🟨🟥🟨🟥🟨
Hola a tothom,

soc sempre jo, el vostre estimat i estimat Malik! Després d’uns 3 o 4 mesos, aquí estic de nou per escriure el meu últim article/diari. Encara no em puc creure la rapidesa amb què ha arribat el final d’aquest projecte.

🇬🇧
Hello everyone,

it’s me again, your dear and beloved Malik! After about 3 or 4 months, here I am again writing my last article/diary. I still can’t quite grasp how quickly the end of this project has arrived.

Pel que fa a la feina, les coses van de meravella, però malauradament, estant gairebé al final, algunes activitats s’estan acabant. I com ja he dit abans, encara em sento a la primera part del projecte; no em puc creure que ja sigui maig. Reafirmo que el meu grup preferit segueix sent el d’hoquei, simplement perquè tots són diferents i tinc una relació increïble i diferent amb cadascun.

“El repte més exigent, però, és el de l’equip de bàsquet”, aquestes van ser les meves paraules al febrer, i efectivament va ser així. L’únic lament que tinc és el torneig que havíem de fer a finals de mes i que es va cancel·lar.

Parlant d’altres coses, al març, més precisament la segona setmana de març, va ser l’aniversari d’un dels meus millors amics. Amb l’excusa li vam organitzar una sorpresa que consistia en un bitllet d’avió per venir aquí a Espanya. A més d’això, després de quatre mesos vaig tornar a Itàlia per visitar tots els meus familiars, però la raó principal era veure el meu oncle (en realitat no és el meu oncle de sang, sinó la persona que m’ha criat efectivament juntament amb la meva àvia), que recentment havia tingut un problema i jo estava espantat per ell.

Regarding work, things are going swimmingly, but unfortunately, as we’re nearing the end, some activities are finishing up. And as I said before, I still feel like I’m in the first part of the project; I can’t believe it’s already May. I’ll reconfirm that my favorite group is still the hockey team, simply because they’re all different and I have an incredible and unique relationship with each of them.

“The most challenging hurdle, however, is the basketball team,” those were my words in February, and indeed it was true. My only regret is the tournament we were supposed to have at the end of the month, which was canceled.

Speaking of other things, in March, more precisely the second week of March, it was one of my best friends’ birthdays. We used that as an excuse to organize a surprise for him, which consisted of a plane ticket to come here to Spain. In addition to this, after four months, I returned to Italy to visit all my relatives, but the main reason was to see my uncle (he’s not my blood uncle, but the person who effectively raised me along with my grandmother), who recently had a problem, and I was worried about him.

Des del punt de vista personal, segueixo entrenant a bàsquet fins i tot sense equip. M’agradaria moltíssim anar a entrenar en un gimnàs amb pesos, però coordinar tots els horaris és super complicat. Pel que fa a les llengües, em sento molt més segur amb l’anglès, i super tranquil amb l’espanyol, de fet, precisament per això vaig decidir venir a estudiar a Espanya.

Parlant d’altres coses, vaig viure un dels moments més estranys de la meva vida: el mega apagada que va afectar Espanya, Portugal i Andorra. Aquell matí em vaig despertar i ja no hi havia llum. Una mica desconcertat vaig intentar apagar i tornar a encendre el comptador de l’electricitat, però al final vam estar més de 13/14 hores sense electricitat. No ho tornaria a fer, però a posteriori puc dir que va ser agradable, en certa manera, no tenir el telèfon funcionant.

I a més d’això, vaig anar a dos concerts. El primer d’un cantant italià que es diu Lazza (hi vaig anar sol), i el segon de Travis Scott. A aquest últim hi vaig anar amb un noi que vaig conèixer al concert de Lazza.

From a personal point of view, I’m continuing to train in basketball even without a team. I would really love to train with weights at a gym, but coordinating all the schedules is super complicated. As for languages, I feel much more confident with English, and super comfortable with Spanish, which is precisely why I decided to come and study in Spain.

Speaking of other things, I experienced one of the strangest moments of my life: the mega blackout that affected Spain, Portugal, and Andorra. That morning I woke up and there was no power. A bit disconcerted, I tried to turn the electricity meter off and on again, but in the end, we were without electricity for more than 13/14 hours. I wouldn’t do it again, but in hindsight, I can say it was nice in a way not to have a functioning phone.

And besides that, I went to two concerts. The first was by an Italian singer named Lazza (I went alone), and the second was by Travis Scott. I went to the latter with a guy I met at the Lazza concert.

Hi hauria i hi haurà encara moltes coses a dir, però hem arribat al final. El que puc dir és que estic agraït al Malik del passat per haver pres la decisió de venir aquí, perquè si no, imagina quantes coses m’hauria perdut! I penseu que encara queden dos mesos. Amb això tanco el meu tercer i últim diari. Espero que us hagi agradat i que també vosaltres pugueu fer una cosa així, perquè val la pena, i sobretot no importa quantes llengües sàpigues o com d’extravertit siguis a la vida, la vida és una, tira’t! Si caus, t’aixecaràs.

Adéu, nois!

~Malik

There would be and will still be many things to say, but we’ve reached the end. What I can say is that I am grateful to the past Malik for making the choice to come here, because otherwise, imagine how many things I would have missed! And think, there are still two months left. With this, I close my third and final diary. I hope you liked it and that you too can do something like this, because it’s worth it. And above all, it doesn’t matter how many languages you know or how extroverted you are in life, life is one, go for it! If you fall, you’ll get back up.

Goodbye, guys!

~Malik