🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Hola a tothom!

Ja han passat més de tres mesos des de l’última vegada, i evidentment en tres mesos han aparegut molts records nous, moments difícils, dubtes i rialles.

Vaig tornar a França per Nadal, vaig tornar a veure la meva família i els meus amics, i els vaig trobar tal com els havia deixat, però mentrestant havien passat moltes coses. El que em va resultar especialment estrany en aquell moment va ser adonar-me que ara em sento lligada a dues llars: tenir dos llocs completament diferents, en un altre país, amb un altre entorn i altres persones, on igualment em sento com a casa. No mentiré: dir-me a mi mateixa que havia de marxar de “casa” per tornar a la meva “casa” a Terrassa va ser una mica complicat. A més, amb l’inici del 2026, també he de pensar en el mes de setembre i en tornar als estudis, cosa que em porta molts interrogants al cap.

Malgrat tot, estic molt contenta d’haver aprofitat l’oportunitat de viure aquesta experiència, perquè encara que trobar el teu camí sigui difícil, avui sé cap on vaig i tinc menys por de viure coses noves. Em sento preparada per descobrir encara més, i tot això és gràcies al que he après durant aquests cinc mesos: viure sola, descobrir el món laboral i compartir tants moments amb persones noves que et fan veure les coses d’una altra manera.

Malgrat tot, intento gaudir de cada moment i viure el present, encara que en realitat, en alguns moments, ja em projecti cap al futur. Tothom se sent una mica perdut de vegades, però ara per ara som aquí, així que continuem visitant i descobrint coses noves, encara que sobretot estiguem esperant que s’acabi l’hivern per poder gaudir del sol i sortir sense passar fred.

Viure en un pis compartit continua sent genial: ple de moments inesperats que es converteixen en records bonics. Els vincles es fan cada vegada més forts, i estic molt contenta de poder compartir aquesta experiència amb aquestes persones, de viure junts els moments bons i dolents, cosa que ens permet entendre’ns encara millor.

La veritat sobre viure a l’estranger és que tot es viu d’una manera més forta i intensa. Hi ha moments en què només mirant fotos o trucant als teus éssers estimats et tornes molt nostàlgic, i d’altres en què et sents feliç al màxim. El repte és trobar un equilibri entre aquests dos extrems, encara que, en realitat, crec que això resumeix bastant bé els alts i baixos de la vida. Penso que tots ho hem viscut d’una manera o altra.

Ja fa cinc mesos que som aquí, cosa que vol dir que estem a la meitat del projecte. Encara queden moltes coses per viure, però al mateix temps el temps passa molt ràpid. I tot i que intento gaudir-ho tot al màxim, sempre tinc una mica de por de no aprofitar o no fer prou…

He començat a fer una petita llista de coses que hem de fer sí o sí, per evitar els “ho hauria d’haver fet”. Espero que es vagi escurçant ràpidament, encara que ja hi ha moltes coses que hem tingut la sort de viure.

Això és tot per ara! Crec que la pròxima vegada que sentiu parlar de mi hauran passat encara més coses, i apareixerà una nova versió de mi mateixa, perquè creixem i evolucionem amb l’entorn que ens envolta. Intento desafiar-me cada dia, assumir noves responsabilitats, i a poc a poc vaig entrant al món dels adults, encara que de vegades preferiria quedar-me jove una mica més.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

 Hey everyone!

It’s been more than three months since the last update, and of course in three months a lot of new memories, difficult moments, doubts, and laughter have appeared.

I went back to France for Christmas, saw my family and my friends again, and found them just as I had left them but in the meantime, so many things had happened. What felt especially strange for me at that moment was realizing that I now feel attached to two homes: having two completely different places, in another country, with another environment and different people, where I still feel at home. I won’t lie, telling myself that I had to leave “home” to go back to my “home” in Terrassa was a bit complicated. On top of that, with 2026 having started, I also have to think about September and going back to studying, which brings a lot of question marks to my mind.

Despite everything, I’m really happy that I took the opportunity to live this experience, because even if finding your path is difficult, today I know where I’m going and I’m less afraid of experiencing new things. I feel ready to discover even more, and all of this is thanks to what I’ve learned over these five months: living on my own, discovering the working world, and sharing so many moments with new people who make you see things in a different way.

Despite everything, I try to enjoy every moment and live in the present, even if in reality, at certain times, I already project myself into the future. Everyone feels a bit lost sometimes, but for now we are here, so we keep visiting, discovering new things, even if we are mostly just waiting for winter to end so we can finally enjoy the sun and go out without freezing.

Living in a shared flat is still great, full of unexpected moments that turn into lovely memories. The bonds are becoming even stronger, and I’m really happy to be able to share this experience with these people, to live the highs and lows together, which helps us understand each other even better.

The truth about living abroad is that everything feels stronger and more intense. There are moments when just looking at photos or calling your family or friends makes you incredibly nostalgic, and others when you feel happy to the fullest. The challenge is to find a balance between the two, even if, in reality, I think that’s just a good summary of the ups and downs of life. I believe we’ve all experienced that in one way or another.

We’ve already been here for five months, which means we’re halfway through the project. There are still so many things left to experience, but at the same time, time goes by so fast. And even though I try to enjoy everything as much as possible, I’m always a bit afraid of not doing or experiencing enough…

I’ve started making a little list of things we absolutely need to do, to avoid any “I should have done that.” I hope it will get shorter quickly even if there are already so many things we’ve been lucky enough to experience.

So that’s it for now! I think that the next time you hear from me, even more things will have happened, and another new version of me will appear, because we grow and evolve with the environment around us. I try to challenge myself every day, to take on new responsibilities, and little by little I’m stepping into the adult world even if sometimes I’d prefer to stay young just a little bit longer.