🌙NANO:

Para mí, esta experiencia ha sido una de las mejores experiencias de mi vida, y la verdad que no es poco, he vivido muchísimas cosas, he hecho mil deportes, he estado días en la montaña sobreviviendo con poco, he hecho experiencias que pocas personas han vivido, pero esta experiencia fue diferente a todas las demás.

Desde el minuto uno, en la quedada donde nos conocimos el grupo Cataluña, sentí que iba a ser algo especial, cada uno de ellos me transmitía algo que me alegraba. Todos muy diferentes entre nosotros pero a la vez con algo que nos unía. 

Costó que llegara el día de nuestra aventura hacia Ligonchio, pero cuando al fin llegó, todo se fue haciendo a nuestro paso. Empezamos conociendo algunos compañeros de aventuras de camino a Ligonchio, donde ya habían algunas conexiones que sabías que con esa persona te ibas a llevar genial. Al llegar a Ligonchio, un pueblo pequeño pero espectacular, con muchísima naturaleza, paz, animales, tranquilidad, poco ruido… A mí por lo menos, me dio vida.

Poco a poco fuimos conociendo el resto de cosas, los demás compañeros de los cuales había gente de Finlandia, Italia, Hungría y Austria, la casa donde íbamos a pasar muchos de los días que íbamos a estar ahí, un rincón especial donde estar tranquilo, la zona de juego, donde poder hacer deporte…

Los días fueron pasando, hicimos muchas actividades, sobre todo para conocernos entre nosotros, para saber tradiciones y de más cosas de otros países… Cada día que pasaba nos conocíamos todos un poco más, cada vez íbamos haciendo más familia, sobre todo nuestro equipo España, donde ya parecía que los conocía de toda la vida.

Todas las actividades me encantaron, sobre todo los días que nos fuimos a acampar por ahí, acompañados de los burros, haciendo actividades por la naturaleza, las noches mágicas en la hoguera…. En fin, increíble y único. Obviamente llegó el día de irnos, y nadie quería irse, hubiera sido por mí, y me hubiera quedado un mes más. 

Dar las gracias a toda la organización por hacer posible esta experiencia y sobre todo a cada uno de los participantes que consiguieron que fuera todo mucho más especial.
REPETIRÍA 10000%!!!!!!

🎈MARC:

L’intercanvi a Ligonchio ha estat una experiència que m’ha enriquit molt a nivell personal. Al principi no sabia, i crec que la resta de gent tampoc, què fariem allà exactament. El fet de deixar fluir, connectar amb tu mateix i amb les altres persones ha estat una experiència molt plena. Les activitats que vam fer ens van deixar sobretot sentir-nos part d’un equip, millorar les habilitats socials, descobrir altres cultures, riure molt i divertir-nos. I encara que entre els integrants poguem ser diferents, quan passen els dies i vas coneixent a la gent, t’adones que en el fons compartim molt més dels que ens pensem i a poc a poc ens anem sentint com una família. Amb la gent del team Català sobretot, hem pogut fer un vincle molt fort i crec que tothom ho ha posat molt fàcil.

Aquestes estades amb altres persones de diferents cultures són molt gratificants a la vegada que et fan aprendre, organitzar-te, descobrir, connectar amb les persones i fins i tot superar reptes personals.

Sens dubte és una experiència que la recomanaria moltíssim. Ho tornaria a fer!!!

🧩VALERIA:

Aquest projecte en concret m’ha donat milers d’aprenentatges i m’ha fet créixer molt personalment. M’emporto totes les xerrades profundes, les nits amb tots a la foguera, momentets especials amb el catalán team, anècdotes amb els rucs, les nits jugant al futbolí, analitzant les estrelles i tota la natura, entre molts d’altres més. 

En arribar-hi, tot era molt estrany perquè a més hi va haver un xoc cultural gran, que després amb el temps vam saber gestionar. Les intercultural night van ser molt divertides i alhora vam poder aprendre molt de tots els països que formaven part del projecte. Els team liders van facilitar molt la cohesió del grup i van ser un suport molt gran durant la setmana. Vull agrair la seva paciència, comunicació i assertivitat. 

D’altra banda, el comiat va ser molt especial. La nit anterior va ploure i va ser un moment molt bonic on vam estar tots ballant i saltant sota la pluja, em vaig sentir molt realitzada. Va ser un moment inoblidable.

Llavors, aquesta experiència m’ha permès conèixer-me molt més a mi mateixa, a conèixer diferents realitats i pensaments d’altres països, aprendre de la diversitat del grup i sobretot a sortir de la meva zona de confort. He pogut connectar molt amb la natura, he après a ser més conscient del present i a gaudir-ne cada moment. 

A més, he pogut experimentar alguna cosa que mai no hauria pensat fer que ha estat tractar de tan a prop animals. A més, he connectat amb una part de mi que no coneixia. 

Ha estat una setmana necessària per valorar moltes coses. He après molt de cadascun dels integrants de l’internacional team i m’emporto records increïbles, aprenentatges i gent molt guai d’aquest viatge! Sempre molt agraïda!

🍄LUIS:

La meva experiència d’Erasmus a Ligonchio ha estat molt enriquidora i inoblidable. He gaudit molt d’estar envoltat de natura, ja que el paisatge i la tranquil·litat del lloc m’han fet sentir molt bé. A més, he tingut l’oportunitat de conèixer persones de molts països diferents, compartir experiències amb elles i aprendre sobre les seves cultures i costums.

Abans de marxar tenia una mica de respecte perquè era una experiència nova per a mi, però un cop allà no he tingut por en cap moment. M’he sentit molt ben acollit i he guanyat confiança en mi mateix. Sens dubte, aquest Erasmus ha estat una experiència molt positiva que recordaré sempre.

🍓ELENA:

Esta experiencia ha sido inolvidable. Me llevo a gente increíble de todos lados de europa que meses después siguen en mi vida, me llevo un amigo animal que me acompañó durante días que a pesar del cansancio y el calor siempre te miraba con cara de estar escuchandote, me llevo vivencias y experiencias que me llenaron el corazón de amor y paz y sobre todo, me han ayudado a crecer personalmente y sentimentalmente.

Gracias a esta escapada volví a conectar conmigo misma y ponerle freno a la vida tan automática en la que vivimos ahora, a valorar lo que nos rodea y a quienes nos acompañan en ella.

🌼LAURA:

El projecte Sole & Soul ha sigut, ni més ni menys, el punt de partida per a molts de nosaltres. Per al grup de Catalunya, era la primera vegada que participàvem en una experiència d’aquest tipus: un intercanvi juvenil de diversos dies, en un entorn internacional i en plena natura, concretament a Ligonchio, a les muntanyes dels Apenins italians.

Com passa amb moltes vivències a l’estranger, marxar implica sortir de la zona de confort i aprendre a construir un espai segur lluny de casa. En aquest cas, el repte no era només viatjar o conviure amb persones desconegudes, sinó deixar-se travessar per l’experiència: caminar, compartir, escoltar, adaptar-se i viure el balanceig d’emocions que apareix quan tot és nou.

Durant el projecte, joves d’Itàlia, Espanya, Àustria, Finlàndia i Hongria vam conviure a través d’activitats d’educació no formal, dinàmiques interculturals i moments de reflexió personal. La natura va ser el fil conductor de tota l’experiència: vam fer trekking acompanyats de burros, vam dormir alguns dies en tendes, vam cuinar en grups, vam preparar activitats creatives i vam participar en tallers relacionats amb els sentits, el moviment i l’autoconeixement.

Un dels elements més especials de Sole & Soul va ser la simplicitat. No calia gaire per sentir que estava passant alguna cosa important: una caminada llarga, una conversa al vespre, una foguera, una nit intercultural o el silenci compartit després d’un dia intens. El projecte ens va recordar que el benestar també té a veure amb baixar el ritme, escoltar el cos, connectar amb l’entorn i entendre que aprendre no sempre passa dins d’una aula.

També va ser una experiència de convivència real. Compartir tasques, espais i responsabilitats amb persones de diferents països ens va permetre descobrir altres maneres de comunicar-nos, de cuidar-nos i de formar part d’un grup. Més enllà de les activitats programades, el que més queda són els vincles, les petites complicitats i la sensació d’haver format part d’una comunitat temporal però molt intensa.

Sole & Soul va ser una invitació a mirar cap endins, a caminar amb altres persones i a entendre que, de vegades, sortir de casa és també una manera de tornar a una mateixa amb més calma, més preguntes i més ganes de continuar descobrint món!

🐜ALINA:

Cuando escuché por primera vez sobre este erasmus pensé en mandar mi solicitud solo por si acaso, aunque no me imaginé que acabaría yendo de verdad. Lo próximo que sé es que estaba en la reunión de antes del viaje junto al resto de participantes y unas semanas después ya estábamos volando rumbo a Italia.

La noche que llegamos al hostal fue agridulce, rodeados de desconocidos hablando en muchos idiomas diferentes, habitaciones compartidas con nuevos compañeros y comida que no sabe como la de casa. Aún así uno se adapta, y eso es lo más maravilloso, creo que las personas podemos acabar acostumbrándonos a todo tipo de situaciones. Y eso fue lo que ocurrió, después de un par de días haciendo actividades diversas para conocernos y de noches cantando y bailando ya había en todos una extraña sensación de comunidad.

Al tercer día partimos hacia Ospitaletto, con las mochilas, los burros y zapatillas para nada preparadas para largas travesías. Caminamos por carreteras, bosques, colinas de piedras, hasta llegar a las llanuras donde nos quedaríamos por dos noches. Recuerdo llegar y sentarnos en unos campos de fútbol vacíos más en calma que nunca. Y es que este viaje ha sido, también, volver a la niñez. A esos días que uno recuerda bañados de sol correteando descalzos por el campo.

Me gustaba sentarme a ver los burros pastar, cantar alrededor de la hoguera y tumbarnos sobre el suelo a observar las estrellas. De repente todos los problemas con los que cargabas parecían mucho más ligeros.

El quinto día dejamos Ospitaletto para ir hacia Piolo, la siguiente destinación donde pasaríamos una noche. No todo es siempre un camino de rosas, el cansancio te acaba alcanzando y también echar de menos a tu gente querida, el control de tu tiempo, tus mascotas… Pese a que aquella fue una noche triste no fue dolorosa, porque la pasamos juntos. A veces lo que más cansa es la soledad. Y, ya renovados, al día siguiente regresamos al hostal siendo ligeramente diferentes que cuando lo habíamos dejado.

Hay muchas cosas de las que puedo escribir de esa experiencia, de todas las personas, una a una en las que aún pienso cada día, en las comidas, algunas mejores, otras peores, en las risas, en las imágenes que por algún motivo tengo grabadas en la cabeza, en todo lo que me hizo feliz, o me llenó de rabia o tristeza, en los secretos compartidos en voz muy bajita.

Pero eso lo descubre cada uno cuando decide dar ese paso hacia una aventura así, cada una es diferente y seguro que no de todas sales contento. Pero es parte del viaje, del dejar que tu cuerpo se adapte a lo diferente y darte cuenta de que podías hacerlo.