🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Em dic Maïana, tinc 20 anys i sóc francesa, vinc de Bordeus, la ciutat del vi! Fa dues setmanes que vaig arribar a Terrassa i ja he tingut l’oportunitat de visitar la ciutat i socialitzar amb la gent local, ja sigui amb la veïna o amb desconeguts pel carrer que no dubten a donar un cop de mà si cal. El que més m’ha sorprès des que vaig arribar és la simpatia de la gent d’aquí, que sempre es prenen el temps per parlar una estona. Per exemple, quan fem la compra al supermercat, els caixers no dubten a conversar amb nosaltres, moments que a França són força més rars.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

 My name is Maïana, I am 20 years old and I’m French, from Bordeaux—the city of wine! It’s been two weeks since I arrived in Terrassa, and I’ve already had the chance to explore the city and socialize with locals, whether it’s with my neighbor or even strangers in the street who don’t hesitate to lend a hand if needed. What has really struck me since my arrival is the kindness of the locals, who always take the time to chat for a moment. For example, when doing our groceries at the supermarket, the cashiers don’t hesitate to start a conversation with us—something that is quite rare in France.

Durant aquestes dues setmanes també he tingut l’oportunitat d’enfortir els lligams amb els altres voluntaris. Personalment, això és el que venia a buscar amb el voluntariat: conèixer gent nova, viure noves experiències i descobrir noves cultures. I poder fer-ho tots junts fa que l’experiència sigui encara més intensa.

Una altra cosa que em crida molt l’atenció de la vida a Terrassa és la llibertat d’esperit: aquí pots prendre’t el temps per fer-ho tot. Els dies són llargs, però en el bon sentit. Sobretot en la part de la “feina”, que era el que més em preocupava. Tenia por de no sentir-me còmoda en el meu paper, ja que formo part de La Fact, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. Com que no havia rebut cap formació prèvia, em feia por no ser capaç de sortir-me’n. Però vaig conèixer persones tan acollidores i generoses que de seguida ens van fer sentir còmodes, de manera que tot resultés el més natural possible. És tan agradable que els dies són realment enriquidors.

En només dues setmanes ja he descobert tantes coses que només em fa venir més ganes de continuar descobrint, i això em dona confiança per a la resta d’aquesta aventura de deu mesos.

Over these two weeks, I’ve also had the opportunity to bond with the other volunteers. That’s actually what I was looking for when I chose to do this volunteering experience: meeting new people, living new experiences, and discovering different cultures. And being able to do all of this together makes the experience even stronger.

What also impresses me a lot about life in Terrassa is the sense of freedom—here, you can really take the time to do everything. The days feel long, but in a good way. This was especially important for the “work” part, which was what stressed me out the most. I was afraid I wouldn’t feel comfortable in my role, as I am part of La Fact, which works with people with intellectual disabilities. Since I had received no prior training, I was afraid I wouldn’t be able to manage. But I met such welcoming and generous people who immediately made us feel at ease, so that everything felt as natural as possible. It’s so fulfilling that the days become truly enriching.

In just two weeks, I’ve already discovered so many things, and it only makes me want to learn and explore even more. It also reassures me for the rest of this 10-month adventure.