En un principi, he de reconèixer que no tenia cap informació sobre què era un intercanvi juvenil ni com funcionava. Tot i disposar d’informació detallada sobre el projecte, vaig decidir apuntar-mi i endinsar-me a aquesta petita aventura.

El meu primer impacte, va ser quan vaig conèixer al tot l’equip de catalans que ens disposàvem a viatjar a Portugal. Em va sorprendre la forta amistat que vam fer tots plegats ens menys de dos dies. Em donava la sensació de què els coneixia des de feia anys.

Un cop vam arribar a Portugal, concretament a Arroquelas ens va sorprendre que hi hagués tanta gent de diferents països i que a més, havíem de dormir en unes tendes de campanya de 3×3. A més, se li havia d’afegir la mala olor que feia ja que estàvem situats al costat d’una granja i el fred que feia a les nits.

Al llarg dels dies, anaves coneixent a tots els participants de diferents parts d’Europa (Itàlia, Polònia, República Txeca, Bulgària, Estònia, Malta, Hungria, Portugal i Croàcia). Tots els països vam connectar amb facilitat i no va haver cap problema. Gràcies a les activitats que realitzaven dins i fora del recinte ajudaven a que els participants es relacionessin i es donéssin a conèixer.

Durant el pas dels dies, s’anaven fent diferents activitats relacionades amb el canvi climàtic (xerrades i jocs) i activitats amb l’objectiu de conèixer a gent i poder millorar l’anglès. Aquestes activitats eren kayak, excursions, turisme i participar en el procés de la fabricació del vi.

En tots els dies, l’ambient entre tots els participants ha estat increïble. Tot i que és cert que no arribes a conèixer a tothom degut als pocs dies que tens, aconsegueixes fer grans amistats i conèixer cultures de diferents països. A més a més, cal afegir que acabes connectant molt amb el grup i et sents part d’una família.

Finalment, em sento molt agraït d’haver format part del meu grup de catalans i catalanes ja que em creat una petita família durant uns dies. Sense cap dubte tornaria a repetir aquesta experiència no només per tot el que aporta a nivell cultural i personal, sinó també pels grans moments que he passat.

Arnau Valls

Si em demanes que descrigui la meva experiència a Arrouqueulas amb una sola paraula, aquesta seria, sens dubte, bogeria. 

Encara ara no entenc massa bé què és el que vaig viure allà, perquè va ser tot molt intens. No sabia ben bé què esperar d’això, però el que segur que no esperava era compartir tendes 3×3 amb persones que feia poques hores que coneixia i sentir-me tant còmoda com em vaig sentir. 

Vaig conèixer els altres catalans a l’aeroport el dia 4 de setembre, i la veritat és que vam connectar moltíssim des del primer dia. Vam compartir moments molt inoblidables i als poc temps de conèixer-los, em sentia part d’una petita família. 

El mateix dia, unes hores més tard, vaig conèixer 60 persones més amb qui conviuria durant els següents dies. En aquell moment no m’imaginava que amb tant poc temps, pogués connectar amb persones d’altres països, que d’altra manera no hauria conegut. 

El fet de conviure i fer tantes activitats per conèixer-nos i compartir idees va fer que ens obríssim tots i va permetre que creéssim records que ara porto amb mi a tot arreu. Ara, quan escolto Pepas, no puc evitar ballar la coreo del flashmob que vam fer allà, i quan escolto Quevedo, recordo l’Arnau, la Paula i la Maria cantant Queeeedateeeeee. Compartir els àpats amb els italians, amb qui parlàvem una barreja de d’italospanglish, per dir-ho d’alguna manera; cridar cançons a ple pulmó amb estonians, ballar amb una polonesa, nits de karaoke amb croates i beure sangria amb búlgars; són alguns (perquè impossible descriure’ls tots!) dels records més bonics que tinc amb gent d’altres països. 

Durant la setmana vam fer moltes activitats relacionades amb el canvi climàtic. Ens van venir a fer dues xerrades, que van servir per conscienciar-nos de la problemàtica actual, i també es van fer activitats amb grups petits que ens van permetre veure com es viu el tema en altres zones d’Europa. Però no tot va ser conscienciar, també vam anar en kayak, vam poder aixafar el raïm per fer vi, vam fer diverses gimcanes i una mica de turisme per Nazaré. 

Una de les coses que més m’agradaven eren les nits interculturals, on cada país explicava una mica de la seva cultura de manera entretinguda (jocs, tests, mini-teatres) i sovint portaven i/o cuinaven menjar i begudes típiques del país. Després solíem acabar ballant balls tradicionals tots junts. Això, em va permetre conèixer una mica més la cultura d’altres països que no coneixia gens ni mica, i em va fer venir ganes d’investigar i voltar una mica per aquests països no tant coneguts pels espanyols. 

D’aquesta setmana però, el que m’emporto realment és la gent. He compartit una experiència única, gairebé impossible d’explicar a persones que no ho han viscut, i m’emporto amistats molt maques per tot Europa. Especialment, m’emporto el grup de catalans i catalanes amb qui vaig compartir això, ja que sense ells, no ho hauria viscut de la mateixa manera. 

Carla Alemany