🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Estimats lectors,

Ha passat molt de temps des que vaig escriure un diari – potser tant com des que realment em vaig asseure a reflexionar sobre tot el que ha passat durant aquests mesos tan intensos. Així doncs, us convido a acompanyar-me en aquest viatge, mentre estic asseguda en una cafeteria local acollidora, escoltant música jazz i posant aquests pensaments en paraules.

Deixeu-me dir-vos que el nou any no ha estat especialment suau. Durant aquests mesos, m’he sentit més perduda i inquieta que mai. Tot i així, a mesura que passen els dies, em sento cada cop més còmode acceptant aquesta sensació d’estar perduda i el desordre que comporta. Com em recorda un bon amic mentre canta: “Vas a encontrarte”.

Tanmateix, juntament amb els reptes també arriben moments meravellosos. Des de l’inici de l’any, he tingut l’oportunitat d’explorar nous llocs tant a Espanya com a l’estranger sempre amb molt bona companyia. Mollina, Màlaga, Montserrat, València, Sitges, però també diferents ciutats dels Països Baixos cada viatge ha aportat alguna cosa especial a aquesta experiència.

.

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

Fellow readers,

It has been a long time since I have written a diary perhaps just as long since I truly sat down to reflect on what has unfolded over these intensive past months. So, I invite you to join me in this journey, as I sit in a cozy local café, listening to jazz music and putting these thoughts into words. 

Let me tell you, the new year has not been particularly gentle with this volunteer. Over these months, I have found myself more lost and troubled than ever before. Yet, as the days go by I find myself more comfortable in accepting the feeling of being lost and the messiness of it all. As a good friend of mine reminds me while singing “Vas a encontrarte”.

However, alongside the challenges come wonderful moments. Since the beginning of the year, I have had the opportunity to explore new places both in Spain but also abroad always with great company. Mollina, Malaga, Montserrat, Valencia, Sitges but also different cities in the Netherlands each trip has added something special to this experience.

Després del gener, també vaig canviar la meva rutina a la feina, ja que vaig començar a ajudar en noves activitats, com manualitats, ceràmica i fusteria. Aquest canvi em va permetre connectar amb més persones dins de l’organització, crear nous vincles, però també provar coses que abans ni tan sols hauria imaginat o potser que pensava que no era capaç de fer. Amb el temps, he guanyat més confiança a l’hora de parlar i participar en converses amb la gent de la feina, tant treballadors com beneficiaris, a mesura que milloro el meu espanyol i la meva comprensió del català.

Al mateix temps, les tradicions i experiències locals no deixen de sorprendre’m. He tingut l’oportunitat de recollir caramels del terra durant la tradició dels Reis Mags, ballar pel carrer durant el Correbars disfressada d’elf i viure el Carnaval, en què també vaig participar amb Prodis, ballant i desfilant pels carrers de la ciutat. A més, vaig assistir al famós Festival de Jazz de Terrassa, que va ser increïble, asseguda al sol, gaudint de música en directe i compartint un pícnic amb amics.

És estrany com passa el temps tan ràpid. Pot semblar simple, però m’he adonat que paro més atenció a les petites coses als silenciosos indicadors del temps. El canvi de les estacions, per exemple, es percep més viu que mai. Hi ha un petit parc a prop de casa meva, i cada vegada que hi passo, observo els seus arbres. En el que sembla una sola setmana, es transformen de branques seques i despullades a una floració plena i vibrant. És un recordatori suau però poderós de com han passat aquests mesos.

A nivell emocional, ha estat tot un viatge: he fet noves amistats, he reconnectat amb d’altres i n’he trobat molt a faltar algunes.

 De vegades, quan hi penso, i també quan llegeixo els diaris d’amics, se m’humitegen els ulls. Des de converses profundes de matinada amb els meus companys de pis sobre la vida, les preocupacions i el futur, fins a moments de vulnerabilitat i emoció compartida; des de cantar i ballar fins a baixar un matalàs pesant pel carrer; des de converses espontànies, una mica ebres, fins a càlides invitacions a àpats casolans i celebracions d’aniversari inoblidables tot ha format part d’aquesta experiència.

Al final, m’he adonat d’una cosa curiosa, encara que em costi admetre-ho: no he canviat tant com de vegades penso. Encara reconec els mateixos patrons, el mateix humor i els mateixos hàbits. Però el que sovint no sé veure és que aquesta experiència m’ha anat modelant en silenci cap a una nova versió de mi mateixa, igual però diferent. És una sensació estranya i una mica inquietant, però potser és això el que la fa significativa.

Amb totes aquestes “poques” coses en ment, miro cap al que queda del meu voluntariat amb il·lusió. Encara espero provar coses noves abans que s’acabi. Ja em sorprenc imaginant els moments que vindran, els plans, les trobades, els viatges i les experiències compartides amb totes aquestes persones meravelloses que han fet aquest capítol tan increïblement valuós.

After January, I also shifted my routine at work, since I tried assisting in new activities, like crafts, ceramics and carpentry. This change allowed me to connect with more people within the organization, build new bonds but also try things that I wouldn’t even think of before or maybe that I didn’t think I was capable of. With time, I have grown more confident in speaking and engaging in conversations with the people at work, both workers and beneficiaries, as I improve my Spanish and my understanding in Catalan. 

At the same time, local traditions and experiences do not cease to amaze me. I had the chance to pick up candies from the floor during the tradition of the Reyes Magos, dancing in the streeet during the Correbars dressed as an elf and experience Carnaval, in which I also participated with Prodis, dancing and parading through the city’s streets. Moreover, I attended the famous Terrassa Jazz Festival which was an absolute blast, sitting under the sun, enjoying live music and sharing a picnic with friends.

It is strange how quickly time passes. It may sound simple, but I found myself noticing the small things more the quiet markers of time. The changing seasons, for example, feel more vivid than ever. There’s a small park near my house, and each time I walk by, I notice its trees. Within what feels like a single week, they transform- from dry, bare branches to full, vibrant bloom. It’s a gentle but also powerful reminder of how these months have gone by.

Emotionally, it has been quite a journey, I have made new friendships. reconnected with old ones. and deeply misses others. 

Sometimes, when I think about it all, as I also read the diaries of friends, I find myself tearing up a bit. From late-night deep conversations with my flatmates about life, worries and the future, to moments of vulnerability and shared emotion; from singing and dancing, to carrying a heavy mattress down the street; from spontaneous, slightly drunked conversations to warm invitations for home-cooked meals and unforgettable birthday celebrations it has all been part of this experience.

At the end, I realized something curious, even though I found myself hard to admit it: I have not changed as much as I sometimes think. I still recognize the same patterns, the same humour and habits. But what I often fail to acknowledge is that this experience has quietly shaped me into a new version of myself, same, yet different. It is a strange and slightly scary realization, but perhaps that’s what makes it meaningful.

With those “few” things in mind, I look ahead to the rest of my volunteering journey with excitement. I still hope to try new things before it comes to an end. I find myself  already imagining the moments to come, the plans, the gatherings, the trips and the shared experiences with all these wonderful people who have made this chapter so incredibly valuable.