Mar:

“Quan vaig rebre el correu per part de la Víbria, l’entitat que m’havia permès dur a terme aquesta experiència, demanant-me un petit article explicant el viatge que havia fet, recordo que vaig pensar: “D’acord, no crec que sigui dificil, al cap i a la fi van ser dues setmanes increïbles”. Aleshores vaig començar a escriure, no era tan fàcil com m’havia imaginat, no perquè no em vinguessin al cap les paraules adequades ni perquè no tingués bons moments per explicar, més aviat tot el contrari, hi havia tantes coses que volia dir… Com podia jo plasmar tot el que havia viscut en tan sols unes paraules? Eran tants els bons moments, la gent que havia conegut i el que havia après que em semblava impossible poder fer-ho arribar a la resta. Llavors vaig caure en el compte que si jo havia tingut l’oportunitat de dur a terme aquesta experiència era perquè algú m’havia donat els ànims per llençar-me a l’aventura, de manera que ara era el meu torn. 

No crec que sigui capaç de fer justícia als deu dies que vam passar a Serbia, però prometo intentar apropar-me el màxim possible.

Recordo els nervis del dia que vaig marxar. Les coses no havien sortit com haviem planejat i havien sorgit problemes amb els vols, a més jo era menor i els meus companys eren més grans que jo, tot un cúmul de coses que em van fer replantejarme el meu viatge, no obstant, gràcies a l’ ajuda de la víbria, que al llarg del viatge va estar pendent de que tot sortís bé,  la tarda del 17 de maig volava direcció Sèrbia.

L’equip d’Espanya vam arribar un dia abans que comencés l’intercanvi de manera que, en arribar, vam tenir un dia per visitar la ciutat de l’intercanvi (Novi Pazar).

Vull fer un petit parèntesi per agrair tot l’equip organitzatiu de Sèrbia i en especial l’Emina que van ser molt flexibles i ens van fer sentir com a casa, ens van ajudar en tot moment i van provar de proporcionar-nos la millor experiència possible. 

Al dia següent va començar l’intercanvi. De nou a deu es duia a terme l’esmorzar, llavors, a les deu començaven les “classes” una espècie de tallers en que vam arribar a conèixer-nos millor i en que principalment vam tractar temes com la importància de la diversitat en l’esport, però on també vam tenir l’oportunitat de parlar de tòpics com el feminisme, els col·lectius lgtbiqa+, la unió europea o la diversitat ètnica de cada país. Aquestes sessions tenien lloc fins a les dues, moment en que començava l’hora de dinar. En acabar, teniem fins a les 15.00 hores per descansar i preparar-nos per dur a terme l’activitat esportiva que calgués realitzar. L’hora de sopar començava a les set del vespre.

Al llarg de la nostra estancia a Novi Pazar vam tenir molt de temps per visitar la ciutat i aprendre sobre la seva història i cultura,  vam poder provar la seva tradició culinària, vam practicar tot tipus d’esports desde fútbol fins a boxe i piscina, vam escoltar la  música tradicional de la ciutat, els seus balls i fins i tot vam gaudir de l’ambient nocturn de la ciutat. Com que en moltes ocasions ens deixaven temps lliure, vaig arribar a fer amistats amb gent de totes parts d’Europa i aviat vaig aprendre moltes coses sobre la resta de paissos. A més va haver-hi dues nits que vam celebrar el que a l’intercanvi van anomenar “nits culturals”

En general ha estat una experiència inolvidable i que sense dubte recomano a tothom. M’emporto un munt d’amistats, de records i de coses apreses. Moltes gràcies a l’associació erasmus +, l’organització de la víbria, l’organització de Serbia  i als meus companys d’equip, per haver fet possible aquesta experiència”.