El passat mes d’octubre, del 5 al 12, es va celebrar a Ligonchio (Itàlia) una formació clau per a qualsevol persona que treballi amb grups internacionals. Organitzada per les entitats P.E.CO (Itàlia) i LidiceHaus (Alemanya), i cofinançada pel programa Erasmus+ de la Unió Europea, aquesta formació se centra en un concepte vital: el safeguarding o la creació d’entorns segurs.

Però, què és exactament el safeguarding?
No es tracta d’oferir suport psicològic a llarg termini, sinó de dotar els responsables de grup (ja siguin formadors, mentors o coordinadors) de les eines necessàries per donar suport a persones que puguin patir violència, discriminació o qualsevol situació de vulnerabilitat. L’objectiu és fer que l’espai d’aprenentatge sigui el més segur, acollidor i valent possible, ajudant els participants a establir i comunicar els seus límits i assegurant que siguin respectats.

El que més em va atraure d’aquest tipus de formacions és la seva metodologia. Lluny de les classes magistrals tradicionals, aquí l’aprenentatge es viu a través de:

• Debats i discussions en grup.
• Jocs de rol (role-playing) per practicar habilitats.
• Activitats creatives i de moviment.
• Reflexions individuals i col·lectives.

Aquesta formació, dirigida a uns 20 professionals del sector , es va dur a terme a l’Ostello dei Balocchi, un alberg acollidor enmig dels Apenins, un lloc remot i tranquil que convida a la desconnexió i a la connexió profunda amb el grup i l’entorn.

El Camí Continua
Cada projecte, cada formació, cada trobada internacional és una peça més en el trencaclosques de la meva experiència. És una feina exigent però immensament gratificant, que em permet ser testimoni del creixement personal de desenes de persones i contribuir, a petita escala, a construir una societat més oberta, conscient i connectada.

Si comparteixes aquesta passió per l’educació, els viatges i el desenvolupament humà, o simplement tens curiositat per saber-ne més, no dubtis a deixar un comentari o posar-te en contacte amb mi. Estaré encantat de compartir idees i, qui sap, potser col·laborar en un futur!

Gràcies per llegir-me!