🟨🟥🟨🟥🟨
Hola holaaa, Coca Cola!

El meu nom és Chiara, tinc 19 anys i sóc d’una petita ciutat prop de Torí, a Itàlia 🇮🇹.

🇬🇧
Hola holaaa, Coca Cola! 

My name is Chiara, I’m 19 years old and I come from a small city near Turin, in Italy 🇮🇹. 

Fa gairebé tres mesos que sóc aquí i estic molt emocionada amb la meva vida a Terrassa i com la vaig modelant.

Per què sóc aquí?
De vegades em pregunto el mateix, però la resposta és bastant senzilla.

Vaig acabar els meus estudis al juliol de 2024 i estava segura que volia anar a la universitat, però no sabia quin camí triar. Tenia tantes opcions i tantes preguntes sobre el meu futur i, tot i que no estava del tot feliç amb la meva elecció, anava a estudiar llengües.

Coneixia el programa del Cos Europeu de Solidaritat i sempre havia volgut participar en un després de la universitat, però a l’agost, durant un llarg viatge en tren amb les meves millors amigues, vaig decidir presentar-me a projectes a llarg i curt termini. El següent que sé, no gairebé una setmana després, estic fent una entrevista amb l’Ailen i em va captivar la seva energia, professionalitat i com em va descriure les activitats. L’endemà, per descomptat, la reunió de benvinguda, en un altre viatge en tren.

Encara no sabia què passaria ni quines serien exactament les meves tasques, però l’emoció va prevaldre sobre la por a la incertesa.

I have been here for almost three months now and I’m really excited about my life here in Terrassa and how I’m shaping it. 

Why am I here?
Sometimes I wonder the same thing but the answer is pretty simple.

I graduated in July 2024 and I was sure about going to university but not about what path to choose. I had so many options and so many questions about my future and even though I was not totally happy about my choice, I was going to study languages.

I knew about the European Solidarity Corps program and I have always wanted to participate in one after university but in August, during a long train ride with my best friends, I decided to apply to long and short term projects. Next thing I know, not even a week later, I am having an interview with Ailen and I’m so captured by her vibes, professionality and how she described the activities to me. The day after this the welcome meeting, of course, on another train ride.

I still didn’t really know what was going to happen and what exactly were my tasks, but the excitement took over the fear of the unknown. 

Mai havia tingut experiència professional amb persones amb discapacitat, però sabia que volia fer alguna cosa en el camp social i així vaig arribar a Prodis. Estic treballant a la mateixa associació que el Sebastiano i la Jola. M’agrada pensar que la meva feina gira al voltant de construir relacions amb les persones que assisteixen al centre. Les activitats que faig són principalment sobre estimulació cognitiva, gimnàstica adaptativa, natació, zumba, activitats manuals i pràctiques i partits de bàsquet, que són un dels meus favorits personals (i també els únics on els tres voluntaris estem junts). Conèixer les persones, guanyar la seva confiança, donar amor i rebre el mateix, si no més, d’elles és increïble i em fa adonar de com són importants les petites coses.

I have never had professional experience with people with disabilities but I knew I wanted to do something in the social field and that is how I arrived to Prodis. I am working in the same association as Sebastiano and Jola. I like to think that my job revolves around building relationships with the people that attend the center. The activities I do are mostly about cognitive stimulation, adaptive gymnastics, swimming, zumba, manual activities and basketball practices and matches, which are one of my personal favourites (and also the only ones where the three of us volunteers are together). Getting to know the people, gaining their trust, giving love and receiving the same if not more from them is amazing and makes me realize how important the small things are. 

Les primeres setmanes han estat molt esgotadores perquè és complicat, a nivell mental, donar a tothom l’atenció que necessita tot el temps i, com era la meva primera vegada, no sabia gaire com afrontar totes les coses aclaparadores que estava vivint. A mesura que passava el temps, gràcies als meus monitors, coneixent els usuaris i amb l’experiència compartida que anava obtenint dels altres voluntaris, vaig guanyar cada vegada més confiança i habilitats i ara puc dir amb orgull que puc gestionar diferents situacions i resoldre alguns conflictes que poden sorgir durant la vida quotidiana.

Com tinc molt de temps lliure i vaig adonar-me de com és d’important desconnectar, vaig començar un curs de bachata perquè volia sortir de la meva zona de confort. M’agrada molt aquella hora a finals de setmana i tinc la sensació que estic millorant, fent una mica d’exercici i coneixent gent nova. També tinc temps per passar amb els altres voluntaris i m’encanta el grup que hem creat.

The first weeks have been really exhausting because it’s complicated, on a mental level, to give everyone the attention they need the whole time and since it was the first time for me I didn’t really know how to deal with all the overwhelming things I was experiencing. As the time went by, thanks to my monitors, by getting to know the users and with the sharing experience I was getting from the other volunteers, I gained more and more confidence and skills and now I can proudly say I can deal with different situations and solve some conflicts that may arise during everyday life. 

Since I have a lot of free time and I realized how important it is to unwind, I started a bachata course because I wanted to get out of my comfort zone. I really enjoy that hour at the end of the week and I feel like I’m improving, doing some exercise and meeting new people. I also have time to spend with the other volunteers and I love the group that we created. 

Crec que aquesta experiència m’està ajudant a entendre què vull fer a la meva vida i amb la meva vida i, tot i que encara estic recollint informació, crec que el meu futur podria estar relacionat amb el meu present, aquí a Terrassa estudiant integració social o treball social.

Mantingueu-vos atents per més, ens veiem!

Adéu,

Chiara ❤ 

I think this experience is helping me to understand what I want to do in and with my life and, even though I am still recollecting information, I think my future could be related to my present, here in Terrassa studying social integration or social work.

Stay tuned for more, see you! 

Adéu, 

Chiara ❤