La setmana del 19 al 26 de maig vam participar en un intercanvi juvenil organitzat per diferents joves del CES – Cos Europeu de Solidaritat (molt amables) de l’organització La Víbria Intercultural. El projecte tractava d’aconseguir prioritzar la inclusió social mitjançant el teatre i la improvisació.
Vam conèixer persones de diversos països i cultures amb els quals vam compartir l’estada a l’alberg Vallparadís de Terrassa i durant la setmana ens hem posat en la pell de persones en diferents situacions d’exclusió social: gent en situació de migració, de drogodependència, gent amb discapacitats (vista, oïda, sensorial…) entre altres.
Ara compartirem amb vosaltres les nostres vivències i l’aprenentatge durant el projecte.
A l’inici de l’experiènica tenía certa inquietud, no estava segura de si encaixaria per la llengua, ja que el meu anglès no és el millor de tots, però a mesura que anava passant els dies em vaig adonar que no seria cap problema gràcies a l’ajut i el suport dels meus companys que m’ajudaven a resoldre la mancança amb l’idioma.
Molt lloable la disponibilitat i la capacitat dels organitzadors per afrontar els mals entesos per la barrera idiomàtica.
Va agradar-me tenir un espai on en grup i amb el vist i plau, per part dels integrants, parlar de la intel·ligència més important i no tan reconeguda com és l’emocional, essencial i bàsica en les aules d’ensenyança.
Una de les activitats més dificultosa va ser on havies de posar-te en la pell d’una persona cega. Et tapaves els ulls mentre la teva parella descrivia una acció i jo l’havia de endevinar, no creia que una cosa aparentment tan “bàsica” seria tan difícil d’explicar i d’entendre.
Aquest intercanvi intercultural ha sigut molt profitós per mi. A través dels exercicis dinàmics d’inclusió social, m’he adonat del valor que puc oferir als que m’envolten i que potser no sempre és reconegut al meu cercle habitual.
M’he hagut d’esforçar més en algunes activitats que en altres, per expressar-me de manera més inclusiva a la que estic acostumat, per escoltar i entendre altres perspectives i per processar escenaris i situacions on mai abans m’havia posat a la pell dels qui les pateixen.
Però esforçant-se és com s’aprèn i particularment l’activitat que més m’ha impressionat ha sigut la que més m’ha agradat. Va venir la “fotògrafa” Sonia Giménez Bellaescusa i ens va ensenyar la seva exposició de fotografies (localitzada a l’alberg) de persones en llargs processos migratoris en cerca d’asil. S’anomena “(des)Iguals” és una selecció de fotografies que ha anat recopilant durant 10 anys i realment m’han obert els ulls a un món que no coneixia.
Em va resultar impactant la visita al centre de Prodis, un centre per gent amb discapacitat intel·lectual. Ens van mostrar les instal·lacions i van explicar com opten per una economia circular dins del centre, cosa que va resultar impressionant. Va evidenciar com es pot crear una comunitat amb impacte real.
Les activitats eren reflexives i ens van permetre pensar sobre temes que habitualment no tractem en la nostra vida quotidiana, totes de manera dinàmica i participativa. Ens van permetre reflexionar tant sobre la societat en la qual vivim, tant com a nivell personal; què podem fer nosaltres per aportar a una societat més inclusiva.
La dinàmica del teatre va ser per mi un nou terreny a explorar – mai havia fet cap mena de teatre abans. Em va resultar divertit però no del tot fàcil. M’ha semblat una manera interessant de treballar la inclusió, ja que ens ha permès simular situacions reals i fer-nos reflexionar sobre com es pot resoldre. En aquest sentit, m’ha resultat impactant sobretot “El teatre de l’oprimit”, on el públic ha d’intervenir en l’obra per tal de buscar una solució a la problemàtica plantejada. Va evidenciar diferents maneres de pensar sobre un mateix problema, com diferents persones ho faria.
A part de les activitats en si, també va ser enriquidor la intervenció de les participants que compartien històries personals, cosa que va ajudar a entendre cert temes més a profund.
Ari, Omar, Vidar
LA VIBRIA INTERCULTURAL 