L’agost és sovint el millor mes per desconnectar i evadir-se de la rutina. El que no sabíem és que, sense haver d’anar lluny de casa, aquest estiu es convertiria en un punt de no retorn en la nostra transformació i reconnexió personal. Agafant la Renfe, direcció Vic, vam trobar un càmping a Sant Quirze de Besora, on vam establir la nostra comunitat internacional.

L’equip català estava format per la Judit, la Ruth, la Marta, la Tània i, jo, la Júlia. I l’equip internacional, per persones provinents de Bulgària, Macedònia del Nord i Estònia. Certament, va ser una oportunitat única per coincidir amb cultures amb les quals no havíem tingut gaire contacte abans. En aquest sentit, les nits interculturals ens van permetre apropar-nos, riure junts, aprendre moltes curiositats i tastar delícies d’arreu del món.

Amb el pas dels dies, vam crear les nostres dinàmiques de grup i la convivència es va convertir en una experiència molt enriquidora. Sense dubte, vam ser un grup extremadament participatiu i motivat. Teníem moltes coses a dir i moltes ganes d’argumentar i debatre. De fet, en teníem tantes, que vam haver d’aprendre a regular els torns de paraula i trobar els nostresrecursos per no allargar excessivament les sessions.

L’intercanvi va estar ple de tallers interessants, on vam poder reflexionar sobre l’ús de les tecnologies i vam aprendre eines per l’autoconeixement. S’ha de dir que la Carla, la Lizzo i el Giorgi, els nostres facilitadors, ens van saber guiar molt bé i van ser flexibles, originals i pacients. Personalment, diria que, un dels Workshops més impactants i emocionals, va ser el dia en què, per treballar l’autoestima, vam sanar-nos els uns als altres aplicant pintura als cossos. Vam plorar una miqueta.

Sense mòbils, la creativitat va aflorar més que mai. Ens miràvem als ulls, cantàvem junts, jugàvem, inventàvem històries, fins al punt de crear una religió amb pals i rei propi. Vam ballar molt a les nits, vam aprendre batxata, vam refrescar-nos a la piscina; vam descansar a les hamaques, vam estimar-nos, vam connectar descalços amb el terra, vam fer excursions i vam deixar-nos endur per el corrent del riu… El nostre cuiner, en Juampa, va fer-ho tot més fàcil, alimentant-nos amb una dieta vegetariana i sostenible.

Tot això en poc més d’una setmana, però ja sabeu, el temps és totalment relatiu en aquests casos. Aquella experiència a la natura, sense fer gaire cas al mòbil i les tecnologies, va valer una vida sencera. Així ho descriuen altres participants de l’intercanvi:

“L’intercanvi juvenil de Disconnect to Re-connect va ser l’experiència perfecta per parar i veure des d’una altra perspectiva les nostres vides. Ens van ensenyar moltes eines d’autoanàlisi per poder implementar-les. El que més em va agradar va ser la bona gent que vam conèixer, i sobretot, sobretot, poder desconnectar del mòbil i de les xarxes socials en grup!” – Marta

“No tinc paraules per descriure tot el que vaig viure. Pensar que d’aquell indret me’n vaig emportar les millors persones i els records més preuats de la meva vida és simplement increïble. És sorprenent com una experiència com aquesta pot fer-te canviar tant fins que la vius en primera persona. Eternament agraïda.” – Judit