Em dic Eva i he passat els últims cinc mesos en una petita illa del Carib, Aruba, amb el Cos Europeu de Solidaritat. 

He passat per espais completament diferents, com en una galeria d’art, l’arxiu nacional explorant la història de l’illa, un santuari de burros, un centre de rehabilitació i un centre d’infants. Cadascun amb un ambient totalment diferent, com si hagués viscut moltes petites realitats.

I fora d’això, he tingut xocs culturals, he après a anar més lent, a observar més i a no voler entendre-ho tot de cop. És una illa petita, però alhora molt viva i diversa, on tot se sent proper, gairebé com un poble.

També hi ha hagut moments que s’han quedat amb mi sense cap gran explicació, veure tortugues de mar, participar en festes locals (i guanyar en un concurs de beure cervesa), aprendre una mica de Papiamento (l’idioma local) i adaptar-me a conviure amb cinc persones més a la mateixa casa.

Mirant enrere, no em queda una sola experiència concreta, sinó una sensació general de canvi. He après a ser més flexible, més oberta i a confiar una mica més en mi mateixa. I sobretot, a valorar el que passa quan et deixes portar i dius que sí a coses noves.

Moltes gràcies a la Vibria pel suport, ha sigut una experiència inoblidable!