Hola a tothom, en aquesta memòria vull compartir la meva experiència. He realitzant el meu primer voluntariat, una vivència que m’ha marcat profundament.

Primer de tot em presento, soc la Clàudia, tinc vint-i-dos anys i estic estudiant Enginyeria
Mecànica a la UdG. Aquest estiu, per fi em vaig decidir a fer un voluntariat. Feia molt de temps que volia participar en un projecte així, però mai acabava de fer el pas. Ara, puc dir per fi que vaig atrevir-me i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

El 02/09 va començar aquest projecte anomenat “Bright Future 2.1”.Tots els participants ens vam trobar de cop i volta en un poble de Bulgària amb gent dediferents països que no coneixíem de res. El que ningú sabia en aquell moment era que enpocs dies aquelles persones desconegudes es convertirien en una petita família.

Els primers dies, la Fundació Smokinia ens va estar formant i vam estar fent activitats de
coneixença. Un cop adaptats al poble, l’escola, la vida quotidiana i als companys, vam començar les tasques pròpies del projecte: reconstruir una escola.

Cada matí ens reuníem a la “training room” i els voluntaris de long term ens explicaven
quines serien les tasques del dia. Després, ens organitzàvem en grups segons les preferències de cadascú i ens posàvem a treballar. Les diferents activitats eren ajudar a la cuina, jardineria, renovació de l’escola, xarxes socials,neteja del poble, treballs amb fusta, maons… Un cop fets els grups ens posàvem mans a l’obra!

Però no només treballàvem… A les hores de descans jugàvem a bàsquet. Ens vam passar una setmana i mitja intentant arreglar la cistella! Al final ens van fer una sorpresa.
Una cistella nova! Vam gaudir-la un munt els dies que ens quedaven.
Fèiem caminades pel poble i per la muntanya. Els paisatges eren espectaculars.

Les nits eren especialment divertides: cada “grup família” (equips que es van crear el primer dia per organitzar tasques com rentar els plats o preparar les activitats nocturnes)s’encarregava d’una activitat social. Els jocs de lògica, quizs o fins i tot el joc de la sardina, feia de les nits unes estones de merescut relax.

Al final de la jornada, ens reuníem al voltant de la foguera, tocàvem la guitarra i cantàvem cançons. Aquestes activitats nocturnes es convertien en moments inoblidables, plens d’alegria que consolidaven les amistats i reforçaven l’esperit d’equip.

El 19 de setembre ens van venir a ajudar 14 voluntaris de l’associació “Човеколюбие”, la qual treballa amb gent que té alguna necessitat especial. Els voluntaris, amb molta dedicació ens van ajudar a netejar els carrers i a fer plaques decoratives pel festival.
M’agradaria fer una menció especial a l’home de blau que apareix amb mi a la primera fotografia d’aquest article; ens va ajudar molt a fer el nostre gosset i ens va fer passar una gran estona.

Els últims dies del campament van estar dedicats a preparar el festival (fent decoracions, netejant l’escola…), celebrar-lo, desmuntar el campament i tancar el projecte. Per celebrar la nostra feina i el temps que vam passar a Mrachenik, vam organitzar el festival YOUTHQUAKE, que va ser un gran èxit! Vam decorar l’escola amb guirlandes fetes a mà i vam preparar les diferents sales: la sala de tallers, la d’art o la de l’exposició d’història. Els habitants del municipi van venir a visitarnos i van gaudir d’activitats com una classe de ioga, un bingo, una gimcana, karaoke al vespre… I també vam fer un concert (on van acabar participant locals també) i vam ballar danses Búlgares!

L’últim dilluns vam desmuntar el campament i vam començar a fer les maletes.
A la tarda, vam fer el tancament oficial del projecte. Va ser un procés emocional
d’autoreflexió sobre les coses que ens emportem d’aquest dies i les que deixem enrere.
L’última nit, ens van convidar a la zona de Glamping per gaudir de la nostra última nit junts. Vam compartir els nostres records preferits i vam veure una presentació de diapositives amb les millors fotos del campament.

És increïble pensar que, fa només tres setmanes, totes aquestes persones eren uns
desconeguts. Una petita part del meu cor es queda en aquest petit poble remot de Bulgària, Мраченик!!

Clàudia Canela Garcia. 27.09.2024