Voluntariat de la Lorena a Grècia

Llegint al jardi amb la Penèlope

Em dic Lorena i tinc 27 anys, soc de Terrassa i estic fent un projecte del Cos Europeu de Solidaritat (CES) a Grècia, sobre permacultura i arts. Avui fa exactament un mes que vaig arribar al país i pel moment puc dir que la meva experiència està essent molt interessant.

Vaig venir aquí bàsicament perquè em va cridar molt l’atenció el tema del projecte i perquè aquest any volia treballar amb les meves mans, no volia treballar en una oficina ni passar-me el dia amb l’ordinador. Aquí treballo la terra, sento la natura i tinc la llibertat de combinar aquestes àrees amb el món
artístic i social i sento que estic aprofundint en els temes que realment m’interessen i als quals m’hi vull dedicar. També col·laboro en la creació de projectes Erasmus+ i tot just hem presentat un projecte de llarga durada que esperem vingui aprovat.

Visc al costat del mar i de grans camps d’olivers i l’entorn és impressionant, em sento realment afortunada. Aquí a la casa som 8 persones, 4 estem fent un projecte CES, cadascú en sectors diferents. Aquest mes ha estat realment intens perquè he après com conviure amb persones tan diferents i tan iguals a la vegada, m’he hagut d’adaptar i trobar el meu espai, i al principi no va ser fàcil, però ara ja em sento adaptada a aquest estil de vida i estic començant a gaudir-ho completament.

M’he creat els meus rituals diaris i experimento una gran felicitat quan vaig sola a la platja i m’assec a veure la posta de sol, és la primera vegada que he nedat al mar Egeu. M’encanta fer la migdiada o llegir al jardí amb la Penèlope, la gossa de la casa.

Un dels carrers de Tessalònica

També m’agrada molt compartir el meu temps amb la resta de voluntaris, hem anat tots junts de viatge a Tessalònica, una de les ciutats més grans de Grècia, i l’atmosfera de la ciutat és màgica.

Les darreres setmanes hem estat treballant al camp recollint olives perquè és la temporada de la collita i això em va inspirar un munt. Aquests moments em fan
reflexionar sobre la pau mental i la connexió amb la natura i amb la resta del món i m’aporten noves idees sobre la meva vida i la vida en general.

Jo, feliç recollint olives

La situació amb el coronavirus, comparada amb Espanya, és realment bona i soc conscient que al viure al mig de la natura les mesures preses són molt més laxes que a la ciutat. Em sento molt tranquil·la i calmada i he notat un gran canvi vivint aquí.
Estic realment vivint una gran experiència que em permet aprendre molt sobre mi mateixa i sobre els altres. També estic aprenent grec i encara que no sé dir res encara, tinc moltes ganes de poder-me comunicar amb la població local. De vegades encara no sé com he arribat a parar aquí, potser per atzar, però estic segura que n’aprendré i que en gaudiré molt.

Aquí estem el Matteo, un dels altres voluntaris, i jo jugant al camp