Recordar abans que no sigui massa tard:
una setmana a Lisboa amb el projecte REFORE
La democràcia.
Per a una generació com la meva, que ha crescut a l’Europa occidental, sense guerra, sense censura, la democràcia sembla garantida i infal·lible, com si res no pogués arrabassar-nos les llibertats. I, tanmateix, només cal observar l’ascens dels extrems arreu del món per entendre que aquesta certesa és perillosament ingènua. Trump, Meloni, Orbán, Le Pen, Erdoğan… Els noms canvien, però la mecànica és la mateixa: l’extrema dreta va rosegant les institucions des de dins, banalitza allò que pensàvem impensable i s’infiltra en les escletxes creades per les nostres certeses, per la nostra idea que “això aquí no pot passar”.
I és precisament per això que projectes com REFORE són essencials.
REFORE: Youth Network for Recovering the Forgotten Remembrance
REFORE és un projecte europeu que reuneix persones de Portugal, Espanya, Itàlia i França amb un objectiu: revifar la memòria europea oblidada.
Perquè aquesta memòria, la que supera els relats nacionals, la que explica els totalitarismes, les dictadures, les resistències, les dones oblidades i l’origen del projecte europeu, s’està descomponent.
I si no entenem d’on vénen els nostres drets, els nostres valors, la nostra llibertat, no serem capaços de defensar-los. L’objectiu és, doncs, reconstruir una memòria col·lectiva per protegir la democràcia d’avui.
REFORE a Lisboa
Aquesta setmana a Portugal se centrava en la dictadura de Salazar. I, per ser sincera, abans del projecte, gairebé no sabia res d’aquesta part de la història. Ni tan sols sabia que la dictadura havia caigut fa tot just 50 anys.
I no és el primer cop que em passa.
A Grècia, durant el meu primer voluntariat, vaig adonar-me que només coneixia Europa a través d’un prisma ultrafrancès. Tenia alguns records de la Grècia antiga, però gairebé res de la Grècia moderna o de la seva experiència a la Segona Guerra Mundial.
El mateix amb Espanya: havia estudiat el Guernica a història de l’art, però mai el franquisme en la seva realitat política, social o humana.
I del Portugal salazarista, absolutament res. Com si la dictadura no hagués existit mai. I això em va enfrontar amb la meva ignorància i la meva responsabilitat.
Aquí és on REFORE pren tot el sentit. Vam recórrer Lisboa seguint les traces d’un règim que va durar més de 40 anys; vam escoltar històries de resistents, de dones oblidades, d’exiliats. Vam parlar del silenci, de la censura, de la propaganda, de la por. I després vam reflexionar juntes sobre la democràcia i els drets humans.
Recordar és un acte polític
Aquest projecte m’ha recordat que recordar no és només retre homenatge a les víctimes. Recordar és un acte polític. És entendre què va fer possible un règim autoritari. És disseccionar els mecanismes del feixisme, perquè són exactament els mateixos que s’utilitzen avui. Res no ha canviat. Les idees són les mateixes, simplement embolcallades de manera diferent: en vídeos de TikTok, en sabatilles esportives i en eslògans moderns. I com més difícil és la situació, millor funcionen.
Per això la memòria és indispensable: dona eines al nostre esperit crític i ens responsabilitza.
Què m’enduc de Lisboa: una mica de ràbia, lucidesa… i molta esperança
A finals de setmana ens van preguntar què ens endúiem del projecte. I l’esperança va ser una resposta molt recurrent.
Perquè no és cada dia que es reuneixen tants joves, de tants horitzons diferents, amb una sola cosa en comú: la convicció que hem de lluitar per preservar la democràcia. Que no podem quedar-nos de espectadores. Que no podem limitar-nos a esperar que tot passi. I parlant, aprenent, debatent, compartint les nostres inquietuds, ens adonem que no estem soles, i això reconforta.
Perquè l’extrema dreta fa tant de soroll que a vegades sembla que siguin les úniques veus que existeixen. Que ho aixafen tot. Que ja no queda ningú per resistir.
I REFORE m’ha demostrat que no és així, que hi ha joves a tot Europa que es neguen a deixar que la història es repeteixi. Que es neguen a rendir-se i a callar. I això dona força per continuar lluitant.
LA VIBRIA INTERCULTURAL 