotes i expliquem coses a prop dels nostres països, aprenent els uns dels altres i fent-nos saber que en realitat en teníem prou em comú.

Les activitats que fèiem a prop de les curses em van ajudar a comprendre que no cal preocupar-se per cada detall a prop del teu futur, normalment aquesta preocupació és de més ja que al cap ia la fi el destí decideix el rumb de la teva vida que impediran que facis moltes coses però també se t’obriran noves portes que et proporcionaran explorar altres camps que potser arribin a ser atractius per a tu, allunyant-te completament del teu primer pla.

Les xerrades que ens van donar els youth líders, em van donar més confiança, sentir la història de cadascú em va fer sentir més tranquil·la, la majoria no sabia què fer amb la seva vida, perquè el seu objectiu inicial no els omplia o no podien aconseguir-ho, però a resposta d’això cadascú busco l’alternativa que més s’hi adaptava.

Considero que he millorat com a persona, gràcies a aquest projecte compto amb més autoestima de la que vaig començar i encara que no m’hagi desestressat almenys sé que nom he de preocupar tant per tot ha que no sempre està a les meves mans el que pugui passar , em calma saber que sempre hi haurà una altra alternativa,una altra manera.

D’altra banda, el que té més valor per a mi és haver fet nous amics. Totalment impensable per a la meva jo del passat i estic realment feliç de comptar amb gent que m’apreciï de debò en tan poc temps que hem estat junts, cada complert, cada mostra de confiança, cada passeig va ser totalment especial per a mi,però em provoca nostàlgia el saber que és gairebé impossible que es repeteixi, però això fa encara més especial el record, i sé que ho he aprofitat al màxim.

Sami
Aquest viatge ha sigut d’ensomni. El primer dia vam arribar a Tallin, on vam poder fer turisme en aquesta preciosa capital. Al dia següent, vam agafar un bus cap a les oficines de Shokkin per anar a Vötikmetsa, junt amb els companys d’Espanya, França, Estònia, i Bulgària. Hem estat convivint tots junts durant 9 dies en un lloc molt gran i acollidor. Tenia casetes de fusta, algunes més grans que altres, amb espais comuns confortables on podíem socialitzar. Hi havia un llac cristal·lí i una petita granja amb tractors, on tallaven fusta, i criaven unes quantes gallines. També hi havia zones verdes on podíem passejar i gaudir de la natura. En general, era un lloc molt bonic i agradable, on podria passar molt de temps sense sortir d’allà.

Durant la nostra estada, hem fet moltíssimes activitats sobre diferents temes, que ens han permès conèixer-nos més entre nosaltres. Les activitats eren variades i incloïen jocs de grup, tallers d’aprenentatge interactiu, i debats sobre temes culturals i socials. Les activitats han estat molt bé perquè, mentre jugàvem, també apreníem, i és una manera molt efectiva d’ensenyament. A més, aquestes activitats ens van ajudar a millorar les nostres habilitats comunicatives i de treball en equip.

Les nits interculturals m’han encantat, han sigut molt interessants. Cada nit, un grup presentava la seva cultura a través de música, danses, menjar típic i jocs tradicionals. Això ens va permetre aprendre molt sobre les diferents cultures representades al projecte. El grup ha estat molt bé, no hi ha hagut problemes i ens hem entès i comunicat satisfactòriament. Hem tingut bastant temps lliure, on hem pogut fer moltes coses. Jo l’he utilitzat per nedar al llac, jugar a futbol amb els companys, caminar pels voltants amb nous amics o saltar al trampolí. També vam organitzar excursions i caminades per explorar els boscos propers. Han sigut uns 9 dies plens d’aprenentatge i diversió, i he tornat a casa amb molts records inoblidables.

El últim dia va ser molt emotiu, perquè ens havíem d’acomiadar i va ser un moment molt dur veure a totes aquelles meravelloses persones plorant i tristes. Vam fer un comiat especial amb discursos, abraçades i fotos de grup per recordar aquests moments. Nosaltres vam tornar a Tallin i vam poder estar allà un dia més, aprofitant per fer les últimes compres i visitar alguns llocs que no havíem vist al principi. 

Aquest viatge ha superat per complet les meves expectatives, he conegut persones increïbles amb les quals encara mantinc contacte. Ha sigut una experiència inoblidable i recomano a tothom anar a un Erasmus com aquest, perquè només en treus coses bones. Si tens l’oportunitat de viure una experiència similar, no dubtis en aprofitar-la, ja que et permetrà créixer com a persona i fer amics per a tota la vida.

Emma
El quatre d’abril d’aquest mateix any vaig tenir la immensa sort de rebre un correu de “La Víbria”, comunicant-me que havia estat escollida per participar en l’intercanvi juvenil a Estònia anomenat “TuningIN2U”. De seguida que la meva mare em va avisar, vaig quedar completament bocabadada, amb moltes ganes de començar el projecte com més aviat millor. A més, els principals objectius que es buscaven en aquest intercanvi em semblaven fascinants, ja que tots m’aportaven coses que jo estava buscant i necessitava treballar.

És veritat que el meu objectiu principal era millorar l’anglès pel fet que d’aquí a uns dies faré l’examen del B2 i volia tenir més pràctica, però he tornat a casa amb una immensitat d’aprenentatges nous que no m’esperava en absolut.

El tema principal es basava en les carreres, més ben dit, en el futur de cadascú i com arribar a saber què és el que ens agrada o quines són les nostres fortaleses, i això m’ha estat de gran ajuda perquè he tingut molts mals de cap pensant en què fer amb la meva vida d’aquí a uns anys i ara tinc les idees més ordenades. També s’han treballat altres aspectes relacionats amb el que realment estàvem fent, com saber què és un Erasmus+, hobbies o llocs de treball poc coneguts i com arribar a aquests, la importància dels dos tipus de mentalitat (fixa o en creixement), situacions que poden tenir lloc a la feina i conèixer-nos millor a nosaltres mateixos a través d’autoexploracions. Principalment, hem treballat l’autoexploració a través de tests i un diari personal, però el que m’ha semblat més útil són tots els “tips” que ens han proporcionat. Aquests inclouen aprendre com fer el nostre currículum o fer diversos “pitch” que consisteixen en una breu explicació sobre un producte. Sens dubte, el més curiós eren les nits culturals, en les que cada país cuinava alguns plats típics i ensenyaven la seva cultura.

És important dir que, des del meu punt de vista, l’horari era perfecte: cada dia començava amb l’esmorzar de 9 a 9:45, i la primera sessió a les 10. Aquesta durava una hora i mitja i després teníem 30 minuts de descans en els que sempre que teníem aquests “breaks” se’ns proporcionava una mica de menjar. A continuació, es feia una segona sessió d’una hora i més tard el dinar pel qual teníem 2 hores. Després, el dia continuava de la mateixa manera que al matí, i acabava amb la reflexió per països i el sopar. 

El més sorprenent de tot és que possiblement he après molt més en vuit dies que en una gran quantitat de temps de la meva vida, gràcies a la bona organització, la gent implicada, el bon ambient, i com no, estar en una naturalesa preciosa, possiblement un dels llocs més bonics en els que he estat mai. Un fet graciós és que no volia tornar i la veritat és que he mentit al dir que trobava a faltar a la família o amics. M’emporto moments i anècdotes que recordaré de per vida, com per exemple totes les nits al voltant del foc cantant cançons, i com no, a gent increïble, amb la que he compartit, après, però sobretot gaudit al màxim. Mai seré capaç d’expressar com d’afortunada em sento cada vegada que penso en tot el que he viscut, i m’emociono en veure com ha millorat la meva manera de ser, pensar i actuar tot gràcies a les persones que hi havia al meu voltant. 

Tant de bo tothom tingués l’oportunitat de viure moments com aquests, i potser inclús de reflexionar com jo he fet amb el meu amic Sami. Hem arribat a la conclusió que la majoria de joves a Espanya no són del tot feliços, i que això es deu per culpa de tota la població en general. És complicat d’explicar i entendre, però és alguna cosa així com que la principal preocupació de la gent d’Espanya és l’opinió dels altres i què pensaran quan un mateix faci alguna cosa. D’aquesta manera, no estem acostumats a expressar-nos i sovint ens tanquem per por al que diguin els altres, ja que el més habitual és que la gent i inclús nosaltres mateixos sense adonar-nos-en, critiqui absolutament tot el que es fa. En canvi, a Estònia o més ben dit a Vötikmetsa, hem gaudit de gent que no tenia res a veure al que estem acostumats, que actuen per tal de ser feliços i que no els importa gens ni mica el que pensin els altres, de fet, tothom acostumava a sentir comentaris positius d’un mateix i cap ni un de negatiu, ajudant a que la gent tingués menys inseguretats, com és el meu cas. M’han ajudat moltíssim en aquest i mil aspectes més, fent que torni a casa sent més feliç, amb menys preocupacions, actuant per intentar no ferir els altres, sent més oberta, demostrant més el meu afecte, i recordant el comentari que va fer un dels meus companys de Bulgària: no estiguis trista perquè ha acabat, sigues feliç perquè ha passat.

Per acabar, us deixo el nom d’una cançó molt bonica amb la qual la responsable de l’Erasmus ens avisava per començar amb les activitats de cada dia i que cada vegada que la senti seré incapaç de no reviure tot el viscut. Aquesta és: Recomposed By Max Richter: Vivaldi, The Four Seasons, “Spring 1 – 2012”.