🟨🟥🟨🟥🟨
Hola

No sé si ho hauria d’admetre, però estic començant a escriure aquest article a “la feina”. Ara mateix estem tenint un moment de relaxació i després veurem “Operació Cacahuete”.

🇬🇧
Hello

I don’t know if I should admit it, but I am starting to write this article at “work”. Right now we are having relaxation and after that we will watch “operación cacahuete”.

Fer voluntariat a Jeroni és, almenys aquesta és la meva impressió, una mica diferent d’altres projectes amb persones amb discapacitat. Quan l’Ailen va descriure aquesta associació va dir que és com una petita casa acollidora i que tota la gent aquí som com una gran família.
Especialment en comparació amb Prodis i Fupar, Jeroni és força petit i per tant les nostres tasques també són diferents.
Tot i que eventualment tenim horaris amb activitats diverses, tot passa molt lentament. A més, algunes activitats són l’oposat d’actives com informàtica o cinema. Però després d’uns cinc mesos m’he acostumat a això i de fet, em fa ser més relaxada amb la vida i d’alguna manera més conscient. Per exemple, quan alguns dels més complicats somriuen perquè hem compartit un moment junts, em fa sentir bé i aprecio molt aquests petits moments.
Encara així, estic desitjant fer el projecte personal aquí i, per tant, ser una mica més activa amb les meves tasques i tenir més responsabilitat.

Volunteering in Jeroni is, at least that’s my impression, a little different to the other projects with disabled people. When Ailen described this association she said, that it is like a little cosy house and all the people here are like a big family.
Especially compared to Prodis and Fupar Jeroni is quite small and therefore our tasks also look different.
Eventhough we eventually have timetables with diverse activities, everything happens really slowly. Additionally some activities are the opposite of active like informatica or cinema. But after about 5 months I arranged myself with that and it actually makes me be more chill about life and in a way more mindful. For instance when some of the more complicated people smile because we had a moment together, it warms my heart and I appreciate those small moments so much.
Still I am looking forward to do the personal project here and therefore be a bit more active in my tasks and have some more responsibility.

Després de les vacances de Nadal em vaig adonar que realment tinc molt de temps lliure quan no treballo. Així que vaig començar a buscar aficions. El meu primer desig era trobar un club de futbol, n’he trobat un, vaig anar a algunes sessions d’entrenament i després vaig deixar-ho, perquè no era realment el que buscava. Ara he anat a algunes sessions d’un club de rugbi, un esport que mai havia jugat abans i del qual no sé res. Però fins ara ha estat força bé i he gaudit dels entrenaments i de l’atmosfera. Tot i així, és una mica difícil començar un esport complicat en un idioma amb el qual no ets prou fluid. Afortunadament, la majoria de la gent allà parla anglès.

Una altra cosa que he començat és un petit projecte de banda amb en Vidar (voluntari de l’any passat) i en Mike (no és voluntari, però tampoc és local). Hem llogat una sala amb instruments i ara ens estem preparant per al nostre primer concert…
Els caps de setmana gaudeixo força de les caminades o les sortides amb bicicleta (quan la meva bicicleta no està trencada) per la natura que envolta Terrassa. Com que d’on soc no tenim gairebé muntanyes, això encara em resulta exòtic i sempre em sembla unes petites vacances.

After the Christmas break I realised that I actually have tons of free time when I am not working. So I started looking for hobbys. My first wish was to find a football club, I found one, went to some trainings and then quit again, because it wasn’t really what I was looking for. Now I went to some trainings of a rugby club, a sport which I never played before and of which I have zero knowledge. But so far its been quite nice and I enjoyed the trainings and the atmosphere. Still it is kind of difficult to start a complicated sport in a language you are not quite fluid with. Gladly most of the people there speak english.

Another things I started is a small band project with Vidar (volunteer from last year) and Mike (not a volunteer but also not a local). We rented a room with instruments and now we are preparing for our first gig…
On the weekends I quite enjoy hikes or bike trips (when my bike is not broken) in the nature around Terrassa. Since where I am from we don’t really have mountains, this is still exotic for me and always feels like a small vacation.

Cada dimarts vaig a un curs gratuït de castellà i després tenim un sopar comunitari junts en un dels nostres apartaments. Aprecio molt aquesta “tradició” i com que sempre cuino només per a mi mateixa, de vegades m’agrada menjar alguna cosa que algú altre ha preparat.

Ara que està fent més calor, tinc moltes idees de coses que m’agradaria fer els propers mesos, i realment no puc esperar el moment en què pugui sortir de casa finalment sense jaqueta.

Això és tot per ara.
Fins aviat,

~Annelie

Every Tuesday I go to a free spanish course and after that we have a common dinner together in one of our apartments. I appreciate this “tradition” a lot and since I am always cooking only for myself I sometimes enjoy eating something someone else prepared.

Now that its getting warmer I have a lot of ideas of what I would like to do in the next months, and I really can’t wait for the time where I can finally leave the house without a jacket.

That’s it for now.
Hasta pronto, 

~Annelie