🟨🟥🟨🟥🟨
Hola

Durant els últims mesos del meu voluntariat tenia grans idees. Esperava l’estiu a Espanya i totes les activitats que vindrien amb ell.

Però després em vaig lesionar el peu i va quedar clar que, gairebé fins al final del projecte, no estaria completament recuperada. Les primeres setmanes caminava amb crosses i estava molt decebuda perquè vaig adonar-me que molts dels meus plans ja no eren realistes, i em va costar una mica acceptar-ho i encara així gaudir dels últims mesos.

Tot i això, vaig aprofitar el temps per veure i fer algunes coses per les quals abans no havia tingut temps. També vaig tenir més temps per reflexionar sobre aquesta experiència i el meu futur, cosa que em va fer viure aquest últim període amb més consciència.

Durant els meus últims mesos a Jeroni em vaig sentir molt més còmoda amb com funciona aquest lloc, amb fins a quin punt pots incloure les teves idees i creativitat i també amb com relacionar-te amb els nois. Ara ja conec una mica quins tenen temes sensibles i sobre què puc fer bromes i sobre què no. Per alguna raó, els meus “lligaments trencats” també van obrir moltes converses i, aparentment, eren molt interessants d’escoltar.

🇬🇧
Hello

For the last months of my volunteering I had big ideas. I was waiting for the summer in Spain and all the activities that would come with it.

But then I injured my foot and it became clear that almost until the end of the project, I won’t be healed entirely. The first weeks I was walking with crotchets and I was really disappointed because I realised that a lot of my plans were not realistic anymore and it took me some time to accept this and still enjoy the final months. 

However I still used the time to see and do some things I didn’t have the time for before. I also had more time to reflect about this experience and my future which made me live this last period more mindful. 

In my last months in Jeroni I felt a lot more comfortable about how this place works, in what amount you can include your ideas and creativity and also how to act with the guys. By now I kind of know who has what kind of sensible topics and what I can make jokes about and what not. For some reason my „ligamentos rotos“ also opened a lot of conversation and apparently were really interesting to hear about. 

La Kety i jo vam començar les classes d’anglès, on vam experimentar que pot ser força difícil i frustrant ensenyar a persones amb discapacitat, però també pot fer-te sentir molt orgullosa i feliç.

Encara no puc creure que marxi de Terrassa i que la major part de la meva xarxa social aquí tampoc hi serà després de l’estiu. Això és trist, però també estic molt emocionada per visitar tots els meus amics internacionals als seus països i veure totes les coses de les quals tant he sentit a parlar, en la vida real.

A part de la gent, trobaré a faltar la cultura de sortir, els esdeveniments culturals a l’aire lliure, la migdiada, el bilingüisme, el transport públic barat, les muntanyes, el preu del cafè i probablement moltes coses més. Espero que una mica de l’essència de Terrassa es quedi amb mi, allà on sigui els pròxims anys. I, per descomptat, tornaré a visitar!

~Annelie

Kety and I started the english classes, where we experienced that it can be quite hard and frustrating teaching people with disabilities but also it can make you very proud and happy.

I can’t really believe that I will leave Terrassa and that the majority of my social network here will also not be there after the summer. This is sad but I am also super hyped about visiting all my international friends in their countries and seeing all the things I heard so much about in real life. 

Besides the people I will miss the going out culture, the cultural open air events, the siesta, the bilinguality, the cheap public transport, the mountains, the coffee prices and probably a lot more. I hope some of the Terrassa vibes will stay with me, wherever I will be in the next few years. And of course I will definitely come back to visit!

~Annelie