El passat mes de juny en Marc, Axel, Melanie, Iker, Isaac i Sunna van tenir l’oportunitat de participar a la segona edició de l’intercanvi juvenil “Meta Donkeys”, organitzat per l’entitat italiana Associazione Joint. Us deixem l’experiència explicada per algunes de les joves:

Marc: META DONKEYS II – 10 dies amb burros i llibertat 🐴

Encara no sé ben bé com posar en paraules el que han sigut aquests 10 dies a Ligoncchio… però ho intentaré, perquè això s’ha de compartir.

Meta Donkeys II no és només un projecte Erasmus+ amb un nom que et fa riure la primera vegada que el sents. És una experiència de vida. Una d’aquelles que et sacsegen per dins, que et fan parar, sentir, mirar-te i mirar als altres d’una altra manera.

Durant aquests dies, hem viscut literalment envoltats de natura… i de burros. Sí, burros de veritat. I no, no estaven només allà de decoració: hem après a cuidar-los, a caminar amb ells, a escoltar-los. I el més fort? Que mentre aprens d’ells, t’estàs descobrint a tu mateix. Els burros tenen un ritme lent, tranquil, sincer… i això et porta a baixar revolucions, a connectar amb el moment present. A respirar.

Però més enllà dels burros (que han estat meravellosos), el que realment m’ha tocat l’ànima ha estat la gent. Persones de diferents països, cultures, idiomes i històries de vida. Al principi, com sempre, una mica de timidesa. Però al cap de dos dies ja estàvem compartint secrets, somnis, inseguretats i moltíssimes rialles. Hem ballat sota el foc, hem cuinat junts (amb més o menys èxit) tot deconstruint la cuina, hem fet caminades infinites, dinàmiques potents i moments de silenci que deien més que mil paraules.

I tot això ho hem fet cuidant-nos els uns als altres. Creant espais segurs, d’escolta real, d’abraçades llargues i mirades sinceres. Dient “estic malament” sense por. I també “estic feliç” amb tota la llibertat del món.

Personalment, aquest projecte m’ha remogut molt (en el bon sentit). M’ha tornat a recordar per què faig el que faig, per què m’encanta acompanyar joves, escoltar, observar i crear espais on la gent pugui ser com és. I m’he sentit cuidat, vist i estimat, que al final… és el que tots necessitem.

Me’n vaig amb el cor ple, amb noves amistats que sé que durarant molt, amb mil històries per explicar (i unes quantes que només es poden entendre si les has viscut 😅), i amb la sensació que aquest projecte ha estat un d’aquells “top de la vida”.

Gràcies a tothom qui ha format part d’aquesta bogeria tan bonica. I sí, tornarem a coincidir. Perquè quan crees vincles tan reals, el temps i la distància no són un problema.

ISAAC: Un bocinet d’Itàlia entre rucs, jocs i capvespres

Si em pregunten què és el millor d’un viatge, no sempre penso en monuments ni en llocs famosos. A vegades, el més especial es troba en els racons tranquils, en les rialles compartides i en aquells moments que no estaven previstos.

Aquesta escapada a Itàlia va ser justament això: una combinació de paisatges de somni, natura que acarona i gent amb ganes d’establir vincles.

Postals que no sabies que et calien

Entre hamaques penjades entre els arbres, rucs pasturant com si sabessin que són al lloc més bonic del món, i teulades tenyides d’or amb el capvespre… va ser impossible no parar. Literalment. Parar per respirar, per mirar i per sentir que el temps anava lent, com hauria de ser.

Fins i tot vam trobar un arbre amb un aparell curiós —un toc modern enmig de tanta natura— que ens va fer pensar en com el nou i l’antic conviuen en harmonia.

Gent que suma

I la cirereta va ser la gent. Aquell grup amb qui tot fluïa sense esforç. Vam fer un joc per conèixer-nos d’una manera molt original: cadascú rebia unes lletres del seu nom, però… en faltaven algunes! I la missió era trobar algú que tingués la lletra que et completava.

Podria semblar un joc senzill, però no ho era. Era una manera de dir: “t’he de trobar per ser complet”. I això va crear vincles molt bonics. Rialles, mirades còmplices i aquella mena de màgia que no es pot forçar.

Itàlia en essència

No era la Itàlia de les guies turístiques, era la de veritat. La que fa olor de camp, sona a passes sobre grava i té gust de cafè compartit en una terrassa rústica.

Aquest viatge no va ser només una passejada… va ser una manera de reconnectar amb allò simple, amb allò humà i amb allò bell.

IKER: Intercultural Night: llevando un trocito de Catalunya al mundo
Una de las experiencias más divertidas y memorables de nuestro Erasmus fue, sin duda, la Intercultural Night. Esta actividad consistía en que cada país representado por los estudiantes compartía parte de su cultura con los demás: desde comida típica hasta juegos, tradiciones o música. Fue una noche increíblemente enriquecedora donde todos aprendimos, reímos y, por supuesto, comimos muchísimo.

Nuestro grupo representaba a Cataluña y decidimos hacer algo original que mostrara una de nuestras tradiciones navideñas más curiosas: el Caga Tió. Explicamos en qué consiste esta tradición tan peculiar que, aunque suene extraña para quienes no la conocen, siempre despierta muchas risas y curiosidad: un tronco sonriente al que se le da con un palo mientras se canta una canción, ¡y “mágicamente” caga regalos o dulces!

Pero no nos conformamos con una explicación. Para hacerlo más auténtico, fuimos al bosque y encontramos un tronco grande, robusto y bastante pesado que cargamos entre todos hasta la casa. Lo vestimos con la típica barretina roja y la manta, y se convirtió en el protagonista de la noche.

La comida que trajimos también triunfó: el jamón serrano fue un éxito total, al igual que el ColaCao. También llevamos fuet, queso, galletas Príncipe y otros productos que representaban muy bien nuestra gastronomía.

Uno de los momentos más divertidos fue cuando organizamos la actividad del Caga Tió. Repartimos al grupo en equipos y dejamos que cada uno tuviera su turno para darle al tronco con el palo mientras todos cantábamos la canción típica:

“Caga tió, tió de Nadal,
no caguis arengades, que són massa salades,
caga torrons, que són més bons!”

Cada golpe traía risas y sorpresas, y ver cómo personas de otros países disfrutaban tanto de una tradición tan nuestra fue una sensación muy especial. Fue una noche de intercambio real: no solo de culturas, sino de emociones, historias y momentos que se quedarán con nosotros para siempre.

MELANIE:
El meu primer projecte i segur el més memorable. Si algú em pregunta quin és el highlight de l’experiència definitivament no seria fer trekking amb burros, tot i que és el seu tòpic i és molt increïble. Però, per a mi va més enllà, diria que va ser poder connectar amb altres i sentir-se lliure. 

En els nostres tres dies per les muntanyes italianes, les nostres aventures es basaven a fer teamwork per muntar tendes de campanya, cuinar junts i a la nit cantar i ballar donant voltes a una foguera.

Així mateix, els moments únics de les intercultural nights on ens mostràvem les nostres diferents cultures, fins i tot els hi vam fer cagar el tió!

El que no oblidaré mai serà de com teníem un espai per escoltar-nos parlant del que sentim per dins i sentir-nos donats suport els uns pels altres. 

Sé que m’ho he passat tan bé perquè quan va arribar l’últim dia vaig pensar “Tant de bo això mai s’acabi.” 

El més bonic de l’experiència és haver pogut coincidir amb gent meravellosa, gràcies a aquest projecte m’emporto amics per a tota la vida.