🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Han passat sis mesos des que vaig arribar a Terrassa. Sembla que fos ahir quan vaig fer el primer pas dins de la meva nova casa. Recordo els primers mesos plens d’alegria, encisada pel que era “nou”. Llegint el primer diari que vaig escriure al desembre, sembla com si llegís les paraules d’una versió diferent de mi mateixa. Algunes coses continuen igual, és clar, però moltes altres han canviat, s’han transformat. Si hagués de descriure aquests últims mesos, diria que han estat plens d’alts i baixos, però també d’un nou sentit d’iniciativa.

La feina, per exemple. Al principi semblava difícil, desconeguda, i de vegades em sentia inútil. Ara s’ha convertit en una part important dels meus dies: m’agrada, em desafia i em fa sentir necessària. He començat a sentir un sentit de propòsit, a veure l’impacte que faig i a buscar la part positiva, fins i tot quan els dies són més pesats. I el més important, he construït relacions amb la gent de l’associació: em busquen, m’escolten, em veuen com un punt de referència.

Aquests mesos també han portat moltes experiències noves: hi ha hagut viatges increïbles, a Màlaga per a la formació de mitjà termini, a Palma de Mallorca, a València, i innombrables dies a Barcelona, que ara se sent gairebé com una segona casa. L’he explorada amb moto, amb bicicleta, a peu, descobrint nous racons cada vegada.

He pujat fins a Montserrat, amb el vent a la cara i paisatges que semblen pintures.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

Six months have passed since I arrived in Terrassa. It’s seems just yesterday when I took the first step into my new house. I remember the first months full of joy, enchanted by what was “new”. Reading the first diary I wrote in December it feels like reading the words of a different version of myself. Some things are still the same, of course, but many others have changed, transformed. If I have to describe this few last months, I have to say that they have been full of ups and downs, but also full of a new sense of initiative.

Work, for example. At the beginning it felt difficult, unfamiliar, and sometimes I felt useless. Now it has become an important part of my days: I enjoy it, it challenges me, and it makes me feel needed. I’ve started to feel a sense of purpose, to see the impact of what I do, and to look for positivity even when the days are heavier. And most importantly, I’ve built relationships with the people of the association, they look for me, they listen to me, they see me as a reference point. 

These months have also brought lots of new experiences: there were amazing trips, to Málaga for the mid-term training, Palma de Mallorca, Valencia, and countless days in Barcelona, which now feels almost like a second home. I’ve explored it by motorbike, by bike, on foot, discovering new corners every time.

I hiked up to Montserrat, with the wind on my face and landscapes that look like paintings. 

He tingut l’oportunitat de participar en una calçotada, LA tradició catalana on es mengen calçots, un tipus de ceba dolça, cuits a la brasa i sucats en una salsa increïble. És un desastre, et taques les mans, la cara, la roba… però és una experiència imprescindible!

I així, gairebé sense adonar-me’n, l’hivern va passar i va començar la primavera! Ha estat un hivern fred, ple de cafès amb llet, vent i molt fred (i som a Espanya, on se suposa que ha de fer calor hahaha), però ara ja sembla estiu!

Mentrestant, també he començat a aportar idees: estem treballant en un pòdcast amb LaFact (encara som al principi, però ja m’emociona), estic treballant en un llibre de receptes i estic planificant amb dos voluntaris més un esdeveniment aquí a Terrassa sobre salut mental i activitat física.

Després, aquestes últimes setmanes he participat en un torneig unificat de petanca i he passat tres dies a prop de Tarragona, a PortAventura, plens d’adrenalina i muntanyes russes que em van fer sentir com una nena de nou. Per acabar, hi ha hagut la Setmana Santa, que es va acabar fa pocs dies. Va ser molt bonic tornar a casa a Itàlia i tornar en cotxe passant per França amb els meus pares! A més, tinc molts altres caps de setmana planificats: Lisboa i el camí dels pescadors, Bilbao i tota la Costa Brava que vull fer amb cotxe!!

Diria que miro els pròxims mesos amb una mena d’emoció per totes les noves aventures que viuré. Però, és clar, no puc amagar que també sento una mica de por pel futur; així i tot, sé que trobaré el meu camí. Sé que hi haurà decisions importants a prendre, potser fins i tot espantoses, però em sento preparada.

Preparada per veure què passarà i per viure tot el que aquest capítol encara té per oferir.

I had the chance to join a calçotada, THE Catalan tradition where you eat calçots, a kind of sweet onion, grilled over the fire and dipped into an incredible sauce. It’s messy, it stains your hands, your face, your clothes but it’s a must to do!

And just like that, winter passed and spring started!! It was a cold winter full of cafe con leche, wind and very cold weather (and we are in Spain, where hot weather it’s supposed to be hahaha) but now it already feels like summer!!

In the meantime, I’ve also started bringing ideas to the table: we are working on a podcast with LaFact (we’re only at the beginning, but I’m already excited about it), I’m working on a recipe book, and I’m planning with other two volunteers an event here in Terrassa about mental health and physical activity.

Then there where the last few weeks where I took part in a unified pétanque tournament and I spent three days near Tarragona, at PortAventura, filled with adrenaline and roller coasters that made me feel like a kid again. To end, there was Semana Santa that just finished a couple of days ago. It was very nice, going back home in Italy and coming back with the car through France with my parents! Also I have lots of other weekends planned: Lisbona and the fisherman trail, Bilbao and all the Costa Brava that I want to do with the car!!  

Let’s say that I look at the next months with a kind of excitement for all the new adventures I will do. But of course I can’t hide that I also feel a little bit of fear for the future, but I know I will find my way. I know there will be important decisions to make, maybe even scary ones, but I feel ready.

Ready to see what will happen and ready to live everything this chapter still has to offer.