🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Hola, estimat lector,

“El temps vola sobre nosaltres, però deixa la seva ombra darrere.” – Nathaniel Hawthorne. Així que deixa’m compartir amb tu una petita “ombra” de la meva experiència.

Ja han passat gairebé sis mesos des de l’inici del nostre projecte, i el temps realment ha passat més ràpid del que esperava. Aquests mesos han portat moments emocionants, nous descobriments i sí — també algunes petites crisis. Però, sincerament, aprecio la bellesa dels reptes. D’alguna manera fan que tota l’experiència sembli més real. I normalment, després de passar-los, t’adones que ets més fort i una mica més savi que abans.

Viure en un altre país et canvia a poc a poc. No d’una manera dramàtica com en una pel·lícula, sinó en petits moments quotidians. Comences a entendre les coses d’una altra manera, a notar nous detalls i a tornar-te més obert a les persones i a les idees.

Al principi tot semblava molt nou. Fins i tot coses simples, com anar a algun lloc de la ciutat, semblaven una petita aventura. Recordo mirar Google Maps constantment, de vegades fins i tot per llocs que estaven a només cinc minuts. Ara les coses són diferents. Els carrers em resulten familiars, gairebé amics. Reconec cafeteries, parcs i petits racons de la ciutat. Ja he trobat alguns dels meus llocs preferits aquí i, al mateix temps, continuo explorant.

De vegades camino com si hagués viscut aquí durant anys… i altres vegades encara em perdo. Però ara simplement faig veure que volia explorar un carrer nou.

I, és clar, també hi ha aquells moments en què de sobte et sents com un turista complet. Per exemple, quan dius alguna cosa amb confiança en castellà o en català i la gent et mira… una mica confosa. O quan penses que ho has entès tot, però més tard t’adones que has estat assentint educadament durant cinc minuts sense entendre ni una sola paraula. Aquests moments poden ser una mica vergonyosos al principi, però després es converteixen en alguns dels records més divertits.

Durant aquest temps també he descobert nous interessos. Un d’ells són les arts marcials, cosa que sincerament em va sorprendre una mica. Vaig començar a anar a classes de boxa i ha resultat ser una cosa que realment gaudeixo. És una gran manera de moure’t, aclarir la ment, conèixer gent nova i practicar l’idioma.

Parlant d’interessos i experiències, també he acumulat molts records meravellosos durant aquests mesos. He gaudit visitant museus, exposicions, espectacles de teatre i esdeveniments culturals. Però el que realment va fer memorables aquells moments van ser les persones amb qui els vaig compartir. Al mateix temps, també he après que de vegades és bonic viure les coses sol — caminar pel teu compte, explorar, observar. Pot semblar simple, però també és una petita forma de valentia i un altre tipus de repte.

Una altra cosa que he començat a apreciar molt aquí és fer excursions. La natura al voltant de Terrassa és preciosa, i passar temps a l’aire lliure s’ha convertit en una de les meves maneres preferides de relaxar-me. Caminar per les muntanyes o pels parcs, respirar aire fresc i compartir aquests moments amb persones que inesperadament s’han tornat importants a la teva vida fa que aquests dies siguin especials d’una manera molt senzilla però significativa.

I després hi ha la cultura catalana, que realment m’agrada molt. Viure a Terrassa sovint significa que sempre passa alguna cosa interessant en algun lloc. Festes, música, tradicions — de vegades simplement surts de casa i de sobte et trobes al mig d’una celebració. M’agrada molt aquesta sensació. Fa que la ciutat sembli viva.

És clar, una gran part d’aquesta experiència són les persones. Amics, altres voluntaris, gent local i moltes persones interessants que vas coneixent pel camí. Algunes converses es queden amb tu durant molt de temps perquè et mostren perspectives diferents sobre la vida. De vegades la seva manera de pensar canvia la teva — i de vegades potser tu també canvies una mica la seva.

Mirant enrere ara, m’adono que el voluntariat no és només ajudar o treballar en algun lloc. També és descobrir noves parts de tu mateix, aprendre paciència i obertura, i construir connexions amb persones que no fa gaire temps eren desconegudes.

I el viatge encara continua. Encara queden mesos per davant, nous llocs per descobrir, noves converses per tenir i molts més records esperant ser creats.

Però una cosa ja tinc clara: sortir de la meva zona de confort ha estat una de les millors decisions que podria haver pres.

Perquè de vegades les parts més boniques de la vida comencen exactament allà on et sents una mica insegur, una mica perdut i una mica valent al mateix temps.

P.S. Si us plau, perdoneu la manca de fotografies. Prefereixo guardar-les a la meva memòria i gaudir plenament del moment en lloc de mirar-lo a través del meu telèfon.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

Hello dear reader,

“Time flies over us, but leaves its shadow behind.” – Nathaniel Hawthorne. So let me share a small “shadow” of my experience with you.

It has already been almost six months since the beginning of our project, and time truly passed faster than I expected. These months brought exciting moments, new discoveries, and yes — also a few small crises. But honestly, I  appreciate the beauty of challenges. Somehow they make the whole experience feel more real. And usually, after going through them, you realize that you are stronger and a little wiser than before.

Living in another country slowly changes you. Not in a dramatic movie way, but in small everyday moments. You start understanding things differently, noticing new details, and becoming more open to people and ideas.

At the beginning everything felt very new. Even simple things, like going somewhere in the city, felt like a small adventure. I remember checking Google Maps all the time, sometimes even for places that were only five minutes away. Now things are different. The streets feel familiar, almost friendly. I recognize cafés, parks, and little corners of the city. I have already found some of my favorite places here, and at the same time I’m still exploring.

Sometimes I walk around as if I’ve lived here for years… and sometimes I still get lost. But now I simply pretend that I meant to explore a new street.

And of course, there are also those moments when you suddenly feel like a complete tourist. For example, when you confidently say something in Spanish or Catalan and people look at you… slightly confused. Or when you think you understood everything, but later realize you were politely nodding for five minutes without understanding a single word. These moments can feel a bit embarrassing at first, but later they become some of the funniest memories.

During this time I also discovered new interests. One of them was martial arts, which honestly surprised me a little. I started going to boxing classes and it turned out to be something I truly enjoy. It’s a great way to move, clear your mind, meet new people, and practice the language.

Speaking about interests and experiences, I have also collected many wonderful memories during these months. I enjoyed visiting museums, exhibitions, theatre performances, and cultural events. But what made those moments truly memorable were the people I shared them with. At the same time, I also learned that sometimes it is beautiful to experience things alone — to walk somewhere by yourself, to explore, to observe. It may sound simple, but it is also a small kind of courage and a different type of challenge.

Another thing I truly started to appreciate here is hiking. The nature around Terrassa is beautiful, and spending time outdoors became one of my favorite ways to relax. Walking in the mountains or parks, breathing fresh air, and sharing those moments with people who unexpectedly became important in your life makes those days feel special in a very simple but meaningful way.

And then there is Catalan culture, which I truly enjoy. Living in Terrassa often means that something interesting is happening somewhere. Festivals, music, traditions — sometimes you simply leave the house and suddenly find yourself in the middle of a celebration. I really like that feeling. It makes the city feel alive.

Of course, a big part of this experience is the people. Friends, other volunteers, locals, and many interesting individuals you meet along the way. Some conversations stay with you for a long time because they show you different perspectives about life. Sometimes their way of thinking changes yours — and sometimes maybe you change theirs a little too.

Looking back now, I realize that volunteering is not only about helping or working somewhere. It is also about discovering new sides of yourself, learning patience and openness, and building connections with people who were strangers not so long ago.

And the journey is still going. There are still months ahead, new places to discover, new conversations to have, and many more memories waiting to be created.

But one thing is already clear to me: stepping out of my comfort zone was one of the best decisions I could have made.

Because sometimes the most beautiful parts of life begin exactly where you feel a little unsure, a little lost, and a little brave at the same time.

P.S. Please forgive me for the lack of pictures. I prefer keeping them in my memory and fully enjoying the moment instead of looking at it through my phone.