🟨🟥🟨🟥🟨
Hola,

sóc en Malik, i després de 3 o 4 mesos, torno a ser aquí per explicar-vos com van les meves experiències de voluntariat i la meva vida en general.

🇬🇧
Hi,

I’m Malik, and after 3 or 4 months, I’m here again to tell you how my volunteering and life, in general, are going.

Primer de tot, pel que fa a la feina i els projectes, la situació només ha millorat. La feina va molt bé, m’agraden totes les activitats que m’han assignat, i continuo gaudint-les (l’única que no em va agradar durant un temps va ser la natació, però això és només perquè entrar a la piscina al desembre o gener no em resultava gaire atractiu). L’equip de hoquei m’ha cridat molt l’atenció, potser per la gent o l’ambient, però estic més que content amb això. El repte més gran que estic afrontant fins ara és l’equip de bàsquet, on no tinc un mentor que treballi amb mi. En canvi, en Vidar, un voluntari del mateix projecte però de l’any passat, i jo som els entrenadors d’aquest equip. També ens han dit que a finals de maig hi haurà un torneig durant tot el cap de setmana, i això serà veritablement la prova de foc.

Malauradament, a vegades la vida ens presenta situacions que no són sempre agradables, i només escriure-ho em fa la gola tensa i em fa sentir una mica avall. Durant la segona setmana de febrer, vaig descobrir que un noi molt jove que assistia a la meva activitat de debat va morir. No va ser fàcil processar-ho ni tirar endavant amb la situació perquè m’havia fet una gran amistat amb aquest noi, però sé que era una persona forta i, on sigui que sigui ara, estic segur que ho està portant molt bé.

First of all, speaking about work and projects, the situation has only improved. Work is going great, I like all the activities I’ve been assigned, and I continue to enjoy doing them (the only one I didn’t like for a while was swimming, but that’s just because getting in the pool in December or January wasn’t very appealing to me). The hockey team really caught my attention, maybe because of the guys or the environment, but I’m more than happy with it. The biggest challenge I’m facing so far is the basketball team, where I’m not assisting a mentor who’s working with me. Instead, Vidar, a volunteer from the same project but from last year, and I are the coaches of this team. We’ve also been told that at the end of May, there will be a tournament for an entire weekend, and that will truly be the real test.

Unfortunately, sometimes life presents us with situations that aren’t always nice, and just writing about it makes my throat tight and brings me down a bit. During the second week of February, I found out that a very young guy who attended my debate activity passed away. It wasn’t easy to process or move forward with the situation because I had formed a bond of friendship with this guy, but I know he was a strong person, and wherever he is now, I’m sure he’s handling things just fine.

Pel que fa a experiències, acabo de tornar de 5 dies a Màlaga per al curs de formació a mig projecte (formació a mitjan projecte per avaluar i veure què fer després del període de 10 mesos). Aquests dies van ser increïbles per a mi. Vaig passar-ho molt bé i vaig aclarir algunes de les meves idees sobre què podria fer després. Vaig conèixer gent de tota Europa i més enllà, però el viatge en tren de 7 hores allà i de tornada va ser infinit, sobretot quan gairebé vam perdre el tren a Madrid de tornada cap a casa.

As for experiences, I just returned from 5 days in Malaga for the mid-arrival training (mid-project training to assess and figure out what to do after the 10-month period). These days were incredible for me. I had a lot of fun and partly clarified my thoughts about what I could do afterward. I met people from all over Europe and beyond, but the 7-hour train ride there and back felt endless, especially when we almost missed the train in Madrid on the way back home.

Ara, parlant de com em va la vida en general, he descobert una part positiva de fer rutes per les muntanyes. De fet, no fa gaire vaig anar a Montserrat per fer una excursió amb en Sebastiano.

Pel que fa a idiomes, estic perfeccionant el meu castellà i millorant progressivament el meu anglès (que, comparat amb el nivell que tenia quan vaig arribar aquí, definitivament és millor, però encara no és prou bo). També estic molt millor a l’hora de mantenir converses en ambdós idiomes. Continuo entrenant de manera diligent i tinc moltes ganes de trobar un equip de bàsquet per poder tornar a jugar, ja que és el que més enyoro ara mateix.

Vaig veure els meus pares i el meu germà durant el període de Nadal després de 4 mesos, ja que van venir a visitar-me aquí. Al principi va ser estrany, però estava supercontent. Vam fer turisme per gran part de Barcelona, els vaig ensenyar la ciutat on he estat vivint durant els últims 5 mesos, la famosa Creu Gran que m’ha acollit, i van conèixer alguns dels meus companys de pis. Després vaig anar a Itàlia amb ells per sorprendre els meus amics, que no havia vist des de abans de marxar.

Now, talking about how my life is going in general, I’ve discovered a positive side to hiking in the mountains. In fact, not long ago, I went to Montserrat for a hike with Sebastiano.

As for languages, I’m perfecting my Spanish and gradually improving my English (which, compared to the level I had when I arrived here, is definitely better, but still not enough). I’m also much better at holding conversations in both languages. I’m continuing to train diligently and can’t wait to find a basketball team to join so I can play games again, as that’s what I miss the most right now.

I saw my parents and my brother during the Christmas period after 4 months, as they came to visit me here. At first, it was strange, but I was super happy. We toured much of Barcelona, I showed them the city where I’ve been living for the past 5 months, the famous Creu Gran that’s hosted me, and they met some of my roommates. Then, I went to Italy with them to surprise my friends, whom I hadn’t seen since before I left.

Hi ha mil coses més a dir, perquè si hi ha una cosa que odio és quedar-me a casa. Així que, sempre que tinc l’oportunitat, m’hi llenço de ple i ho visc al màxim.

~Malik

There would be a thousand other things to say because if there’s one thing I hate, it’s staying still at home. So, whenever I get the opportunity, I dive right in and live it to the fullest.

~Malik