🟨🟥🟨🟥🟨
Senyores i senyors,

Hola a tothom,

Soc l’Andreas i torno amb l’últim diari del meu voluntariat aquí a Terrassa. Ja queda poc fins que acabi aquesta experiència tan bonica i vull transmetre els meus últims pensaments. 

Els mesos des de l’últim cop que vaig escriure han sigut superintensos, però a la vegada han passat sense adonar-me’n. Entre les vacances de Pasqua que he passat a Grècia visitant la família i gaudint d’una celebració tradicional que m’agrada molt i la preparació d’accions locals el temps ha volat! Primer de tot, amb el suport de la Víbria i amb altres voluntàries vam crear i facilitar junts un intercanvi juvenil amb joves de Grècia, Alemanya, Itàlia, Eslovènia i d’aquí, de Catalunya. 

Era el meu primer cop com a facilitador d’un projecte Europeu. Aquesta experiència per mi ha sigut com un cicle que s’ha completat, com he entrat en aquest món com a participant en projectes d’intercanvis, on he conegut el projecte de CES, el qual m’ha donat l’oportunitat de fer de facilitador d’un intercanvi. Encara que el procés ha sigut intens, he pogut fer una cosa que pensava des de fa molts anys que m’agradaria fer. A través d’aquesta experiència he après moltes coses sobre mi, les meves capacitats a l’hora de facilitar grups, les coses que encara no he après i també que m’agradaria seguir en aquest món malgrat les seves dificultats.

Fora del tema intercanvi, he treballat també en la creació d’un Escape Room para el dia d’Europa, que he presentat al casal jove de Masquefa. Ha sigut un procés molt creatiu, creant un Escape Room i he tingut l’oportunitat de practicar una cosa que havia après en una formació, que m’havia agradat molt, i veure  una creació meva des de zero.

Finalment, com ha arribat ja la primavera, he tingut l’oportunitat de veure com la ciutat es torna molt viva i activa després d’un hivern molt plujós i conèixer festivitats tradicionals. Per exemple des de la Víbria hem venut roses durant el dia de Sant Jordi, i després he pogut veure tant Terrassa, com Barcelona en aquest dia catalana tan bonica. Hem intercanviat llibres i roses amb les altres voluntàries, hem passejat i hem vist com viu la gent local aquesta tradició i perquè es considera tan important. També hem aprofitat per veure diverses diades de colles de castells, colles de diables i escapar una mica i explorar el resta de Catalunya els caps de setmana. 

Aquest serà el meu últim diari, llavors vull deixar unes últimes paraules tot i que la meva experiència encara no ha acabat. Si estàs llegint aquest diari pensant en fer un voluntariat a Terrassa, a la Víbria o a una altra entitat, no perdis l’oportunitat, aplica ara mateix! No puc saber com són tots els projectes europeus, però després de 8 mesos aquí segur que els de la Víbria són projectes que ofereixen molt tant a nivell laboral, social i educatiu. És una experiència que recomano a tothom! Adeuuu ha sigut un plaer escriure per vosaltres i comptar la meva experiència!

🇬🇧
Ladies and gentlemen, 

Hello everyone,

I’m Andreas, and I’m back with my final diary entry from my volunteer work here in Terrassa. This wonderful experience is coming to an end soon, and I’d like to share my final thoughts.

The months since I last wrote have been incredibly intense, yet they’ve gone by before I knew it. Between the Easter break I spent in Greece visiting family and enjoying a traditional celebration that I really love, and preparing for local activities, time has flown by! First of all, with the support of Víbria and alongside other volunteers, we created and facilitated a youth exchange with young people from Greece, Germany, Italy, Slovenia, and from here, from Catalonia.

It was my first time facilitating a European project. For me, this experience was coming full circle—I entered this world as a participant in exchange projects, where I discovered the ESC project, which gave me the opportunity to facilitate this exchange. Although the process was intense, I was able to do something I’d wanted to do for many years. Through this experience, I’ve learned a lot about myself, my abilities when it comes to facilitating groups, the things I still haven’t learned, and also that I’d like to continue in this field despite its challenges.

Aside from the exchange program, I also worked on creating an escape room for Europe Day, which I presented at the Masquefa youth center. It was a very creative process, and I had the opportunity to put into practice something I’d learned in a Training Course—which I really enjoyed—and to see a project of mine come to life from scratch.

Finally, now that spring has arrived, I’ve had the chance to see how the city comes alive and bustles with activity after a very rainy winter, and to experience traditional festivities. For example, from La Víbria, we sold roses on Sant Jordi’s Day (Saint George), and afterward I was able to visit both Terrassa and Barcelona on this beautiful Catalan holiday. We exchanged books and roses with the other volunteers, went for walks, and saw how the local people experience this tradition and why it is considered so important. We also had the opportunity to see various festivals featuring groups of castells (human towers) and groups of diables (devil figures), and to get away for a bit and explore the rest of Catalonia on the weekends.

This will be my last diary entry, so I want to leave a few final words even though my experience isn’t over yet. If you’re reading this diary and thinking about volunteering in Terrassa, at La Víbria, or at another organization, don’t miss the opportunity—apply right now! I can’t speak for all European projects, but after eight months here, I can say with certainty that the projects in La Víbria offer so much in terms of work, social interaction, and education. It’s an experience I recommend to everyone! For now Adeuuu (goodbye in Catalan)—it’s been a pleasure writing for you and sharing my experience!