🟨🟥🟨🟥🟨
lectors i lectores,

Benvolgut futur voluntari,

Estàs llegint aquest diari tres mesos després que comencés el meu voluntariat aquí, a La Víbria. Vull remarcar-ho. Sí, perquè de vegades tres mesos semblen molt de temps, mentre que altres vegades són “només tres mesos”.

Però abans de tot, HII HOLII, em dic Federica, tinc 22 anys i vinc de Torí, al nord d’Itàlia.

Actualment estic fent el meu CES a La Víbria Intercultural, assumint el rol que probablement trobaràs a la call com a “Youth Work, dinamització cultural i ràdio a La Víbria Intercultural” (o alguna cosa semblant) i, sincerament, no podria haver demanat res millor.  De fet, des del primer moment, tant jo com els altres voluntaris de l’oficina ens hem sentit molt ben acollits dins l’equip de La Víbria, on “Las Tareas” i “el pastel del lunes” creen un ambient divertit i càlid.

Aquí he conegut persones realment inspiradores que m’han fet reflexionar profundament sobre el tipus de persona i de professional que vull ser en el futur. És la primera vegada que m’adono de com d’important és el benestar mental i un entorn segur en la meva vida quotidiana, especialment pel que fa al lloc de treball.

Aquests tres mesos, com ja he dit abans, han estat força intensos pel que fa a experiències i aprenentatges. Per posar alguns exemples, he tingut l’oportunitat d’aprendre més sobre les bases del podcasting i posar-les en pràctica amb els Voluntalks (que hauries d’escoltar sí o sí ;), he viscut com és canviar del castellà a l’anglès a casa o a La Víbria (cosa que m’encanta), he organitzat els dijous interculturals, he conegut millor Terrassa, he vist els castellers per primera vegada a la meva vida, així com la batucada, he menjat arròs de mar i muntanya i moltes braves, etc. Bé… confia en mi quan dic que han passat moltes coses!

Per ser sincera, alguns dies han estat especialment caòtics i plens, però estic intentant trobar un equilibri i temps per a mi. De fet, normalment em costa perquè vull fer-ho tot i no vull perdre’m res.

Sens dubte, estic molt contenta per tots els moments que comparteixo amb els meus companys de pis i amb tots els altres voluntaris.

De vegades diem coses referint-nos a ells com “al principi”. Després ens aturem i ens adonem que només fa tres mesos que ens vam conèixer.

Quina bogeria.

Totes les classes de salsa, les converses profundes, els sopars italians i les nits de pel·lícules ens han portat a connectar i a descobrir-nos més els uns als altres.

D’altra banda, com ja he comentat abans, ha estat un període força intens per a mi. A nivell personal, estic preparant la sol·licitud per a un màster, cosa que també m’ha generat molt d’estrès. Per sort, aquí he trobat persones que m’han entès sense necessitat de moltes paraules i que m’han ofert presència i comprensió, valors que per a mi són fonamentals.

Així doncs, per acabar, tinc moltes ganes de viure totes les experiències, trobades i descobriments que vindran en els pròxims mesos. Perquè sé que això només és el començament i que encara ens esperen molts viatges, classes de català i dijous interculturals, i estic molt emocionada de viure’ls tots.

🇬🇧
fellow readers, 

Dear future volunteer,

You are reading this logbook three months after I started volunteering here in La Vibria. I want to emphasise this. Yes, because sometimes it seems like a very long time, three months, while other times it’s “only three months”.

But before everything, HII HOLII, my name is Federica, i’m 22 yo and I come from Turin, in the north of Italy.

I’m currently doing my ESC in La Vibria Intercultural, covering the role you would find in the call as “Youth Work, Cultural dynamization and Radio at La Víbria Intercultural” (or something similar) and, honestly, I couldn’t have asked for anything more. In fact, since the very beginning, me and the other volunteers in the office felt really welcomed in the team of La Vibria, where “Las Tareas” y “el pastel del lunes” bring a fun and warm environment.

Here I found really inspiring people that made me deeply think about the kind of person and employee I want to be in the future. It is the very first time I found myself realizing how important mental welfare and a safe environment is in my daily life, especially when it comes to the workplace.

These three months, as I said before, have already been pretty intense, talking about experiences and things that I learned. To give some examples, I had the chance to get to know more about the basics of podcasting, put them into practice with the “Voluntalks” (which you should definitely listen to ;), experienced how it is to switch from castellano to english at home or at La Vibria (which I love), organised the dijous interculturals, visited more Terrassa, watched the Castellers for the first time in my life, as well as the batucada, ate el arroz mar y montana and a lot of bravas etc…well trust me when I say a lot of things happened!

To be honest, some days have been particularly chaotic and full, but I’m trying hard to find a balance and some me-time. In fact I usually struggle with it since I want to do EVERYTHING and I don’t want to miss things.

Surely, I am really glad for all the moments that I’m sharing with my flatmates and with all the other volunteers.

Sometimes we say stuff referring to them with “at the very beginning”. Then we stop and we realise it has been just three months since we met.

Crazy.

All the salsa classes, the deep conversations, the italian dinners and the movie nights, they led us connecting and discovering more about each other.

On the other hand, as I stated before, it has been a pretty intense period for me. Personally, I am preparing the application for master, which has also led me to accumulate a lot of stress. Luckily, here I found people that have understood me without using a lot of words and that have proved me presence and comprehension, values that for me are fundamental.

So, to conclude, I can’t wait for all the other experiences, meetings and discoveries to come in the next months. Because I know this is just the beginning and there are still a lot of trips, catalan classes and dijous interculturals waiting for us, and I’m so excited to live them all