Hola a tothom!
Som en Jordi Garcia i l’Iria Auladell, i estem encantats de poder compartir amb vosaltres la nostra experiència de voluntariat internacional a Kosovo amb GAIA. Del 13 al 30 de juliol, vam tenir l’oportunitat de formar part d’un projecte dedicat a la revitalització d’espais públics i a la promoció de la sostenibilitat. Durant aquests dies, vam treballar conjuntament amb altres voluntaris de diferents països d’Europa, com França, Alemanya, Itàlia i Kosovo.

El programa tenia com a objectiu rehabilitar i ajudar la vila més propera a Boževce, en aquest cas Rajanovce, una població d’uns 15 habitants aproximadament. Durant els primers dies, vam realitzar diverses activitats de cohesió de grup (“Ice Breaker”) per facilitar la integració i garantir un bon treball conjunt durant les setmanes següents. Aquestes activitats ens van ajudar a trencar el gel i a establir connexions personals amb els altres voluntaris, que van ser essencials per al bon funcionament del projecte. Vam tenir la sort que el grup es va cohesionar molt bé, i tot va anar com esperàvem. La diversitat cultural del grup va ser un punt fort, ja que cadascú va aportar les seves pròpies perspectives i idees, enriquint així el projecte i l’experiència global.
En arribar, ens vam centrar a conèixer l’entorn i la cultura que envolta la població, així com a fer els primers passos en el treball amb fusta, ja que tot el que realitzarem posteriorment seria amb aquest material per tal de promoure la sostenibilitat i aprofitar els recursos disponibles. Cal destacar un altre aspecte del lloc on ens allotjàvem: la majoria dels espais i cases eren construïts amb materials respectuosos amb el medi ambient o bé havien estat creats per altres voluntaris que havien passat per allà abans. D’aquesta manera, essent allà, es podia veure tot l’esforç dedicat per part de tots els voluntaris que havien passat per allà, i sobretot per part de l’organització de GAIA.

La primera tasca per introduir-nos en el món de la fusta va ser la creació de senyals: dues per indicar la
població on ens trobàvem i una altra per conscienciar la gent sobre la necessitat de no llençar escombraries. Aquestes senyals no només eren pràctiques, sinó que també eren simbòliques, representant un esforç conjunt per millorar la qualitat de vida dels residents de Rajanovce.
Una de les problemàtiques amb què ens vam trobar durant el voluntariat va ser la gran quantitat de brossa que hi havia als camins, ja que no feia gaire temps que havien instal·lat contenidors d’escombraries, i la gent encara no hi estava conscienciada. Aquesta situació ens va fer reflexionar sobre la importància de l’educació ambiental i de la necessitat d’introduir canvis progressius que permetin a la comunitat adaptar-se a noves pràctiques. Amb les senyals que vam crear, esperàvem contribuir a aquest canvi, fent que els residents se sentissin més responsables del seu entorn.

Tot i això, a causa de la gran quantitat de brossa que hi havia, vam organitzar jornades de neteja dins del programa per tal de proporcionar un entorn més net i promoure l’ús dels espais designats per llençar les
escombraries. L’ajuntament, juntament amb GAIA, està treballant per donar a conèixer aquests punts de recollida de residus i per sensibilitzar els residents locals, amb l’objectiu de frenar aquesta deixadesa i fomentar pràctiques més responsables.

Després de completar aquesta tasca, vam tenir tres dies lliures, que vam aprofitar per visitar Štrpce amb els altres voluntaris, on vam gaudir de les meravelloses vistes que ofereixen les muntanyes Šar. Aquestes excursions ens van permetre descobrir paissatges idilics a Kosovo. També vam visitar altres ciutats com Prizren, una ciutat plena d’història i cultura, on tant nosaltres com els altres voluntaris
vam poder enriquir-nos amb les tradicions locals. Vam visitar mesquites, esglésies, i mercats plens
de vida.

En tornar a GAIA, l’objectiu del projecte era acabar construint un espai de reunió per als veïns de Rajanovce. No obstant això, a causa de les altes temperatures registrades durant la nostra estada, no va ser possible completar aquesta tasca, tot i que vam contribuir al seu disseny i desenvolupament. Aquest espai, que es construirà en el futur, serà un lloc on la comunitat podrà reunir-se, celebrar esdeveniments i reforçar els vincles socials. A més, vam dur a terme altres tasques, com la rehabilitació de la zona on es troba l’escola a l’entrada de la població. Les tasques que vam dur a terme inclouen:
– Neteja de la zona.
– Creació d’una base de ciment per col·locar les escombraries i millorar la gestió de residus, així com la construcció d’una tanca al seu voltant.
– Rehabilitació de les escales, incloent-hi la seva pintura i la construcció de bancs nous.
També vam treballar en la fabricació de mobiliari urbà amb fusta, que es va destinar a la botiga del poble.

A més de tot el que vam aprendre sobre la fusta, també vam gaudir i aprendre molt de l’entorn que ens
envolta. Una part important d’aquesta experiència va ser la connexió amb la gent local, ja que a
Rajanovce soliem participar activament amb activitats amb els locals, com partits de fútbol nocturns o trobades a la botiga, entre d’altres. La rebuda dels locals va ser extraordinària i ens van fer sentir com a casa, i vam aprendre molt d’ells i de la seva visió.

També vam tenir l’oportunitat d’aprendre sobre la cultura sèrbia i albanesa a través de classes impartides pels mateixos organitzadors. Aquestes classes no només van abordar aspectes culturals, sinó que també ens van oferir una visió detallada de la història recent de Kosovo i del conflicte polític que encara persisteix. Conèixer de primera mà les complexitats d’aquesta regió ens va permetre entendre millor els desafiaments socials i polítics als quals s’enfronten les comunitats locals, així com la importància de la reconciliació i la construcció d’una convivència pacífica.

La nostra experiència a Kosovo ens va oferir l’oportunitat no només d’aportar el nostre esforç a la comunitat, sinó també d’aprendre molt sobre la cultura i la realitat social del país. A més, el contacte amb voluntaris d’altres països ens va enriquir a nivell personal, permetent-nos intercanviar idees i perspectives diverses. Recomanem aquesta experiència a qualsevol que llegeixi aquest article. Mai
hauríem pensat en viatjar a Kosovo, i encara menys fer-ho d’aquesta manera, però aquesta experiència ha estat una de les més enriquidores i úniques de les nostres vides.

Jordi i Iria >3