🟨🟥🟨🟥🟨
lectors i lectores,

Després de 2 mesos… què ha passat?

Han passat dos mesos des que vaig començar la meva experiència de voluntariat amb La Fact Fupar a Terrassa, i sincerament, sento que és com un nou capítol de la meva vida. Aquestes setmanes han estat plenes de reptes i descobriments.

Prendre la decisió de venir aquí no va ser fàcil. A casa tenia una feina estable i, després de tres anys i mig, vaig decidir renunciar-hi. Deixar anar aquesta estabilitat va ser una de les decisions més difícils. És clar que em feia por abandonar la seguretat que havia construït, però ara puc dir que ha valgut la pena. Aquesta experiència m’està donant alguna cosa que la meva antiga feina no podia: llibertat, creixement i l’oportunitat de redescobrir-me.

Parlant de la feina, no ha estat fàcil. Estava acostumada a treballar tot el dia, de 9 del matí a 6 de la tarda o fins i tot més, mentre que aquí tinc molt més temps lliure. Al principi em semblava estrany (i encara ara una mica), però he après a gaudir-ne: estic descobrint el dibuix, vaig al gimnàs, cuino i simplement vaig a un ritme més lent. Estic dedicant-me més temps a mi mateixa, reflexionant i vivint amb menys estrès. També ha estat difícil perquè treballo amb persones amb discapacitat intel·lectual, i és clar que de vegades és molt complicat entendre-les (sobretot perquè moltes d’elles parlen català). Al principi em sentia una mica perduda, però estic aprenent a escoltar amb més atenció, a ser pacient i a trobar noves maneres de connectar. És un repte, però també és molt gratificant.

D’altra banda, parlant de la vida aquí en general, no podria estar més contenta. Comparteixo casa amb cinc persones increïbles, i junts hem creat la nostra petita família: sopars, nits de cinema, torns de neteja i converses sobre la vida. Gràcies a elles estic descobrint tantes cultures (grega, francesa, alemanya) i sento que estic viatjant pel món sense sortir de casa.

🇬🇧
fellow readers, 

After 2 months… ¿qué pasó?

It’s been two months since I started my volunteering experience with La Fact Fupar in Terrassa, and honestly, it feels like a whole new chapter of my life. These weeks have been full of challenges and discoveries.

Making the decision to come here wasn’t easy. Back home I had a stable job, and after three years and a half I decided to resign. Letting go the stability was one of the hardest choices. Of course I was scared of leaving behind the security I had built, but now I can tell it was worth it. This experience is giving me something that my job couldn’t: freedom, growth, and the chance to rediscover myself.

Speaking about work, it hasn’t been easy. I was used to working all day, from 9am to 6pm or even longer, while here I have much more free time. At first it felt strange (and it does now as well) but I’ve learned to enjoy it: I’m discovering drawing, I’m going to the gym, I’ cooking and I’m simply going at a slower rhythm. I’m taking more time for myself, reflecting, and living with less stress for sure. Also, it’s has been hard because I’m working with people with intellectual disabilities, and of course sometimes it’s very difficult to understand them (especially because many of them speak Catalan). At the beginning I felt a bit lost, but I’m learning to listen more carefully, to be patient, and to find new ways to connect. It’s challenging, but it‘s also very rewarding.

On the other side, talking about the life here in general, I couldn’t be happier. I share a house with five amazing people, and together we’ve created our own little family: dinners, movie nights, cleaning schedules and conversations about life. Through them I’m discovering so many cultures (Greek, French, German) and it feels like I’m travelling the world without leaving home.

Pel que fa a la cultura i a la llengua, evidentment va ser una de les parts més complicades al principi. Recordo que al principi no podia expressar-me, però a poc a poc està millorant. Ara puc tenir converses, riure amb els acudits i entendre gairebé tot. Tinc moltes ganes de poder parlar espanyol amb fluïdesa tan aviat com sigui possible.

També estic visitant molts llocs i tinc ganes de veure’n més quan ja no faci tant fred ni vent. He tingut l’oportunitat d’anar un parell de vegades a La Mola, la muntanya a prop de Terrassa, i sentir el vent a la cara amb paisatges preciosos. He participat en esdeveniments locals amb els castellers (és increïble quanta força i confiança es necessita per construir torres humanes). També he anat a Àvila per a una formació, a Madrid, a Toledo i, és clar, moltes vegades a Barcelona, que m’encanta perquè hi ha moltíssimes coses per fer (s’assembla més a Milà, la ciutat on vivia abans). Bé, què més puc dir: aquest lloc m’està donant nous records i cada pas em fa més il·lusionada per descobrir què vindrà després.

Aquests dos primers mesos han estat plens de creixement i descobriment. Estic aprenent no només sobre Espanya, sinó també sobre mi mateixa: què valoro, què enyoro i què vull construir per al futur. I la millor part és saber que això és només el principi. Tinc moltes ganes de veure la resta.

Speaking about the culture and the language, of course it was one of the hardest parts at the beginning. I remember that at first I couldn’t express myself, but little by little it’s getting better. Now I can have conversations, laugh at jokes, and understand pretty much everything. I can’t wait to be able to speak Spanish fluently as soon as possible.

I’m also visiting many places and I can’t wait to see more when there won’t be the cold and wind. I had the chance to go to La Mola a couple of times, the mountain near Terrassa, and felt the wind on my face mixed with beautiful landscapes. I joined local events with the castellers (it’s so crazy how much strength and trust it takes to build human towers). I also went to Ávila for a training, to Madrid, to Toledo and of course I’ve been many times to Barcellona, which I love because it has so many things to do (it’s more similar to Milán, the city where I used to live). Well, what to say more: this place is giving me new memories, and each step makes me more excited to see what’s next.

These first two months have been full of growth and discovery. I’m learning not only about Spain, but also about myself, what I value, what I miss, and what I want to build for the future. And the best part is knowing that it’s just the beginning. I can’t wait to see the rest.