Que esperàvem fer?

El projecte estava presentat com un voluntariat molt pràctic, es va demanar a les voluntàries que vinguessin a ajudar en la remodelació i reconstrucció de l’antiga estació de tren de Hajnowka Centralna. A mode de conèixer la regió i aprendre el funcionament d’un lloc en vies de convertir-se en un centre cultural.

Que vam fer?

Habitar l’antiga estació de tren de Hajnowka. Viure allà, cuidar de l’espai, conèixer l’opinió de la organització, de la gent local, pensar activitats per involucrar-nos amb l’espai, rebre i organitzar workshops, conèixer la natura dels voltants, organitzar una exposició col·lectiva, conèixer la gent local, conèixer l’organització política i cultural de la regió i sobretot… canviar de plans!

Quan ho vaM fer?

Durant els mesos de Agost i Setembre de 2020.

Qui érem?

Un grup de voluntàries de curta durada provinents de Gerogia, França, Alemanya, Catalunya, Portugal i Polònia amb l’ajuda d’un grup de voluntàries de llarga durada, que ja portaven uns bons 8 o 9 mesos de fred, primavera i confinament allà, les últimes provinents de França, Catalunya, Andalusia i Armènia.

Com era el lloc on érem?

Hajnowka és una ciutat de la regió de Bielsk Podlaski, la més pròxima a Bielorússia. Té un encant estrany, doncs no és una ciutat molt concorreguda i a vegades sembla molt buida, i de la mateixa manera sembla molt viva.

Quins problemes ens vam trobar?

L’organització tenia planificades altres activitats per aquest any i degut a les restriccions per mobilització, van decidir organitzar aquest projecte en l’estació de tren. L’experiència d’aquest projecte no seria tan estranya i complicada si no hagués passat en plena pandèmia. El projecte i la seva planificació es van veure afectats per la Covid i les seves conseqüències no van ser previstes per la organització. Ens vam trobar amb problemes de planificació greus, com una falta de activitats concretes i ordenades, falta de eines per a parlar amb i conciliar el grup i també poca consciència en relació a mesures per evitar contagis.

El projecte no complia especialment les expectatives que tenim algunes les voluntàries i això va fer que algunes voluntàries es trobessin desmotivades i menys proactives. Això sumat als problemes de organització grupal habituals va generar problemes de comunicació entre l’organització i les voluntàries.

De quina manera els vam resoldre?

Creant espais de reflexió, forçant trobades que a vegades van ser dures i incómodes però que van obrir la possibilitat de fer preguntes. De la mateixa manera, davant de la falta d’activitats vam organitzar les nostres. Una d’elles l’exposició Pangea, una proposta autogestionada per les voluntàries per a activar alguna tasca comuna sorgida de les nostres ambicions. L’exposició, tot i no estar temàticament basada en això estava guiada per la necessitat d’autogestió, per a l’empoderament envers la direcció del projecte i per la falta de pràctiques relacionals comunes.

A través de workshops d’art comunitari i utilitzant l’art com a una eina, vam desembocar a generar preguntes i contra atacs envers les circumstàncies, a reflexionar sobre l’aprenentatge i a crear comunitat per sobre d’uns resultats. Que es van materialitzar en el fanzine Fill me (inacabat) que recollia reflexions, bromes i intervencions de les voluntàries.

En el meu cas dintre de l’exposició Pangea vaig presentar una instal·lació sonora i escénica amb l’artista i voluntària Monika Orpik. A continuació podeu veure algunes fotografies de Monika Orpik sobre l’instal·lació:

Fotografies de l’exposició i del concert posterior que vam realitzar algune voluntàries: