🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Uau, què puc dir… El Túnel del Terror de Halloween va anar molt bé, i després va arribar el període nadalenc, dedicat a l’organització i la preparació del material per al taller d’il·lusions, en el qual van participar aproximadament 500 infants. Els nois i noies ho van fer genial i van organitzar l’activitat en un espai que, per a l’ocasió, es va transformar en la fàbrica de joguines del Pare Noel.

Ara s’estan preparant per al Carnestoltes, i el tema de la seva carrossa serà Rio de Janeiro: les classes i les aules són un autèntic esclat de colors i purpurina, i tinc moltes ganes de veure’n el resultat final 🥳

A més, durant aquests mesos hi ha hagut molts altres moments i activitats molt bonics. Amb els nois i noies de Prodis participem en un projecte preciós amb infants de les escoles de primària sobre la protecció del medi ambient i el reciclatge. Els dijous al matí estan dedicats a la recollida, classificació i preparació del material reciclat, que després utilitzem per construir calidoscopis juntament amb els infants de primer i segon de primària.

Em sembla un projecte meravellós, en primer lloc perquè ensenya als infants que es pot reutilitzar allò que abans es considerava “brossa” i que, si es reciclen correctament, els materials poden adoptar formes i usos completament diferents, donant vida a un nou objecte. En segon lloc, perquè és molt positiu que els infants puguin interactuar amb persones amb discapacitat dins d’una institució pública tan important com l’escola, basada en una educació i una inclusió no només teòriques i didàctiques, sinó també socials i cíviques. Finalment, perquè als nois i noies de Prodis els agrada molt ajudar els infants a construir el calidoscopi i tenir l’oportunitat d’ensenyar alguna cosa que ells mateixos també han hagut d’aprendre: crec que és una fita important, que aporta una gran satisfacció.

Una altra activitat fixa, programada cada dimecres a la tarda, és l’artteràpia. En aquest cas, he tingut la sort de poder gestionar i organitzar l’activitat amb total autonomia, juntament amb la meva companya de voluntariat i amiga Ana. Ens ho passem molt bé i el que més m’agrada és que sempre aconseguim crear, entre conversa i conversa, un record o un objecte que arrenca un somriure, ja sigui un clauer, una polsera o un dibuix.

I ara, el moment dedicat a l’esport… una activitat que fa bé tant al cos com a l’ànima. M’encanta compartir aquest espai i aquest moment amb els nois i noies, l’entrenadora i els altres voluntaris. Durant els entrenaments ens divertim molt i, juntament amb les altres voluntàries, entrem a la pista a jugar amb els nois i noies. És preciós relacionar-se a la pista: gràcies a ells he après les bases del bàsquet i ha nascut en mi una mica de sana competitivitat esportiva, que em fa sentir una bona companya d’equip i m’omple d’alegria.

Un altre moment del bàsquet que m’encanta és el dels partits. Els nois i noies milloren cada vegada més i jo, entre el sentiment d’equip i el de germana gran, visc cada minut intensament. Estic molt orgullosa d’ells, perquè milloren partit rere partit i perquè cada vegada gestionen millor les emocions vinculades a la competitivitat esportiva, com la victòria però també la derrota. És molt bonic poder acompanyar-los també en aquests moments més personals i emocionals.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

Wow, what can I say… The Halloween Tunnel of Terror went really well, and then came the Christmas period, which was dedicated to organizing and preparing materials for the Illusions Workshop. Around 500 children took part in it. The kids did an amazing job and organized the activity in a space that was transformed for the occasion into Santa Claus’s toy factory. 

Now they are getting ready for Carnival, and the theme of their float will be Rio de Janeiro: classrooms and hallways are bursting with colors and glitter, and I can’t wait to see the final result 🥳

In addition, there have been so many other wonderful moments and activities during these months. With the Prodis group, we are involved in a beautiful project with elementary school children focused on environmental protection and recycling. Thursday mornings are dedicated to collecting, sorting, and preparing recycled materials, which we then use to build kaleidoscopes together with first- and second-grade students.

I think this project is amazing, first of all because it teaches children that something once considered “trash” can be reused and that, when recycled properly, materials can take on completely different forms and uses, giving life to a new object. Secondly, because it is very positive for children to interact with people with disabilities within such an important state institution as school—an institution based on education and inclusion that are not only theoretical and academic, but also social and civic. Finally, because the Prodis participants really enjoy helping the children build the kaleidoscopes and having the opportunity to teach something that they themselves once had to learn: I believe this is an important milestone and a great source of satisfaction.

Another regular activity, scheduled every Wednesday afternoon, is art therapy. In this case, I was lucky enough to manage and organize the activity independently, together with my fellow volunteer and friend Ana. We have a lot of fun, and what I love most is that, between chats and laughter, we always manage to create a memory or an object that brings a smile—whether it’s a keychain, a bracelet, or a drawing.

And now, the moment dedicated to sports… an activity that is good for both body and soul. I really love sharing this space and this time with the kids, the coach, and the other volunteers. During training sessions we have so much fun, and together with the other volunteers, we join the kids on the court to play. Building relationships on the court is wonderful: thanks to them, I learned the basics of basketball, and a bit of healthy competitiveness was born in me, making me feel like a good teammate and filling me with joy.

Another moment I absolutely love about basketball is game day. The kids are improving more and more, and somewhere between the feeling of being part of the team and that of being an older sister, I experience every minute fully. I am incredibly proud of them not only because they improve from game to game, but also because they are getting better at managing the emotions linked to sports competition, such as victory but also defeat. It’s beautiful to be able to support them in these more personal and emotional moments as well.