Aquesta és la història del nostre viatge a Graz (Àustria) per participar en el projecte R:E:A:C:T – Resilience Empowered through Art, Creativity and Theatre, un intercanvi juvenil europeu emmarcat dins del programa Erasmus+, centrat en la resiliència emocional, el benestar mental, la creativitat i el diàleg intercultural a través del teatre i l’expressió artística.

Des de Girona hi vam participar en Pau, la Mireia, la Laia, la Clàudia i jo mateix, l’Adrià, com a responsable i Group Leader. La veritat és que des del primer moment vam connectar molt bé. Pot semblar una cosa secundària, però quan convius una setmana sencera amb persones en un entorn intens, compartint habitacions, activitats, emocions i hores de viatge, tenir un grup unit marca completament l’experiència. I nosaltres vam tenir aquesta sort. Vam riure molt. Moltíssim. D’aquelles rialles que apareixen quan portes dies convivint amb la mateixa gent i qualsevol tonteria es converteix en una història memorable. Però també vam saber escoltar-nos, ajudar-nos i compartir reflexions més profundes quan tocava. Al final, sense adonar-nos-en, vam acabar convertint-nos en una petita família gironina a centenars de quilòmetres de casa.

L’experiència va tenir lloc als voltants de Graz, la segona ciutat més gran d’Àustria i un dels centres universitaris més importants del país. L’allotjament era en un espai envoltat de natura, tranquil i apartat del ritme frenètic de les grans ciutats. De fet, el projecte es desenvolupava en un entorn que convidava constantment a la reflexió, a la convivència i a desconnectar una mica del soroll habitual del dia a dia. Tot i que també és cert que els horaris eren força estrictes, i de fet potser massa. Els dies començaven aviat i estaven plens d’activitats. Si algú imaginava una setmana de vacances permanents, probablement hauria canviat d’opinió al segon dia. I això feia que cada dia semblés molt més llarg del que realment era, tant positivament com negativament, tot i que el balanç òbviament es decantava per la part positiva, també gràcies a la nostra actitud de constant broma i rialles.

Quan algú sent la paraula Erasmus, sovint pensa en universitats, assignatures i mobilitats acadèmiques. Però els Youth Exchanges són una altra història. Durant una setmana, joves de diversos països europeus conviuen i treballen conjuntament sobre una temàtica concreta mitjançant metodologies d’aprenentatge no formal. En el nostre cas, el projecte estava centrat en la resiliència emocional, la salut mental, la creativitat i el teatre com a eina de transformació personal i social.

Si ens haguessin preguntat abans de marxar quants de nosaltres teníem experiència en teatre, interpretació o performance artística, probablement hauríem hagut de guardar un silenci bastant llarg. La resposta era simple: pràcticament cap. Per això mateix, moltes de les activitats ens van treure completament de la nostra zona de confort. Expressar emocions a través del cos. Improvisar davant de persones que acabes de conèixer. Fer dinàmiques de moviment. Participar en petites representacions. Reflexionar sobre experiències personals mitjançant eines creatives. No era precisament el tipus de coses que acostumem a fer entre classes, exàmens, treballs i cafès a la UdG. Algunes activitats ens van agradar més que altres. És normal. Però ho vam mirar pel cantó positiu i vam fer tot el possible per posar-nos en el paper i aprendre tant com vam poder d’aquella experiència tant diferent al que estàvem habituats en el nostre dia a dia.

Una de les parts més enriquidores del projecte va ser compartir l’experiència amb joves procedents d’arreu del continent. En el nostre cas, sobretot procedents d’Àustria, Alemanya, Itàlia i nosaltres, els catalans del grup, a més de diverses persones també de països no necessàriament europeus o arribats feia poc temps a Europa però que també participaven en el programa com gent de Moldàvia, Geòrgia o fins i tot el Pakistan. Durant una setmana convius amb persones que han crescut en contextos molt diferents del teu. Descobreixes maneres diferents de pensar, de comunicar-se i d’entendre el món. I sí, també descobreixes que els horaris dels àpats a Europa són tot un univers paral·lel. Per a nosaltres, acostumats a dinar i sopar a hores mediterrànies, alguns horaris ens van semblar una mica… avançats. Per dir-ho de manera diplomàtica. També vam comprovar una altra teoria que probablement molts estudiants catalans comparteixen: que la gastronomia de casa nostra juga en una altra lliga, a l’abast de molt pocs països, i te n’adones més que mai quan ets fora de Catalunya… Però aquests petits xocs culturals formen part de l’experiència. I, de fet, són una de les coses més interessants que t’emportes. Al cap i a la fi, doncs, entendre altres realitats també ajuda a entendre millor la teva pròpia i poder-la interpretar.

Més enllà de les activitats, el missatge central del projecte era clar: aprendre a gestionar millor els reptes personals i emocionals que afrontem com a joves. La paraula resiliència apareix sovint en discursos, informes i debats, però durant aquella setmana vam poder treballar-la des d’una perspectiva molt més humana, reflexiva i profunda.

Una de les grans fortaleses dels Youth Exchanges Erasmus+ és que són programes finançats per la Unió Europea. L’allotjament, els àpats i gran part de les despeses de viatge estan coberts pel projecte, facilitant que molts joves puguin participar-hi independentment de la seva situació econòmica. A més a més, tornes a casa havent fet amistats internacionals, havent guanyat confiança, havent descobert capacitats que no sabies que tenies i havent viscut experiències que difícilment hauries trobat en una aula convencional.

És obvi que no tots els intercanvis són iguals. No totes les experiències són perfectes i que no totes les activitats agradaran a tothom. Tot i així, el que és clar és que en tots els casos surts de la rutina i de la teva zona de confort, i això sempre acaba resultant positiu. Coneixes persones noves. T’enfrontes a situacions inesperades. Descobreixes noves maneres d’aprendre. I, sobretot, t’emportes una perspectiva molt més àmplia del que significa formar part d’una Europa diversa i connectada. Per això, si algun estudiant de la Universitat de Girona està llegint aquestes línies i dubta si apuntar-se a una experiència similar, la nostra recomanació seria: fes-ho. Potser descobriràs una nova passió. Potser coneixeràs amics que continuaran formant part de la teva vida durant anys. Potser aprendràs coses sobre tu mateix que encara no coneixes. O potser, en el pitjor dels casos, simplement viuràs una setmana fora de la rutina i diferent al que estàs habituat en el frenètic dia a dia al que ens enfrontem tots plegats avui en dia. I, sincerament, això ja és una raó més que suficient per apuntar-s’hi. En definitiva, doncs, la nostra experiència ens ha deixat clar que Graz ens ha deixat records, aprenentatges i amistats prou significatives. Ha estat una experiència diferent, intensa i enriquidora que ens ha confirmat que sortir de la zona de confort sovint és la millor manera de créixer tant personal com col·lectivament. Trobar-se amb situacions diferents i curioses i riure molt quan cal, més encara quan tens la sort de que et toqui gent amb la que ràpidament t’hi portes tant bé i agafes tanta confiança com va ser el nostre cas.

Pau Valls, Mireia Navarro, Laia Jin, Clàudia Roca i Adrià Puche – Universitat de Girona.