Ja han passat cinc mesos. Ja estem a la meitat del projecte i és l’hora de reflexionar i parlar sobre coses més profundes. Quan visc a un país, m’agrada viure l’experiència de conèixer tots els aspectes del seu dia a dia. M’agrada provar el menjar local en bons restaurants. M’agrada conèixer els tresors nacionals que amaguen els seus museus. M’agrada gaudir del paratge natural als parcs nacionals. Més enllà del turisme, m’agrada entrar en contacte amb la societat. Això no vol dir anar de festa i emborratxar-me, sinó conèixer i cuidar el que és important per les persones locals.

Constantment em recordo a mi mateix no ser un “guiri”, perquè és molt fàcil convertir-se en un. Per a molts estrangers, Espanya és un parc nacional assolellat amb muntanyes i platges, és un lloc on anar de festa, conèixer gent atractiva i escoltar reggaeton. No hi ha res de dolent amb gaudir dels paisatges i el temps espanyols, al final estem en un país molt atractiu ja que és exòtic i hi ha gent molt bonica.

Tot i així, fer voluntariat a Espanya és una cosa diferent. És treballar. Abans de venir aquí, has de pensar en el voluntariat més que en el que faràs en el teu temps lliure, ja que la majoria del temps el passes treballant. Em prenc aquest any com a una oportunitat per reflexionar sobre els meus objectius a la vida i intentar ser una persona millor, amb més educació.

Algunes persones estan aquí perquè Espanya els sembla un país exòtic. Altres viuen en el seu país de les meravelles, fora de la realitat. No importa massa on viuen. Molts odien el seu propi país i creuen que poden escapar de la realitat quedant-se aquí per sempre. Jo potser he caigut a la trampa d’aquest últim cas, però per evitar desconnectar-me em mantinc actualitzat amb les últimes notícies i els últims esdeveniments socials a Hong Kong.

Pots dir-ho com vulguis –política, justícia social, rebel·lió, etc.- Francament, és per això que vaig venir a Catalunya. És coneguda pels seus conflictes i la seva forta identitat. És interessant aprendre com aquests fets divideixen i uneixen les persones. A part d’aprendre la llengua catalana, em mantinc informat sobre els últims conflictes socials, les eleccions, l’empresonament de Pablo Hasel i, sobre tot, de la independència. El context potser és diferent, però tenim similituds entre nosaltres.

En el següent article, parlaré més sobre la meva feina aquí.

• 

• 

•