🟨🟥🟨🟥🟨
Hola, sóc la Kety 🇬🇪 un altre cop.

Aquest és el meu tercer i últim article, que marca el final del projecte. El temps ha passat volant, més ràpid del que m’imaginava — ha estat l’any més ràpid de la meva vida, ple de noves experiències i emocions. Si tingués l’oportunitat, tornaria a fer aquest camí amb molt de gust.

Han passat tres mesos des que vaig escriure l’últim article, i han estat els més significatius del meu projecte. M’he adaptat completament als canvis de la meva vida i ara puc gaudir de cada moment. Sorprenentment, he començat a prendre decisions amb més facilitat i a abraçar la espontaneïtat. Viure a Espanya ha estat molt refrescant; cada dia porta noves experiències, i he après a valorar la llibertat que tenen les persones per seguir les seves pròpies passions.

🇬🇧
Hola, it’s Kety 🇬🇪 again.

This is my third and final article, marking the end of the project. Time has flown by faster than I imagined—it’s been the quickest year of my life filled with new experiences and emotions. I would gladly walk this path again if given the chance.

It’s been three months since I wrote my last article, and these have been the most significant in my project. I’ve fully adapted to my changing life and now can enjoy every moment. Surprisingly, I’ve started making decisions more easily and embracing spontaneity. Living in Spain has been refreshing; every day brings new experiences, and I’ve come to appreciate the freedom people have to pursue their own enjoyments.

Quan vaig escriure l’article anterior, vaig mencionar els meus plans d’explorar nous llocs. Vaig anar als Pirineus amb alguns voluntaris, esperant veure neu, però malauradament no n’hi havia 😁. Tot i així, em sentia com si encara estigués a Catalunya, vaig connectar amb amics d’aquí i vaig gaudir del viatge com si fos amb els meus amics de casa. Ha estat molt interessant crear vincles amb persones que no comparteixen el meu origen o idioma, però amb qui igualment he fet amistat. Aquesta experiència de crear noves connexions és realment increïble.

Sempre intento no perdre’m esdeveniments importants que són molt característics i típics del lloc on visc ara; en alguns casos, fins i tot intento participar-hi. Així és com vaig acabar formant part d’una activitat on representava un pecat capital. Aquesta experiència va ser realment increïble. No puc oblidar les emocions que vaig sentir durant tota la desfilada; en aquell moment, em sentia veritablement part de la societat on visc. Així que, si teniu l’oportunitat de fer alguna cosa així, definitivament aprofiteu-la. També vaig assistir al Carnaval de Sitges, que va ser molt exòtic i impressionant. Es podia veure l’esforç que posava la gent perquè tot es veiés tan bonic des de lluny. A més, hi ha molts dies i esdeveniments interessants que pots gaudir de veritat. Un d’ells va ser el dia de Sant Jordi a l’abril, que és absolutament meravellós. La ciutat sembla màgica aquest dia, plena de roses i llibres, així que si vols col·leccionar records inoblidables, no et pots perdre aquest dia.

When I wrote the previous article, I mentioned my plans to explore new places. I was in the Pyrenees with some volunteers, hoping to see snow, but unfortunately there was no snow 😁. While I felt like I was still in Catalonia, I connected with friends here, enjoying the trip as I would with friends back home. It’s been interesting to bond with people who don’t share my background or language but still become friends. This experience of making new connections is truly amazing.

I always try not to miss out on important events that are very characteristic and typical of the place where I live now, in some cases, I even try to participate, that’s how I become part of one of the activities, where I was deadly sin, this experience was truly amazing, I can’t forget the emotions I felt during the entire walk, at that moment, I felt like I was truly part of the society I live in, so if you have the chance to do something like this, definitely take it. There was also the Sitges Carnival, which was very exotic and impressive to attend, you could see how much effort people put into making everything look so beautiful from afar. Besides that there are many interesting days and events you can really enjoy, one of them was Sant Jordi’s day in April, which is absolutely amazing. The city looks magical on this day, full of roses and books, so if you want to collect the best memories you can’t miss this day.

El meu voluntariat a Jeroni va molt bé, no puc imaginar un lloc millor per a mi. És realment com una petita família. Durant tot aquest temps he sentit que tothom m’ajudava a sentir-me bé en aquest entorn. No hi ha paraules per expressar els sentiments i l’amor que veig cada vegada que hi vaig, com es cuiden els uns als altres i com s’ajuden. Estimo molt a tothom allà i ja sé que serà dur i molt emotiu separar-me d’ells al final del projecte, però tot i així, tinc l’esperança de tornar-los a veure, amb el mateix amor que sento ara.

Quan reflexiono sobre tot plegat, m’adono que aviat tot s’acabarà. Estirada a la meva habitació càlida, escoltant els vídeos del Malik des de la meva finestra 😁, no puc deixar de pensar en els nous voluntaris que arribaran. La Creu Gran seguirà sent la mateixa, però amb persones i històries diferents, recordant-me el cicle natural del voluntariat. Em sento emocional a l’hora de marxar, especialment per la meva planta d’alvocat que he cuidat durant vuit mesos 😁 (espero que algú la segueixi cuidant 🥹). Aquests últims mesos m’han canviat a millor, i he guanyat confiança amb el meu castellà, que penso continuar aprenent.

My volunteering in Jeroni is going well, I can’t imagine a better place for me, it’s really like a little family, all this time I was feeling that everyone was helping me to feel good in this environment, there are no words to express the feelings and love I see every time I go there, how do they take care of each other and helping, I love everyone so much there and I know in advance that it will be hard and emotional to part with them at the end of the project, but however, I really hope that I will meet them again, with the same love as I do now.

As I reflect on everything, I realize it will all come to an end soon. Laying in my warm room, listening to Malik’s videos from my front window 😁 I keep thinking about the new volunteers who will be joining us, while Creu Gran will remain the same, it will have different people and stories, reminding me of the natural cycle of volunteering. I’m emotional about leaving, especially my avocado plant that I’ve nurtured for eight months 😁 (I hope someone continues caring for it 🥹). These past months have changed me for the better, and I’ve gained confidence in my Spanish, which I plan to continue learning.

És normal tenir preguntes sense resposta, però el temps i confiar en el procés sovint aporten claredat, així que segueix el camí sense por. Ara que em despedeixo, us desitjo tot el millor. Gaudiu de cada moment i aprofiteu al màxim l’experiència. Molta sort i…

Adéu, amics! 🫂❤

~Kety

It’s normal to have unanswered questions, but our time and trusting the process often provide clarity, so follow the path with no fear. Now, as I say goodbye, I wish you all the best. Enjoy every moment and make the most of your experience. Good luck and 

Adéu, amics!  🫂❤

~Kety