🟨🟥🟨🟥🟨 Holaaa,

em dic Jola, tinc 18 anys i sóc d’una ciutat molt petita a Alemanya.

🇬🇧 Holaaa,

My name is Jola, I am 18 years old and from a very small city in Germany 🇩🇪. 

Vaig començar el meu projecte al Cos Europeu de Solidaritat fa gairebé dos mesos i estic més que feliç d’haver escollit aquest camí.

Al desembre de l’any passat vaig sol·licitar estudiar per convertir-me en fisioterapeuta, perquè ha estat la meva feina somiada durant els últims anys, però malauradament no vaig ser acceptada. Després d’això no sabia què volia fer i vaig estar a punt de quedar-me a Alemanya i començar a estudiar alguna cosa a la universitat, només perquè no tenia una altra idea. Sortosament vaig descobrir el Cos Europeu de Solidaritat i vaig sol·licitar ser voluntària a Prodis a Terrassa, i per a la meva sorpresa, em van acceptar. Ara fa gairebé dos mesos que visc en aquesta ciutat meravellosa i estic molt emocionada pel que ve.

Com he dit, faig el meu voluntariat juntament amb en Sebastiano i la Chiara a Prodis i treballem amb persones amb discapacitats mentals i físiques. Al matí estic a l’anomenat “El Vapor” i fem diferents activitats amb les persones que hi van.

El meu preferit és sens dubte Zumba el divendres, perquè tothom està tan emocionat per això durant tota la setmana. A la tarda anem a entrenar a bàsquet amb els nostres dos equips i normalment el dissabte tenen un partit. És tan bonic veure com tothom està tan emocionat i realment són tan bons, es nota que hi posen el cor.

I started my ESC project nearly two months ago and I’m more than happy that I decided for this path. 

In December last year I applied to study to become a physiotherapist, because it’s been my dream job for the last few years, but sadly I didn’t get accepted. After this I didn’t know what I would like to do and was close to staying in Germany and starting studying a random subject at university, just because I haven’t had another idea. Luckily I found out about the European Solidarity Corps and applied to be a volunteer at Prodis in Terrassa and to my surprise I actually got accepted. Now I lived nearly two months in this wonderful city and I am deadly excited for the next months. 

Like I said, I do my volunteering together with Sebastiano and Chiara at Prodis and we work with people with mental and physical disabilities. In the mornings I am at the brand new so-called “El Vapor” and we do different activities with the people there.

My favourite is definitely Zumba on Friday, because everyone is so excited for that over the whole week. In the afternoon we go to basketball practice with our two teams and usually on Saturday they have a match. It’s so nice to see how excited everyone always is and they are actually so good and you can definitely tell they put their heart in this. 

A la primera setmana aquí, l’Ailen, la nostra mentora a La Vibria, ens va dir que hi ha Voluntaris de Barcelona o Voluntaris de Terrassa, i jo definitivament sóc la Voluntària de Barcelona jajaja. En el meu temps lliure m’encanta anar a Barcelona només per passejar per la ciutat o per prendre un bon matcha (Amiko Gelato és el millor!!!). Però també he començat a convertir-me en una autèntica “gym-rat” (com ho diem a Alemanya), perquè és molt fàcil encaixar-ho a la meva agenda i mantenir-me activa. Però també he de mencionar que passo molt de temps amb els altres voluntaris aquí, que definitivament ja consideraria els meus amics.

Ah, i gairebé ho oblido; en Sebastiano va escriure fa unes setmanes en el seu article que estaven preparant el “Tunnel del Terror” i Halloween va ser la setmana passada i vam anar-hi i va ser increïblement bo. No sabíem què esperar i no pensàvem que realment seria aterridor, PERÒ HO VA SER.

Tot i que definitivament trobo a faltar la meva família i els meus amics a Alemanya (i el pa de veritat!) i tinc moltes ganes de tornar per Nadal, gaudeixo de cada segon aquí i no puc esperar el que ve en els pròxims vuit mesos. Però de moment crec que hauria de mantenir el meu streak de Duolingo i començar a aprendre més espanyol (i català). 😋😋

~Jola

In the first week here Ailen, our mentor at La Vibria, told us that there are either Barcelona Volunteers or Terrassa Volunteers and I am definitely the Barcelona Volunteer jajaha. In my free time I love to go to Barcelona just to stroll around the city or get a nice matcha (Amiko Gelato is the best!!!). But I also started to become a real gym-rat (how we call it in Germany) because it’s so easy to fit in my schedule and keep me active. But also I have to mention that I spend so much time with the other volunteers here, which I definitely would call my friends by now. 

Oh and I nearly forgot; Sebastiano wrote in his article a few weeks ago that they are preparing the “Tunnel del Terror” and Halloween was last week and we went there and it was so incredibly good. We didn’t know what to expect and weren’t thinking it would actually be scary BUT IT WAS. 

Even though I definitely miss my family and friends in Germany (and real bread!) and I can’t wait to be back for Christmas, I enjoy every second here and can’t wait for what to come in the next eight months. But for now I think I should keep my Duolingo streak going and start to learn more Spanish (and Catalan). 😋😋

~Jola