🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Em dic Melanie Cieslinski, soc dissenyadora especulativa i futurista amb un origen polonès-alemany. Actualment faig voluntariat amb l’equip de comunicació de La Vibria Intercultural a Barcelona. Amb una llicenciatura en disseny i un màster en transformació digital, el meu treball se situa a la intersecció entre creativitat, estratègia i impacte social.

Em vaig unir a La Vibria perquè cada vegada tenia més la sensació que el disseny sovint parla de rellevància social sense implicar-se realment amb les realitats que diu servir. Volia treballar en un context on les decisions de disseny tinguessin conseqüències humanes immediates i on la col·laboració fos més important que l’estètica per si sola.

El meu primer gran projecte va ser el desenvolupament d’una nova identitat visual pel Baumann Bar. En lloc de seguir tendències de disseny externes, vaig arrelar les visuals en l’entorn i la comunitat del bar.

 El disseny havia de complir diverses funcions alhora: atreure visitants, reflectir el caràcter de la ciutat i reconèixer les diverses comunitats que utilitzen l’espai. D’aquesta manera, els gràfics no funcionaven només com a promoció, sinó també com a documentació cultural.

Una altra experiència enriquidora va ser liderar un taller de creació de logos pels Dijous Interculturals, una sèrie d’esdeveniments interculturals de La Víbria organitzats pels voluntaris internacionals. En lloc de dissenyar per a l’equip, vaig dissenyar amb ells. Junts vam explorar preguntes com: què hauria de sentir la gent quan hi assisteix? Què fa únic aquest esdeveniment? Quins valors representa?

 A través de discussions en grup i exercicis ràpids d’esboços, vam identificar temes clau: empoderament, connexió, intercanvi cultural i el fet que l’esdeveniment està organitzat per persones multiculturals, no per a elles. Aquest procés col·laboratiu va fer accessible el pensament de disseny a persones no dissenyadores i va garantir que la direcció final reflectís valors compartits en lloc d’una autoria individual. Va reforçar la meva creença que el disseny té un impacte social més gran quan els mètodes es comparteixen i no s’amaguen.

Paral·lelament a la meva feina a La Víbria, gaudeixo coneixent altres dissenyadors i persones creatives. Poc després d’arribar, vaig assistir a la Barcelona Design Week, que va oferir una visió àmplia de l’ecosistema del disseny a Espanya. Tallers, xerrades i visites a estudis van mostrar com els dissenyadors equilibren les exigències comercials amb la integritat creativa.

 Al mateix temps, vaig detectar barreres d’accés. Molts esdeveniments funcionen a través de xarxes tancades, que requereixen afiliacions o invitacions personals…

Altres esdeveniments destacats durant els meus primers mesos van ser la Biennal Ciutat i Ciència, on l’art i la ciència es van trobar per fer més accessibles idees complexes a través de la narrativa visual, i també el Choreoscope Festival, al qual vaig assistir convidada per una amiga directora, que incloïa un documental sobre l’escena ballroom de Rio de Janeiro. La pel·lícula plantejava qüestions importants sobre la documentació cultural, la resiliència comunitària i com el treball creatiu pot donar suport a comunitats marginades.

 

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

 My name is Melanie Cieslinski, a speculative designer and futurist with a  Polish-German background. I’m currently volunteering with La Vibria Intercultural’s communication team in Barcelona. With a bachelor’s degree in design and a master’s in digital transformation, my work sits at the intersection of creativity, strategy, and social impact.

I joined La Vibria because I increasingly felt that design often talks about social relevance without truly engaging with the realities it claims to serve. I wanted to work in a context where design decisions have immediate, human consequences, and where collaboration matters more than aesthetics alone.

My first major project was developing a new visual identity for Baumann Bar. Instead of following external design trends, I rooted the visuals in the bar’s surroundings and community.

The design needed to do several things at once: attract visitors, reflect the city’s character, and acknowledge the diverse communities that use the space. In this way, the graphics functioned not only as promotion, but also as cultural documentation.

Another enriching experience was leading a logo workshop for Dijous Interculturals, an intercultural event series of La Víbria organized by the international volunteers. Instead of designing for the team, I designed with them. Together, we explored questions like: What should people feel when they attend? What makes this event unique? What values does it represent?

Through group discussion and quick sketching exercises, we identified key themes: empowerment, connection, cultural exchange, and the fact that the event is organized by multicultural people, not for them. This collaborative process made design thinking accessible to non-designers and ensured the final direction reflected shared values rather than individual authorship. It reinforced my belief that design has greater social impact when methods are shared, not hidden.

Next to my work at La Víbria, I enjoy meeting fellow desingers and creatives. Shortly after arriving, I attended Barcelona Design Week, which offered a broad view of Spain’s design ecosystem. Workshops, talks, and studio visits highlighted how designers balance commercial demands with creative integrity. At the same time, I noticed barriers to access. Many events operate through closed networks, requiring memberships or personal invitations.…

Other event highlights during my first months included: the Biennial Ciutat i Ciència, where art and science intersected to make complex ideas more accessible through visual storytelling. And also the Choreoscope Festival, where I was invited to by a friend who is a director, which featured a documentary on Rio de Janeiro’s ballroom scene. The film raised important questions about cultural documentation, community resilience, and how creative work can support marginalized communities.

Aquestes experiències reflectien moltes de les preguntes que exploro a La Vibria: com amplificar veus de manera responsable i com el disseny pot comunicar la complexitat sense simplificar-la en excés.

Mirant enrere els meus primers mesos a La Vibria, una cosa és clara: el treball de disseny més significatiu no neix de resultats aïllats, sinó de processos compartits.

 Quan el disseny esdevé col·laboratiu, quan crea espais per a la participació, el diàleg i l’intercanvi, va més enllà de l’estètica i es converteix en una eina de connexió. En última instància, l’impacte social en el disseny té menys a veure amb allò que fem i més amb com ho creem plegats.

I, és clar, no vaig poder resistir-me a recórrer Catalunya, explorant la seva costa impressionant, els horitzons oberts i la llum canviant. Aquests moments lluny de la feina es van convertir en una pràctica silenciosa d’observació, capturant escenes efímeres a través de la fotografia i arrelant la meva experiència del territori no només als projectes, sinó també al lloc, el moviment i l’atmosfera.

These experiences echoed many of the questions I explore at La Vibria: how to   amplify voices responsibly and how design can communicate complexity without oversimplification.

Looking back on my first months at La Vibria, one thing is clear: the most meaningful design work doesn’t come from isolated outputs, but from shared processes.

When design becomes collaborative, when it creates space for participation, dialogue, and exchange, it moves beyond aesthetics and becomes a tool for connection. Ultimately, social impact in design is less about what we make, and more about how we create together.

And of course, I couldn’t resist wandering through Cataluña, exploring its breathtaking coastline, open horizons, and ever-changing light. These moments away from work became a quiet practice of observation, capturing fleeting scenes through photography and grounding my experience of the region not only through projects, but through place, movement, and atmosphere.

Off to the next adventures!