Nosaltres som el Jordi, l’Héctor, la Nora, l’Elma, el Bruno i la Jara i el passat agost vam participar en l’intercanvi juvenil GameON a Bulgària. A continuació expliquem la nostra experiència:

Jordi: Hola! Sóc el Jordi Chacón i he tingut la sort de viure una experiència internacional a Bulgaria a través de la Víbria intercultural fent un intercanvi juvenil anomenat GameON i organitzat per l’entitat Maverick NGO. Aquesta aventura es va dur a terme des del 19 fins al 27 d’agost del 2025. En una casa rural molt encantadora on vam estar convivint participants dels següents països europeus: Espanya, Portugal, Estònia i Bulgària.

Personalment, poder haver tingut l’oportunitat d’anar allí ha estat molt més que un simple viatge a Bulgària, crec que he millorat moltes capacitats intrapersonals i interpersonals, a manejar situacions totalment diferents i desconegudes, entre molts altres aprenentatges que aniré desglossant al llarg de l’article.

En primer lloc, volia donar lloc a tots els participants, considero que he conegut a gent molt distinta a la que tinc en el meu entorn, a la meva ciutat, la qual cosa ha fet que pugui conèixer noves idees, noves maneres de pensar, decidir, parlar… Això és un fet molt clau per al desenvolupament del projecte, una de les meves principals pors abans d’anar, era la por a no encaixar, no sentir-me còmode, però totalment al contrari, durant cada moment del viatge sentia una sensació de pau i harmonia, amb un ambient molt sa i respectuós. El poder haver compartit temps amb aquesta mena de persones, fa que es puguin tractar temes i dinàmiques molt profundes i reflexives, alhora de moments de diversió i sensació de benestar.

Quant a l’idioma, he avançat i he après bastant, utilitzar com a eina l’anglès per a fer qualsevol activitat quotidiana del dia a dia fa que sigui inevitable la millora del seu ús, al seu torn, també he descobert noves cultures, tradicions i costums dels altres països, una cosa molt curiosa i valuosa.

Sobre el projecte, va complir totes les expectatives i objectius proposats, consistia enla realització d’una diversitat molt àmplia de diferents jocs i activitats que tenien metes a complir, a vegades eren jocs amb intenció d’aprendre sobre algun àmbit com per exemple, economia, política o sistema, mentre que havien un altre tipus de jocs enfocats en la diversió i gaudir com poden ser jocs d’activitat física i relacionats amb l’esport i fins i tot jocs de rol o de taula.

Recomano a tots els joves d’Europa atrevir-se a viure una experiència així, és una aventura plena d’aprenentatges, records, noves amistats… un viatge únic.

Héctor: Al principi de tot no tenia ni idea de com funcionava un Erasmus, però em vaig apuntar. Quan em va arribar la notícia de què havia estat escollit per anar a Bulgària estava molt emocionat perquè aniria vuit dies a un país que mai no m’hagués plantejat anar-hi. Ni tan sols coneixia als meus companys d’equip. No obstant vam fer unes reunions prèvies per conèixer-nos millor i som tots molt amics. L’equip espanyol estava compost per Jordi, Nora, Bruno, Elma i jo, i la nostra youth líder Jara.

El projecte tractava dels esports i dels jocs, i es feia a Youtopia Riverside (Stara Zagora). Quan vaig arribar allà em va sorprendre de què era un paisatge molt muntanyós, jo ja sabia que tenia muntanyes, però quan ho vaig veure en persona em vaig quedar de pedra, era molt bonic.

Durant els vuit dies que vaig estar a Stara Zagora convivint amb gent d’altres països van ser els vuit dies més feliços de la meva vida. Es convivia molt bé, tothom ajudava a casa i ho passàvem de meravella.

Jo m’he emportat un munt de coses a casa, com per exemple, més aprenentatge de fer treballs domèstics, millorar el meu nivell d’anglès, amistats, motivació per continuar aprenent anglès… i moltes més. Finalment, m’ho he passat molt bé a aquest Erasmus a Bulgària, sempre ho tindré al cor. Jo animo a tothom a participar en aquesta gran experiència perquè penso que és única i que tothom hauria de fer almenys un cop a la vida!

Nora: Hola! Sóc la Nora i conjuntament amb 4 companys més vam participar al Erasmus+ GameOn a Stara Zagora, Bulgaria, una iniciativa que ensenya sobre l’aprenentatge basat en el joc. Aquest programa ha estat organitzat per Maverick, una entitat búlgara, amb la colaboració de Shokkin una entitat d’Estònia i la participació de A Jornada Dos Heróis, de Portugal i clarament la Víbria Intercultural, la nostra entitat. De cada país veníen 5 participants més un Youth Líder, tots vam conviure conjuntament amb tres organitzadors a Youtopia Riverside, una acollidora casa amb un increíble ambient natural. Va ser una experiència única i inexplicable que només es pot entendre quan la vius, així que vull animar-vos a provar-ho.

Els Youth Exchanges són viatges finançats per la unió Europea on els participants tenen l’oportunitat de no només viatjar, si no també de poder aprendre molt en tots els àmbits. Cada Erasmus+ té una temàtica o tema a tractar en el que es basen les activitat, en el nostre cas GameOn, que, com he dit abans, treballem l’aprenentatge a través del jocs, la programació es basava en jocs tradicionals de diferents països, on cada país mostraba els seus, algunes competències com la comunicació intercultural, i jocs amb un objectiu d’aprenentatge com per exemple l’economia, ho vam treballar amb Live Action Games, jocs de rols, Escape Games, jocs de taula o esportius. Finalment, l’objectiu del projecte era crear els nostres propis jocs, i els resultats van superar les expectatives.

Com abans he mencionat, aprenem en molts àmbits, un dels més importants i dels meus preferits, poder conèixer de primera mà noves cultures, perquè d’una cosa no hi ha dubte: en un Erasmus has d’estar obert a probar, empatitzar i escoltar sobre altres cultures, en el nostre cas ens vam endinsar en la freda societat estoniana, l’energètica vibra portuguesa i vam poder veure una interpretació de les curioses bodes bùlgares a les nits interculturals, on nosaltres vam fer el més gran esforç per ensenyar la nostra estimada cultura. Als matins vam poder tastar una mica de la gastronomía dels diferents països, descobrint plats dels que mai havíem escoltat parlar. I al temps lliure vam poder compartir entre nosaltres totes les semblances, difèrencies i curiositats dels nostres països, aquest va ser un dels punts més importants per trencar el gel, perdre la por i poder millorar realment el nostre anglès.

Però tot i que les activitats siguin increíbles, personalment crec que el més emocionant és el creixement personal que t’emportes, les experiències que mai oblidarem, la gran qualitat humana que hi ha, perquè el que més em va sorprendre va ser poder arribar a connectar tant amb persones completament desconegudes en tant poc temps, perquè aquests vincles seran eterns.

Així que sí, sense dubte que recomano aquesta experiència, perquè estic segura de que no us empenedireu, però assegureu-vos d’escollir un tema que realment us interessi i us apassioni per tenir la màxima energía, interés i ganes d’aprendre en totes les activitats i així, que cadascú pugui aportar el seu granet de sorra. La meva recomanació: no tingueu por per res i molt menys per l’idioma, tots estem en la mateixa situació, ningú jutja i ens ajudem entre tots.

Finalment, vull agrair a les quatre entitats, als organitzadors, als Youth leaders i a cadascun dels participants per fer cada moment tan especial, perquè sense algun d’ells cap instant hagués estat el mateix. Moltes gràcies.

Elma:

8 dies donen per molt. Hola, soc Elma i avui explicaré la millor setmana i experiència de la meva vida. Tot va començar amb la següent frase de la meva mare “ELMA TE’N VAS A BULGÀRIA, T’HAN AGAFAT” aquell moment va ser increïble tenia moltíssimes ganes d’anar i sabia que ho anava a gaudir en quantitat. Tot gràcies a la Víbria intercultural que m’ha donat l’oportunitat de viure aquesta magnífica vivència. Un cop vaig saber que em van acceptar vaig mirar com es deia el projecte, GAME ON s’anomenava el qual es tractava de mil i un jocs de tots els països, gràcies a això he après un munt de jocs tradicionals de les altres cultures que participaven. Era en una casa a Bulgària a Stara Zagora anomenada Youtopia Riverside.

El dia 19 d’agost comença l’aventura. El meu primer viatge sense conèixer la gent amb la qual anava a viatjar, sense els meus pares, sense ningú que conegui només l’oportunitat de socialitzar amb gent nova. En arribar a l’aeroport va ser una connexió molt ràpida amb tots els membres del grup, com que no coneixies a ningú havies de socialitzar costi el que costi, cosa que em va agradar molt. El primer vol el vam inundar amb un mar de riures acabats de conèixer. Així i tot, vam perdre el segon vol perquè el temps era molt just. Però això ens va donar l’oportunitat de conèixer-nos molt més entre el Spanish Team abans d’anar amb els altres països.

L’objectiu principal del Game On era que tinguéssim l’oportunitat d’aprendre diferents coses a través de jocs i també que poguéssim coneixents entre tots els diversos països. Seguidament, quan vam arribar ja era de nit era tot molt nou, gent que no coneixíem, un lloc que no sabíem, menjar que no havíem vist mai, tradicions diferents, tot nou. La primera activitat va ser de presentació, tot i que era una mica incòmode, ja que era el primer cop que ens veiem, però el que no sabíem és que, després d’aquella nit tot seria increïble.

L’endemà es va basar en activitats per conèixer-nos entre tots, òbviament tot això en anglès el que ha fet que el meu nivell millori molt. Però a la nit ja van començar les mil aventures havíem passat un dia sencer junt ja es començava a palpar la confiança. Després d’aquell dia tot eren jocs en els quals el so més abundant era el riure.

I els altres dies ja són història, i és per això que m’agradaria explicar ja des de dins la meva experiència com a tal amb les amistats i sobretot amb la convivència que aquests Erasmus+ requereix.

D’aquest intercanvi m’emporto les millors amistats internacionals cap a Espanya. Vaig sentir una gran connexió amb els nostres cosins els Portuguesos, però això no és tot. Tot i que cada país tingui la seva cultura pròpia i som molt diversos ens hem pogut complementar de meravella i m’he emportat amistats tant com d’Estònia, com de Bulgària com a Portuguesos i òbviament Espanyols.

La convivència va ajudar moltíssim al final passes de no saber qui eren a viure amb ells 24 hores al dia 7 dies seguits. Per tant, el gran vincle de confiança que es crea no és normal. Va ser increïble el fet que per fortuna de la convivència vam fer un grup molt especial on t’oblidaves de tot i només havies de preocupar-te per divertir-te.

La pitjor part va ser a l’hora d’acomiadar-nos el dia 27 d’agost va ser un dia de moltes llàgrimes. Com he dit abans passes d’estar 7 dies les 24 hores amb aquest grup i d’un dia per l’altre saps que probablement no els tornes a veure i de cop se’n van. Ja no hi haurà més moments junts a aquella casa on els records inunden, no hi haurà més moments al saló ni balls tradicionals de cada país

a la piscina o al jardí, ni més Jara Time’s, tampoc hi haurà aquelles quedades per veure els estels de matinada, i òbviament no hi tornarem a viure la millor experiència del món, però el que sí que hi haurà per sempre és un record inoblidable.

Però si l’acomiadament va ser tan dur és perquè m’ho vaig passar realment bé i perquè vaig fer tantíssimes amistats i vaig crear aquest ideal al meu cap que només em dona ganes de tornar a ser-hi allà.

Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de viure aquesta experiència i gràcies a tots els membres i organitzacions que heu fet que això sigui possible. Si mai has fet un intercanvi com aquest intenta-ho només prova-ho no tinguis por, serà una vivència inoblidable. Així que gràcies, Vibra Intercultural, per complir el somni de tants joves.

Bruno: Hola, em dic Bruno i vaig participar a l’intercanvi juvenil Game On, un intercanvi increïble que va durar del 19 al 27 d’agost. Aquesta oportunitat va ser gràcies a La Víbria Intercultural i em falten paraules per agrair tot el que he viscut gràcies a ells. Aquest intercanvi, amb la temàtica de jocs —com el seu nom ja indica—, m’ha permès aprendre moltíssimes coses al mateix temps que m’ho passava bé, així que m’agradaria compartir una mica de la meva experiència per aquí.

Aquest ha estat el meu primer de molts: el meu primer Erasmus, el meu primer viatge sense fer turisme, el meu primer viatge havent de parlar gairebé completament en anglès, la meva primera (i amb sort última) vegada que perdo un vol, la meva primera aventura sense els meus pares, la primera vegada que m’he sentit tan feliç i alhora tan trist a les comiats. Sens dubte em quedo amb el positiu, però bé, deixant això de banda, parlaré del meu intercanvi, Game On.

Game On tenia una premissa molt atractiva, resumidament: aprendre a través dels jocs i, alhora, conèixer-te a tu mateix i conèixer altra gent gràcies a ells. Sempre he estat molt vinculat a qualsevol mena de jocs, però mai m’havia plantejat fer-los servir com a eina d’aprenentatge. Així que em va cridar molt l’atenció, em vaig animar a participar i, amb una mica de sort i molta motivació, vaig aconseguir fer-m’hi un lloc.

Un cop allà, la veritat és que em vaig sentir una mica perplex i, en general, se’m van obrir els ulls. El fet d’estar coneixent persones i, alhora, formant-me a través d’activitats tan lúdiques em semblava inimaginable. Era com si dos mons contradictoris, d’una manera exemplar, poguessin complementar-se en harmonia.

M’emporto moltíssimes coses d’aquest Erasmus, i una d’elles és adonar-me que potser hi ha més maneres d’estudiar i aprendre de les que em pensava. Sens dubte, a partir d’ara implementaré nous mètodes d’estudi i aquestes noves maneres de conèixer gent en la meva vida quotidiana. Gràcies als jocs he pogut aprendre sobre: economia i gestió dels diners, deixar volar la creativitat i aprofitar-la, confiar més en altres persones i treballar en equip, conèixer les meves capacitats físiques i fins on pot arribar el meu cos, maneres d’obrir-me a un grup i socialitzar-hi, divertir-me sigui quina sigui l’activitat i passar-m’ho bé sempre.

I tot això ha estat possible gràcies a un equip increïble, completament implicat i amb moltes ganes de participar. M’agradaria destacar la meva youth leader, la Jara, per totes les rialles que ens ha regalat i la seva manera tan única de ser i d’ajudar als altres. També vull agrair, evidentment, a totes les organitzacions presents i a la resta de youth leaders dels altres països. Finalment, m’agradaria parlar de la convivència i dels amics que he fet en aquesta odissea.

He tingut connexions realment fortes en aquest viatge, he conegut molta gent excepcional i molts amics que no oblidaré. Sens dubte, una de les coses que més m’ha agradat d’aquest intercanvi ha estat la gent.

Era la primera vegada que convivíem en un entorn així, gent més o menys de la meva edat i relativament pocs adults. Havíem de ser responsables i, encara que sempre teníem els nostres leaders, no hi havia ningú cuidant de tu com ho farien els teus pares. Que no se’m malinterpreti: tothom ens cuidàvem entre nosaltres i sempre ha estat un espai molt còmode, però no és el mateix.

Sobretot vull posar molt d’èmfasi en les amistats que es fan en llocs com aquest. El pitjor d’aquest Erasmus ha estat haver de dir adéu. Però un company meu deia: “No estiguis trist pel que ha passat, estigues feliç perquè ha succeït.” I encara que en aquell moment no me’n vaig adonar del molt que volia dir, mentre escric això i penso en els meus amics, em dono compte del pes que té aquesta frase.

D’aquesta travessa m’enduc moltes eines, tècniques, aprenentatges, experiències, amics i records preciosos. Gràcies a totes les persones que han fet això possible, a totes les organitzacions, youth leaders, companys i amics que m’heu acompanyat. I si mai has viscut una oportunitat com aquesta i, casualment, estàs llegint això, et convido a no tenir por i a apuntar-te a un intercanvi. No te’n penediràs.