🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Benvolgut/da futur/a voluntari/ària,

abans de capbussar-te en aquest flux de consciència en versió escrita, he rellegit amb atenció la meva entrada anterior del diari al desembre i les més recents dels altres voluntaris. Després he passat una estona mirant la meva galeria, fotos i vídeos, i aquest és el pensament principal: mare meva, tantes coses… com puc resumir-les totes en unes poques línies?

Solució: no puc.

Tot i així, intentaré deixar-te submergir en el meu gran-petit món dels últims tres mesos.

Després d’un desembre ple de viatges, família i sopars de Nadal, el gener va començar amb els típics propòsits i reptes d’Any Nou. Personalment, m’agrada molt reflexionar sobre les meves prioritats i objectius per a l’any abans que comenci. Aquest any, però, he intentat fer-ho d’una manera més realista i sostenible. Evidentment, els típics objectius poc realistes, com llegir 12 llibres en un any, encara hi són, però crec que cuidar millor el meu equilibri i portar un ritme de vida més equilibrat m’ha ajudat a començar el 2026 amb bon peu.

Des que vaig tornar a Terrassa el 5 de gener, he aconseguit obtenir el temut NIE (el número d’identificació fiscal a Espanya per a estrangers, que és essencial per treballar aquí). També he fet excursions a La Mola i Montserrat amb altres voluntaris, on he viscut paisatges i records inoblidables. A més, he continuat amb l’organització dels dijous intercoolturals, malgrat les dificultats de canviar de lloc.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

Dear future volunteer,

before diving into this stream of consciousness in written version, I carefully reread myprevious diary piece in December and the recent ones of the other volunteers. Then I havescrolled through my gallery, pics and videos, and this is the main thought: madre mía, somany things…how can I summarise them all in a few lines?

Solution: I can’t.

Despite this, I’ll try to let you immerge in my big-little world of previous three months.

After a December filled with travel, family, and Christmas dinners, January began with the usual New Year’s resolutions and challenges. Personally, I love to reflect on my priorities and goals for the year before it begins. This year, however, I tried to do so in a more realistic and sustainable way. Of course, the usual unrealistic 12 books to read in a year are still there, but I think that taking care of my balance and a more balanced pace of life has helped me start 2026 on the right foot.

Since I returned to Terrassa on January 5, I have managed to get the feared NIE (the tax identification number in Spain for foreigners, which is essential for working here), I have been trekking in La Mola and Montserrat with other volunteers, where I have unforgettable landscapes and memories, and I have continued with the organization of the dijous intercoolturals, despite the difficulties of changing location.

He viatjat i he tingut l’oportunitat de visitar Mallorca, Sitges, València i Mollina. Aquest últim és un petit poble d’Andalusia on vam fer la nostra formació de mig terme nosaltres, el “grup de Terrassa”, juntament amb 70 altres voluntaris que estan fent el seu projecte del CES arreu d’Espanya.Aquestes i moltes altres aventures, des de les més quotidianes fins a les més inesperades, des de les més senzilles fins a les més desafiadores, m’han permès posar-me a prova, sortir de la meva zona de confort i, sobretot, aprofundir en el coneixement i la relació amb algunes de les persones que he conegut durant aquest voluntariat aquí a Terrassa. Estic agraït/da que, per alguna raó desconeguda, els nostres camins s’hagin creuat en aquest moment exacte de les nostres vides, perquè estan afegint nous matisos al llenç del meu viatge personal.

I traveled, having the opportunity to visit Mallorca, Sitges, Valencia, and Mollina. The latter is a small town in Andalusia where we did our mid-term training, us, the “Terrassa group,” along with 70 other volunteers who are doing their ESC throughout Spain. These and many other adventures, from the most everyday to the most unexpected, from the simplest to the most challenging, have allowed me to test myself, to put myself out there and, above all, to deepen my knowledge and relationship with some of the people I have met during this volunteer work here in Terrassa. I am grateful that, for some unknown reason, our paths have crossed at this exact moment in our lives, because they are adding new shades to the canvas of my personal journey.

És clar que no tot és perfecte.

Conèixer millor algú també significa adonar-se dels seus costats negatius, de les petites molèsties i de les seves incoherències. Però aquesta és precisament la bellesa del còctel de cultures que som, i no podria estar més content/a d’això.

Últimament també he tingut converses profundes amb algunes de les persones amb qui tinc una connexió emocional més forta. Parlem i compartim les nostres pors sobre el futur.

M’hauria de quedar aquí? Hauria de tornar? Hauria de sol·licitar aquell màster? I si compréssim una casa a Mallorca? (clarament somiant despert/es). I si anéssim a viure a Barcelona durant un temps?De vegades ens sentim una mica “encallats a la vida”. Ens abracem, ens burlem els uns dels altres, toquem i cantem amb l’ukulele o simplement ens asseiem junts en silenci.

Però després reflexionem sobre tot el progrés que hem fet en tan poc temps.
De no poder expressar-nos bé en castellà a ser convidats cada mes al programa de ràdio El Submarí a Terrassa. De no conèixer ningú a confiar en els nostres companys de pis. De començar les classes de català des de zero a anar a prendre un cafè amb la nostra professora l’últim dia de classe. De veure com funcionen les coses a l’oficina de La Vibria a planificar el nostre Youth Exchange.

Moltes preguntes i idees giren pel meu cap cada dia. Encara tinc poques respostes, però el que sí que sé és que està bé així, perquè no em falten ganes de fer i descobrir coses noves. I mentre tingui aquest desig de créixer, aquest voluntariat a Terrassa només pot portar-me noves persones i nous moments inoblidables.

Of course, not everything is perfect.

Getting to know someone better also means noticing their negative sides, annoyances, andinconsistencies. But that is exactly the beauty of the cocktail of cultures that we are, and I couldn’t be happier about it.

Lately, I have also been having deep conversations with some of the people I am closest to emotionally. We talk and share our fears about the future.

Should I stay here? Should I go back? Should I apply for that master’s degree? What if we bought a house in Mallorca? (clearly daydreaming) What if we went to live in Barcelona for a while? We feel “stuck in life,” we hug each other, We make fun of each other, play and sing with the ukulele, or just sit together in silence. 

Then, however, we reflect on all the progress we have made in such a short time. From not being able to express ourselves well in spanish to being guests every month on the radio program El Submarin in Terrassa. From not knowing anyone to trusting our roommates. From starting Catalan lessons from scratch to going for coffee with our teacher on the last day of class. From seeing how things work at the Vibría office to planning our Youth Exchange.

Many questions and ideas swirl around in my head every day. I still have few answers, but what I do know is that it’s okay because I have no shortage of desire to do and discover new things. And as long as I have the desire to grow, this volunteer work in Terrassa can only bring me new people and new unforgettable moments