Un Exchange entre les muntanyes i el mar

Hi havia una vegada, darrere les muntanyes, darrere el mar, on el wifi no funcionava i cada dia estava acompanyat per l’aigua dels déus –sí, la pluja-, hi havia un projecte Erasmus. 

“What’s your story”. Així s’anomenava. 

I què millor que s’anomenés així. Quina és la nostra història? Com poder explicar-la? Nosaltres cinc, un grup “de lo más variopinto”, tot neguitosos érem els encarregats de transportar la història del país a desconeguts. Què difícil semblava i què fàcil va acabar sent. Perquè les històries es van convertir en la nostra realitat. Perquè van convertir-se en històries entrecreuades en una setmana. Històries en les que el món exterior quedava arraconat a una escletxa. Històries explicades de maneres incontables. Teatre, dansa, diàleg. Però, sobre tot, amb un fil conductor molt especial: el riure. 

El rieure

El riure davant l’adversitat del coneixement. Riure davant la cruentor de dels realts dels nostres companys de territori, de continent, de món. 

I riure de nosaltres mateixos! Del nostre anglès. Del nostre punt de vista a la vida, les nostres maneres de fer! Riure de la nostra mala adaptació als horaris europeus –què es això de sopar a les 19:00h?-… Riure de tot. 

Vam viatjar com a complets desconeguts, però allò va perdre’s entre les muntanyes, o potser entre les columnes del Parthenon, o entre els passadissos de l’hotel… Tan és. Què importa ara, això? Ens hem convertit en una grandíssima familia. Una familia intercultural i internacional, unida a través de l’story-telling, la xenofòbia, el racisme, la violencia i l’extremisme. Una família unida per un vincle d’un, dos o tres dies. No en vam necessitar més.

Nostres participants presenten la situació actual en Espanya

I sí, fa mal. Fa mal saber que, a l’endemà, no veuràs totes les cares que ahir a la nit encara eren vives, moooolt vives. Mai no ens tornarem a espantar sobre el que es podrà o no llegir a la “gossip box” (caixa dels xafardeigs), o mai no ens podrem tornar a meravellar junts amb l’Atenes clàssica. 

Darrere les muntanyes, darrere el mar, aquesta història acaba, però ho fa amb una promesa no escrita marcada a foc lent a les ments de tots els integrants d’aquest Exhange: “Stay alive forever”.

 

Tot els participants junts