🟨🟥🟨🟥🟨
lectors i lectores,

Hola, em dic Natalia i sóc una voluntària de Grècia.

Demà farà tres mesos des que vaig arribar per primera vegada a Catalunya i, sincerament, encara no crec que hagi processat tot el que he vist, après i viscut. És la primera vegada que estic lluny de casa i que surto de la meva zona de confort, així que tot se sent nou, caòtic i apassionant, cosa que pot fer que aquesta experiència sigui una mica aclaparadora al principi.

Però no he de córrer.

En primer lloc, estic fent voluntariat a Terrassa, concretament a Prodis, una organització que dona suport a persones amb discapacitat. A través d’aquest projecte, tinc l’oportunitat de crear vincles, compartir experiències i donar suport a les persones de totes les maneres que puc. L’organització ofereix una gran varietat d’activitats: des d’activitats de lleure com pintura, teatre i dansa fins a esports com bàsquet i natació.

Com que vaig estudiar Psicologia en el passat, aquesta experiència és especialment valuosa. Em permet adquirir experiència pràctica, connectar amb les persones a un nivell més profund i entendre més sobre la importància de la inclusió, el suport i, simplement, l’art de ser-hi per / amb elles.

Fora de la meva tasca de voluntariat, he conegut altres voluntaris que també treballen a Terrassa. És realment estrany adonar-se de com algunes persones que vas conèixer fa només tres mesos poden convertir-se en una part tan gran i important de la teva vida quotidiana i que ara pots considerar amigues. Adonant-nos que tots compartim experiències, reptes i descobriments semblants, hi ha alguna cosa reconfortant en tot això.

🇬🇧
fellow readers, 

Hola, my name is Natalia and I’m a volunteer from Greece. 

Tomorrow marks three months since I first arrived to Catalunya and honestly, I still don´t think I have processed everything I have seen, learned and experienced. It´s my first time being away from home and stepping out from my comfort zone, so everything feels new, chaotic and exciting, which could make this experience a little overwhelming at first.

But I shall not rush.

First of all, I am volunteering in Terrassa, specifically at Prodis, an organization that supports people with disabilities. Though this project, I have the opportunity to build bonds, share experiences and support the people in any way I can. The organization offers a variety of activities —from leisure activities like painting, theatre, and dancing to sports such as basketball and swimming.

Since I studied Psychology in the past, this experience feels especially valuable. It allows me to gain hands-on experience, connect with people on a deeper level and understand more about the importance of inclusion, support and simply the art of just being there for/with them. 

Outside of my volunteering work, I have met other volunteers who are also working in Terrassa. It is really strange to realise how some people you met only three months ago can become such a big and important part of your daily life and you can now consider friends. By acknowledging that you are all share similar experiences, challenges and discoveries, it’s comforting in its own way.

Una de les millors parts d’aquest viatge ha estat conèixer Terrassa mateixa. Em sento agraïda no només per contribuir en una organització tan significativa, sinó també per formar part d’un entorn intercultural. He tingut l’oportunitat d’aprendre sobre la comunitat local, conèixer gent nova, explorar llocs on quedar, descobrir tradicions i apreciar una cultura que ara admiro profundament.

A més, he anat descobrint noves aficions i mantenint o desenvolupant-ne d’anteriors, cosa que em fa sentir més com a casa.

One of the best parts of this journey has been getting to know Terrassa itself. I feel grateful not only for contributing in such a meaningful organization, but also for becoming part of an intercultural environment. I’ve had the chance to learn about the local community, meet new people, explore local hangout spots, discover traditions and appreciate a culture that I now deeply admire.

Also, I found myself discovering new hobbies and maintaining or developing previous ones, making me feel more at home.

També estic fent classes de català i castellà, que m’encanten. Tot i això, practicar llengües noves pot ser un repte al principi, però estic segura que amb el temps serà més fàcil. A més, estar lluny de casa significa trobar a faltar els teus éssers estimats i els llocs familiars. Definitivament hi ha moments de solitud, incertesa i crisi existencial.

Però una bona comunicació ajuda molt – i, mica en mica, estic construint una nova xarxa aquí, que està esdevenint tan important com la que vaig deixar enrere. Els reptes són reals, però també ho són totes les coses bones: el creixement personal, la connexió, la comunitat i la sensació gratificant que prové del voluntariat.

Aquests tres últims mesos han estat plens de canvi, aprenentatge i emoció, però sobretot han estat significatius. I tinc ganes de veure què em depara la resta d’aquest viatge.

I’m also taking Catalan and Spanish classes, which I absolutely enjoy. However, practicing new languages can be challenging at first, but I’m sure it will get easier with time. Moreover, being away from home means missing loved ones and familiar places. There are definitely times of loneliness, uncertainty and existencial crisis.

But good communication helps a lot—and little by little, I’m building a new network here, one that’s becoming just as important as the one I left behind. The challenges are real, but so are all the good things: personal growth, connection, community, and the rewarding feeling that comes from volunteering.

These past three months have been full of change, learning, and emotion but above all, they’ve been meaningful. And I’m excited to see what the rest of this journey holds.