Primer de tot, és millor que em presenti a tots els lectors:

Em dic Ricardo, tinc 24 anys i sóc de Braga, Portugal. En termes acadèmics, puc dir-vos que tinc un grau en Ciències de la Comunicació, amb especialització en Periodisme i Informació, a la Universitat de Minho. El desitg d’explicar històries i portar-les a la realitat es va sumar amb les meves ganes d’explorar el món, i aquí estic. Vaig estar un any i mig treballant com a hoste de vol en una companyia internacional, on vaig tenir la oportunitat d’obrir la porta a una realitat diferent cada dia. Tot i així, sempre havia volgut viure una experiència amb el Cos Europeu de Solidaritat, concretament en un projecte de voluntariat que anés amb la línea dels meus valors.

Vaig aterrar a Terrassa fa tres setmanes i no he pogut estar més ben rebut. Els meus companys de pis ja porten aquí un mes, el que signfica que sóc l’ultim en unir-se al grup. El primer dia, recordo preparar el sopar tots junts i alimentar la conversa amb petits jocs amb els que ens vam poder conèixer millor. Per a futures referències, comparteixo pis amb l’Anton, la Colina i la Giorgia.

Vaig saber quina seria la meva feina més concretament el dia següent, gràcies a la introducció que em va fer l’equip de la Víbria Intercultural, el qual m’acompanyarà els propers deu mesos. Allà, serè responsable de la creació de contingut digital per a les seves plataformes, així com també participaré activament en la difusió d’oportunitats de mobilitat internacional per a joves. Recentment, he pogut participar en una xerrada en un institut per conscienciar als estudiants sobre els nostres projectes, i he de dir que és gratificant adonar-se que en molts d’ells hem plantat una llavor que potser donarà fruits algun dia. Em fa feliç que estiguis llegint aquest article i el d’altres testimonis, però la veritat és que hi ha molt joves que desconeixen l’existència d’aquests tipus de projectes.

Mai havia estat a Barcelona, i per aquest motiu l’emoció de poder conèixer finalment la ciutat es va materialitzar i , després de dedicar els meus primers dies a la ciutat de Terrassa i altres municipis del voltant, em vaig dirigir a la capital catalana. Ja havia estat en altres ciutats espanyoles, però l’energia que vaig sentit a Barcelona és algo difícil d’explicar en paraules. La multiculturalitat és fascinant. El ritme frenètic podria caracteritzar malament la ciutat, però precisament passa el contrari – el comerç local és molt present, i tot i que és teòricament impossible veure un somriure en aquests temps, és també inevitable no sentir la hospitalitat dels catalans. Els carrers estan plens d’aventurers com skaters i patinadors, demostrant que fins i tot en aquests temps restrictius la gent no deixa de fer el que més li agrada.

Per mi, el mar és sinònim d’un busseig obligatori, fins i tot a Barcelona, així que no em vaig poder resistir a llençar-me a l’aigua. La temperatura no era la més agradable, però com als contes per a infants, el resultat no podia ser un altre.

Cada experiència pot ser un regal, per això sempre intento treure el millor de cada situació. Som set voluntaris, assignats a diferents organitzacions o institucions, i per aquest motiu, els sopars grupals dels caps de setmana ens fan molt feliços, ja que és el moment on podem compartir el que ens ha passat i, sobre tot, gaudir del menjar més deliciós.

Cada dia és diferent. I en cada un d’ells tenim l’oportunitat de fer-ho diferent. Som els viatgers de la nostra pròpia història – i és millor si sabem com gaudir de totes les aventures, perquè ja sabem que el final serà memorable.

Ens veiem aviat! Una abraçada molt gran!