🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Em dic Melanie Cieslinski, tinc 24 anys i sóc una dissenyadora especulativa amb arrels poloneses i alemanyes. Actualment faig voluntariat amb l’equip de comunicació de La Víbria Intercultural a Terrassa.

Els últims mesos he estat movent-me entre l’expressió artística i l’educació funcional. Sincerament, tant si estava obsessionada amb una tipografia com si estava enmig d’un camp de cebes ple de fang, l’objectiu era entendre el món i comunicar-lo millor. Perquè si no està ben dissenyat i no té sentit, quin és el punt? =)

Fàcilment la meva major obsessió últimament: dissenyar una sèrie d’adhesius per a fires locals que inspirin els joves a viatjar, sortir de la seva zona de confort i ser lliures*. No tenia cap interès a crear alguna cosa que acabés a la paperera.* Volia crear alguna cosa que se sentís com una troballa, de manera que quan algú en desenganxi un i el posi al seu portàtil o telèfon, se senti empoderat. M’ha encantat aquesta tasca, tot i que era molt simple, només perquè tenia molta llibertat. Volia apostar per un estil modern, Y2K (perquè torna l’estètica dels anys 2000, visca!), així que vaig utilitzar estrelles, cors i un aire retrofuturista per captar l’atenció. PERÒ som a Catalunya, i com que m’encanta el català (en la meva opinió és una llengua preciosa i rítmica, si l’escoltes ho entendràs!), volia fer alguns adhesius en aquesta llengua. Però, mentre que molts eslògans “cool” surten naturals en anglès, traduir aquesta energia al català va ser difícil. Tot i així, aquests són els reptes que m’agraden i dels quals aprenc. I això és el que ens fa dissenyadors, oi??

Aquest trimestre també m’he encarregat de la memòria anual de La Víbria (una tasca més tècnica). En anys anteriors, la visualització de dades (bé, potser dir-ne així és exagerar una mica) semblava un bosc de números aleatoris. Per solucionar-ho, vaig passar a utilitzar programari professional de visualització de dades. Però ni tan sols podia començar sense entendre els números, que em van arribar en un document de text enganxats de manera aleatòria, sense cap intenció. Així que vaig haver de seure amb companys, anar desgranant dades poc clares i trobar el “per què” darrere dels números. Vaig començar posant les dades importants en un full d’Excel i després ho vaig traslladar tot al programari Tableau per crear mapes interactius i estadístiques. El resultat és un document que no només mostra què hem fet, sinó per què és important. La claredat és el llenguatge de l’amor d’un dissenyador, i ara el nostre impacte és realment visible.

També em feia molta il·lusió participar com a convidada al nostre podcast Voluntalks i parlar sobre la IA i els joves creatius! Estic cansada del tòpic “la IA ens prendrà la feina” i volia educar la gent sobre l’ètica i la realitat. La IA és una eina creada per humans, reflecteix els nostres valors i creences. I volia utilitzar la meva plataforma per demostrar que, com a creatius, tenim el poder de controlar les eines. No vull revelar massa coses —si tens curiositat, escolta’l a Spotify! 😉

També vaig aparèixer a la ràdio local de Terrassa pel Dia de la Dona, i vaig adonar-me de com m’agrada tenir una plataforma, verbalitzar la meva opinió i compartir-la. Vaig explicar la història de Clara Zetkin, una dona alemanya que va ser de les primeres a lluitar pels drets de les dones a Alemanya i que va organitzar el primer Dia de la Dona al país!

.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

My name is Melanie Cieslinski, a 24-year-old speculative designer with a Polish-German background. I’m currently volunteering with La Vibria Intercultural’s communication team in Terrassa.

The past few months I’ve spent my time navigating between artistic expression and functional education. Honestly whether I was obsessing over a typeface or standing in a muddy onion field, the goal was to understand the world and then communicate it better. Because if it’s not well-designed and meaningful, what’s the point? =)

Easily my biggest obsession lately: designing a series of stickers for the local fairs that inspire youngsters to travel, leave their comfort zone and be free*. I had zero interest in making something that would just end up in a bin.* I wanted to create something that feels like a find, so that when someone peels one off and puts it on their laptop or phone, they feel empowered. I totally loved this task, even though it was super simple, just because I had a lot of freedom. I wanted to go for a trendy, Y2K style (cuz it’s 2000s revival, yay!), so I used stars, hearts and retro-futuristic vibes to grab attention. BUT we are in Cataluña, and because I love Catalan (In my opinion it is a beautiful, rhythmic language, if you ever hear it you will understand!), I wanted to make some stickers in that language. But while many “cool” slogans feel natural in English, translating that energy into Catalan was hard. But at the end those are challenges that I enjoy, and that I learn from. Also that’s what makes us designers designers, right??

This trimester I also took over the annual report (Memòria) for La Víbria (this was a more technical task). In previous years, the data visualization (yeah maybe calling it that is a stretch even) felt like a forest of random numbers. To fix this, I moved into professional data visualization software. But I couldn’t even start before understanding the numbers, which were passed to me in a text document randomly pasted, with zero intention. So I had to sit with coworkers, peel back layers of unclear data, and find the “why” behind the numbers. I started with putting the important numbers in an excel sheet and then moving everything into the more professional Tableau software to create interactive maps and statistics. The result is a document that doesn’t just show what we did, but why it matters. Clarity is a designer’s love language, and now our impact is actually visible.

I was also super excited to be a guest on our Voluntalks Podcast and talk about AI and Young Creatives! I’m tired of the “AI will take our jobs” cliché and wanted to educate people on the ethics and the reality. AI is a machine built by humans, it reflects our values and beliefs. And I wanted to use my platform to show that as creatives, we have the power to control the tools. I don’t want to give too much away, if you’re curious just have a listen on Spotify! 😉

I also popped up on the local radio in Terrassa for women’s day, realizing how much I love having a platform, verbalizing my opinion and sharing it. i shared the story of Clara Zetkin, a German woman that was fighting as one of the first in Germany for women’s rights and organized the first woman’s day in Germany!

Catalunya continua inspirant-me! Potser l’experiència més emocionant relacionada amb La Víbria va ser el meu viatge de recerca a una explotació de calçots que vaig trobar al nord de Manresa. Vaig passar el dia amb un exbanquer convertit en agricultor. Vam parlar del calçot, un símbol de la tradició catalana, i em va ensenyar com es cultiva. Volia saber com el canvi climàtic afecta aquestes cebes. Resulta que són resistents, però els patrons meteorològics canviants, especialment els cicles de “pluja i després sol”, afavoreixen malalties que fan que el cultiu sigui una aposta arriscada. És un recordatori que algunes tradicions depenen del medi ambient. Estic fent aquesta recerca per a un projecte a La Víbria que publicaré a l’estiu, així que estigueu atents!

Al març vam organitzar el nostre taller del Dia Internacional de la Dona per al Dijous Intercultural. Vam convidar un col·lectiu de Barcelona i va ser increïble! Com que les membres del col·lectiu també eren dissenyadores, l’energia era molt creativa. Vam passar la tarda experimentant amb textures i materials per crear bosses tote personalitzades per a la manifestació del 8 de març. Vam parlar de les diferents interseccions del feminisme i d’on ens situem dins del moviment. Una cosa és dissenyar una bossa, però una altra és dissenyar un missatge que estiguis disposada a portar pels carrers. I connectar amb altres dissenyadores tan obsessionades amb el “per què” del treball com jo va ser el millor de la nit.

Fora de l’oficina, he passat molt de temps caminant per diferents racons de Catalunya i anant cap al mar sempre que puc. M’he adonat de com de bonic pot ser viatjar per aquesta regió, prenent-m’ho amb calma. Per a mi, es tracta de la consciència que adquireixes en un nou paisatge. Tant si camino per les muntanyes com si simplement estic asseguda a la vora de l’aigua, estic constantment documentant textures, colors i la manera com s’estructura l’entorn. És un gran contrast amb la graella digital i em recorda que el disseny ha de sentir-se viu.

Estic emocionada pel que portaran els pròxims mesos!

Catalunya continues to inspire me! Perhaps the most exciting experience related to La Víbria was my research trip to a Calçot farm I tracked down north of Manresa. I spent the day with a former banker-turned-farmer. We discussed the Calçot, a symbol of Catalan tradition, and he showed me how it is being cultivated. I wanted to know how climate change affects these onions. It turns out they are resilient, but the shifting weather patterns, specifically the “rain-then-sun” cycles, invite diseases that make cultivation a gamble. It is a reminder that some traditions are at the mercy of the environment. I am doing this research for a project at La Víbria that I will publish in summer, so stay tuned!

In march we organized our International Women’s Day workshop for Dijous Intercooltural. We hosted a collective from Barcelona, and it was incredible! Since the members of the collective were designers too, the energy was very creative. We spent the evening experimenting with textures and materials to create custom tote bags for the protest on the 8th of March. We got into the different intersections of feminism and where we actually position ourselves in the movement. It’s one thing to design a bag, but it’s another to design a statement that you’re willing to carry through the streets. And connecting with other designers who are just as obsessed with the “why” behind the work as I am was the best part of the evening.

Outside the office I’ve spent a lot of time walking through different corners of Cataluña and heading to the ocean whenever I can. I realized how beautiful it can be to travel in this region, really taking my time. For me, it’s about the awareness you get from being in a new landscape. Whether I’m hiking through the hills or just sitting by the water, I’m constantly documenting textures, colors, and the way the environment is structured. It’s a big contrast to the digital grid, and it reminds me that design is supposed to feel alive.

I’m excited for what the next months are going to bring!