🟨🟥🟨🟥🟨
Holaaaa,

Em sembla que el temps des que vaig escriure el meu últim article ha passat amb un sol batre de parpelles. Ja fa quatre mesos des que vaig escriure la meva primera entrada al diari i han passat tantes coses noves i emocionants. Així que aquí teniu una petita actualització sobre la meva vida aquí a Terrassa. La meva feina a Prodis continua sent més o menys la mateixa i cada dia la gaudeixo una mica més. Els nois van ser des del principi increïblement amables i acollidors i ara diria que he creat un llaç fort i bonic amb ells.

🇬🇧
Holaaa,

I feel like the time, since I wrote my last article, has passed with one blink. It’s been four months since I wrote my first diary entry and so many new and exciting things happened. So here’s a small update on my life here in Terrassa. My work at Prodis is still more or less the same and I enjoy it everyday a little bit more. The guys were from the beginning incredibly nice and welcoming and now I would say that I’ve formed a nice and strong bond with them.

Des de gener, ajudo cada dimarts al “Fet a Má”, on fan artesania per a ocasions especials, per exemple, ara mateix estem fent coses per al Dia de Sant Jordi. La majoria dels dissabtes continuem anant als partits de bàsquet dels nostres nois i és molt divertit, perquè realment els agrada molt i, de fet, són molt bons, així que és molt bonic veure’ls jugar i animar-los.

Al desembre, la Chiara i jo vam fer alguns viatges amb algunes de les persones paralitzades de la nostra feina. Vam anar al museu de la guitarra i del rock i a l’aquari de Barcelona, i va ser tan divertit, perquè semblava que realment ho estaven gaudint. També, just abans d’anar a casa per Nadal, l’Annelie i jo vam anar a un partit del “Barcelona Femení” i va ser tan divertit. Hem estat a un altre a febrer amb l’Elena i la Chiara i ja tenim entrades per al Clàssic de març.

Since January I help every Tuesday in the “Fet a Má”, where they handcraft things for special occasions, for example right now we build things for Dia de Sant Jordi. Most of the Saturdays we still go to our guys’ basketball games and it’s really fun, because they really enjoy them and are actually really good so it’s very nice to look at and cheer on them.

In December Chiara and I made a few trips with some of the paralysed people from our work. We went to the guitar and rock museum and the aquarium in Barcelona and it was so much fun, because they seemed to really enjoy it. Also just shortly before going home for Christmas, Annelie and I went to a “Barcelona Femení” game and it was so much fun. We’ve been to another one in February with Elena and Chiara and already have tickets for the El Classico in March. 

Tornar a casa per Nadal i veure la meva família i amics de nou va ser super maco i, sincerament, em va semblar una mica estrany tornar a Terrassa després de dues setmanes envoltada d’ells 24/7, però també molt bonic perquè això volia dir que veia de nou tots els meus amics aquí. A finals de febrer, els meus amics d’Alemanya van fer una sortida de classe de la seva classe d’espanyol a Barcelona i va ser tan bonic veure’ls de nou i després em vaig adonar de com de molt els trobo a faltar, però “es lo que hay” com diria un dels meus nois de la feina.

El primer de març va ser Carnaval i Prodis va participar a la desfilada de Terrassa i va ser molt divertit. La Chiara, en Sebastian i jo vam anar disfressats de home i dona forta i van cosir teixit a les nostres samarretes per construir músculs i es veia tan divertit. També vam participar en l’Enterrament de la sardina on ens vam disfressar dels set pecats capitals i vam participar a la marxa per Terrassa.

Going home for Christmas and seeing my family and friends again was super nice and honestly it felt somehow a bit weird to come back to Terrassa after two weeks of being around them 24/7, but also soo nice because that meant I see all my friends here again. At the end of February my friends from Germany made a class trip from their Spanish class to Barcelona and it was so nice to see them again and then I noticed how much I actually miss spending time with them, but “es lo que hay” like one of my guys from work would say.

On march first was carnival and Prodis took part at the parade in Terrassa and it was so much fun. Chiara, Sebastian’s and I were dressed up as home y mujer fuerte and they sewed some fabric in our shirts to build muscles and it looked so funny. Also we took part of the Enterrament de la sardina where we’ve been dressed up as the seven deadly sins and took part of the march through Terrassa. 

Els últims mesos han estat molt emocionants i espero que els últims quatre siguin iguals. Tinc moltes ganes de veure què ens espera. Potser ens sentirem una última vegada, potser no, suposo que ambdós ho descobrirem en, més o menys, quatre mesos.

Adeuuuuu

~Jola

The last months were really exciting and I hope the last four will be the same. I can’t wait for what is to come. Maybe we will hear each other one last time, maybe not, I guess the both of us will find out in, mas o menos, four months. 

Adeuuuuu

~Jola