🟨🟥🟨🟥🟨 Hola!

Em dic Alida i sóc de Milà, Itàlia 🇮🇹.

🇬🇧 Hola!

My name is Alida, and I’m from Milan, Italy 🇮🇹.

Sóc una noia de 25 anys que, com moltes altres de la meva edat, vaig acabar la carrera, vaig fer un màster i vaig seguir el camí professional “típic”. He treballat com a dissenyadora visual en diversos entorns professionals, però no em sentia satisfeta.

Sempre he volgut viure a l’estranger, viure en un país diferent d’Itàlia. Durant el meu primer any a la universitat, fins i tot vaig assistir a la reunió introductòria dels projectes Erasmus+ per explorar la possibilitat de participar-hi.

Malauradament, l’inici de la pandèmia de la Covid-19 em va treure aquesta oportunitat, i vaig seguir endavant amb els meus plans. Però aquella idea mai em va abandonar. Tot i que vaig aconseguir altres objectius i vaig començar camins nous que semblaven molt allunyats d’aquell somni, un desig profund com aquest és impossible d’ignorar. Així que, després de diverses experiències laborals mediocres i insatisfactòries, vaig adonar-me que el camí “normal” no era per a mi.

Després de molta recerca i persistència, vaig descobrir el Cos Europeu de Solidaritat. Malauradament, aquests projectes no són molt coneguts ni promocionats a Itàlia, així que ara que en sóc conscient, estic intentant compartir la informació amb tanta gent com puc. Quan vaig descobrir els projectes ESC i vaig adonar-me que aquesta podria ser finalment la meva oportunitat de viure a l’estranger, va ser un dia clar i memorable. Després de passar l’entrevista i completar la paperassa, vaig fer les maletes i vaig venir aquí a Terrassa.

I’m a 25 year old girl who, like many others my age, finished my degree, went on to get a master’s, and followed the “typical” career path. I worked as a visual designer in various professional settings, but I didn’t feel satisfied.

I’ve always wanted to experience life abroad, to live in a country other than Italy. During my first year at university, I even attended the introductory meeting for Erasmus+ projects to explore the possibility of participating.

Unfortunately, the start of the Covid 19 pandemic took that chance away, and I moved forward with my plans. But that idea never left me. Although I achieved other goals and started new paths that seemed far removed from that dream, a deep desire like that is impossible to ignore. So, after a few mediocre and unsatisfying work experiences, I realized that the “normal” route wasn’t for me.

After a lot of searching and persistence, I discovered the European Solidarity Corps. Sadly, these projects aren’t widely known or promoted in Italy, so now that I’m aware of them, I’m trying to share the word with as many people as I can. When I discovered the ESC projects and realized this could finally be my chance to live abroad, It was a light and memorable day. After passing the interview and completing the paperwork, I packed my bags and made my way here to Terrassa.

Espanya i Itàlia poden semblar molt similars, i en alguns aspectes ho són, així que sens dubte vaig sentir menys xoc cultural en comparació amb altres voluntaris. Tot i això, Terrassa em sembla molt diferent de la meva ciutat natal. Aquí respiro un aire diferent, més lleuger d’alguna manera… No veig multituds, veig comunitat. La gent aprecia la bellesa senzilla de la vida diària, de reunir-se a les places i passar temps junts. La vida sembla més lenta.

La vida laboral aquí també és diferent. Estic treballant com a dissenyadora gràfica a La Vibria Intercultural. Potser és per l’equip divers o els temes que tractem, però el que més m’agrada d’aquest treball és l’atmosfera. Els meus companys han escollit estar aquí, i hi ha una passió real per allò que fan. Treballen no només per a ells mateixos, sinó per aportar alguna cosa positiva als altres, i això m’inspira profundament.

Aquesta experiència em fa sortir de la meva zona de confort. Haver de parlar una llengua estrangera cada dia és tant un repte com una gran font de satisfacció. M’està ajudant a descobrir nous aspectes del meu caràcter. Mai m’ha agradat ser el centre d’atenció, i, tanmateix, aquí estic, gairebé cada setmana, gestionant l’esdeveniment Intercooltural Evenight al Baumann Bar.

Spain and Italy may seem quite similar, and in some ways they are, so I definitely felt less of a culture shock compared to the other volunteers. However, Terrassa feels very different from my hometown. I’m breathing a different kind of air here, lighter somehow… I don’t see crowds, I see community. People appreciate the simple beauty of daily life, of gathering in the squares and spending time together. Life feels slower.

Work life here is different too. I’m working as a graphic designer at La Vibria Intercultural. Maybe it’s because of the diverse team or the topics we address, but what I love most about this job is the atmosphere. My colleagues have chosen to be here, and there’s real passion in what they do. They work not just for themselves but to bring something positive to others, and that inspires me deeply.

This experience is pushing me out of my comfort zone. Having to speak a foreign language every day is both a challenge and a great source of satisfaction. It’s helping me discover new sides of my character. I never liked being the center of attention, and yet here I’m, almost every week, managing the Intercooltural Evenight event at the Baumann Bar.

He vingut aquí no només per aprendre com interactuar en un entorn internacional, sinó per aprendre la llengua i la cultura d’un país que, després d’aquests deu mesos, podria sentir-se una mica com el meu.

Tot el millor,
~Alida

I came here not just to learn how to interact in an international setting but to learn the language and culture of a country that, after these ten months, might feel a bit like my own.

All the best, 
~Alida