🟨🟥🟨🟥🟨
lectors i lectores,

Ei, gent preciosa!

Em dic Andreas, tinc 25 anys i vinc de Grècia. Aquí a Terrassa estic fent un voluntariat a “La Víbria Intercultural”, amb la missió de Projectes de Mobilitat Internacional, Educació No Formal i Treball amb Joves. La meva decisió de venir aquí i fer aquest projecte en concret no ha estat una coincidència, sinó que hi ha una sèrie de situacions que m’hi han portat, que espero deixar clares en aquest diari. Així que, comencem!

La meva implicació en projectes Erasmus+ va començar quan tenia 18 anys i vaig fer el meu primer intercanvi juvenil, que em va obrir un món nou d’oportunitats que no sabia que existien i que m’ha portat fins aquí, escrivint aquest diari com a voluntari del CES a Terrassa.

En algun moment em vaig començar a interessar més pels projectes, pensant realment en què podia aprendre i aplicar a la meva feina. Això va coincidir amb el moment en què vaig acabar la universitat i uns mesos treballant com a professor d’anglès, i em vaig adonar que necessitava continuar en l’àmbit de l’educació, però l’educació formal no era per a mi. I aquí va aparèixer l’educació no formal per complementar aquesta necessitat. Així que vaig pensar: projectes d’una setmana o deu dies estan bé, però necessito alguna cosa més… i el CES m’estava esperant. Després de mesos buscant el projecte adequat, rebutjant-ne alguns i sent rebutjat per altres, va aparèixer l’oportunitat amb La Víbria i era exactament el que buscava: treballar en l’àmbit de l’educació no formal, en un entorn dinàmic on hi ha molt d’espai per aportar les meves idees però també per aprendre coses noves. Fins ara, aquestes expectatives s’han complert i tinc moltes ganes que això continuï. L’ambient de treball té el punt d’informalitat que trobo genial, però segueix sent un entorn laboral, i sempre hi ha coses diferents per fer. Entre esdeveniments fora de l’oficina, participar en alguns projectes de ràdio, xerrades en escoles promovent projectes de mobilitat internacional i la feina d’oficina, he trobat l’espai que necessitava per als pròxims mesos.

Per ara, els projectes de mobilitat internacional encara no han començat, però això no ha fet que les meves hores de treball siguin inútils. Entre preparar activitats de dinamització per a futurs projectes i esdeveniments, he participat en xerrades a escoles per donar a conèixer la feina que fem i les oportunitats que s’ofereixen als joves, fins i tot abans dels 18 anys, per viatjar a l’estranger i viure experiències diferents, i també he estat ajudant un altre voluntari amb un pòdcast que presentem junts. Ha estat una experiència superdivertida perquè treballem molt bé junts, però també ha estat un procés molt creatiu. Ens encarreguem de totes les parts del pòdcast: des de les idees, fins a l’edició i la publicació. Ja m’ha donat un seguit d’habilitats que no pensava que aprendria, i estic segur que les continuaré desenvolupant molt més durant la resta del meu temps aquí.

A part de la feina i el meu rol, que ja són molt interessants, la vida a Terrassa també ha anat molt bé fins ara. Som un grup de 13 voluntaris aquí, cosa que ha fet que socialitzar des del primer moment fos molt fàcil i directe. Des de les primeres setmanes hem intentat fer coses diferents per conèixer-nos i compartir temps informal quan podíem. Hem començat aficions similars, hem voltat per Terrassa i Barcelona, i estem creant vincles que espero que continuïn durant tot el projecte (i potser fins i tot més enllà).

🇬🇧
fellow readers, 

Hey beautiful people!

My name is Andreas, I am 25 years old and I come from Greece. Here in Terrassa I am volunteering in “La Víbria Intercultural” with the mission of International Mobility Projects, Non-Formal Education and Youth Work. My decision to come here and do this specific project has not been a coincidence but there is a series of situations that led me here, which I hope to make clear in this diary, so let’s start!

My involvement in Erasmus+ projects started when I was 18 when I did my first youth exchange, which opened a new world of opportunities I did not know existed before, and which lead me to being here today, writing this diary as an ESC volunteer in Terrassa.

At some point I started getting more interested in projects, actually thinking about what I could learn and implement in my work. This coincided with the time I finished university and some months of working as an English teacher and I realized what I needed was to stay in the field of education but formal education was not the thing for me. And there came non formal education to complement this need of mine. So I thought, weekly or 10-day projects are fine, but I need something more, and ESC was there waiting for me. After some months of searching for the correct project, rejecting some and being rejected by others, the opportunity with la Víbria came and it was what I was searching for; working in the field of non-formal education, in a dynamic environment in which there is a lot of space to contribute with my ideas but also learn new things. So far, these expectations have been met, and I am left with the feeling of looking forward to a lot more of that. The working environment has the point of informality that I find great, while still being a working space, and there are always different things to do. Between events outside of the office, being involved in some radio projects, talks in schools promoting international mobility projects and office work is where I have found the space I needed for the next months.

For now international mobility projects have not started, but this has not made my work hours useless. Amidst preparing dynamization activities for upcoming projects and events, I have participated in talks to schools promoting the work we do and the opportunities offered to young people even before they turn 18 to go abroad and have different experiences, and I have been helping another volunteer with a podcast we are co-hosting. This has been a super fun experience because we work really well together, but it has also been a really creative process all the way. We are in charge of all the parts of this podcast, from coming up with the ideas, the editing and the publication, which has already given me an array of skills I didn’t think I would learn, and I am sure I will also work on them a lot more for the rest of my time here.

Beside work itself and my role that is already being super interesting, life in Terrassa has also been great as of now. We are a group of 13 volunteers here which has made socializing since the first moment really easy and direct. Since the first weeks we tried doing different things to get to know each other and spend informal time whenever we could. We have taken up similar hobbies, we have gone around Terrassa and Barcelona and we are starting to make bonds that will hopefully follow us for the rest of the project (and maybe even beyond that).

Com a part del projecte d’una altra voluntària, cada dijous fem un esdeveniment intercultural al Bar Baumann, que l’associació gestiona. Les poques nits que ja hem fet han estat una gran oportunitat per conèixer-nos, divertir-nos i també conèixer alguns dels antics voluntaris que s’han quedat aquí després dels seus projectes, així com alguns locals disposats a ajudar-nos en aquest procés d’adaptació a un nou país i una nova ciutat.

Una sensació molt agradable que tinc de la meva vida social aquí és la de sortir i començar a reconèixer gent, no haver d’utilitzar mapes per anar als llocs, tenir supermercats, botigues o bars preferits. Ja sento que formo part de la vida de la ciutat, cosa molt important quan vius a l’estranger, sense família ni amics a prop.

Una última cosa que sento que ja estic aconseguint d’aquest projecte és conèixer-me millor; els últims anys de la meva vida han estat o extremadament estructurats (durant la universitat) o completament aleatoris (els anys després d’acabar-la i abans de venir aquí). Aquesta oportunitat m’ha donat la possibilitat de passar temps amb mi mateix i pensar en el meu futur d’una manera tranquil·la, però també la seguretat de saber què faré els pròxims mesos, tot en un entorn d’aprenentatge i creixement constant.

Aquesta no és la primera vegada que visc a l’estranger, ni tampoc la primera vegada que visc a Catalunya o a Espanya, però segur que és una de les decisions més conscients que he pres mai. I per a altres persones que estiguin pensant en fer voluntariat a l’estranger amb el CES -ja sigui una decisió conscient, una fugida o un pas perquè no saben què fer amb la seva vida- només puc donar un consell: Simplement fes-ho, pren la decisió i ves a l’estranger, i fes aquell projecte. No tens res a perdre, però sí una infinitat de possibilitats per guanyar.

As part of another volunteer’s project every Thursday we have an intercultural event that we do at Bar Baumann, which the association runs. The few nights we have done already have been a great opportunity to meet each other, have fun and also meet some of the old volunteers that have stayed here after their projects as well as some locals willing to help us with this process of adapting to a new country and city.

A really nice feeling I get from the social aspect of my life here is that of going out and already recognising people, not needing to use maps to go to places, having supermarkets and stores, or bars that I prefer going to. It already feels like I am part of the life of the city which is important when you live abroad, without any friends or family close.

One last thing I feel I am already getting out of this project is knowing myself better; the last couple of years my life has been either extremely structured (during university) or completely random (the years after uni and before coming here). This opportunity has given me the chance to spend time with myself and think about my future in a non-stressful way, but also the safety that the next months I know what I am doing, all of that in an environment of constant learning and growing.

This is not my first time leaving abroad, nor the first time living in Catalunya or Spain, but for sure it is one of the most conscious big decisions I have ever taken. And whether for other people that are thinking of volunteering abroad under ESC it is conscious, or an escape, or a step because they do not know what to do with life, I have only one advice: Just do it, take the decision and go abroad, and do that project. You have nothing to lose, but an infinity of possibilities of things you can gain.