Tancant el 2020

Hola. Sóc el Nicholas, tinc 26 anys i sóc de Hong Kong. He estudiat lingüística a Hong Kong i París. Abans d’estudiar a França, vaig ensenyar anglès i robòtica. També he editat llibres de text de tecnologia per escoles primàries i secundàries. Actualment faig un voluntariat a Jeroni de Moragas, que és un centre per persones amb discapacitats intel·lectuals.

Al 2020, el temps passa ràpid i lent. Després de 3 mesos esperant i preocupant-me pel futur aparentment incert, finalment vaig a Terrassa a l’Octubre. Ara ja som al Desembre i encara em sento com si acabés d’arribar per diferents raons. Per la natura de la meva feina, no vaig poder començar a treballar immediatament i vaig haver de fer auto-confinament i fer-me un test de coronavirus. Combinat amb la formació a l’arribada, realment vaig començar de manera contínua a mitjans de Novembre.

El primer dia, una de les persones del meu grup em va escriure un poema. Com que encara no parlo Català ni Espanyol, no puc comunicar del tot amb ells en aquest moment. D’altra banda, això ha incrementat la meva motivació per aprendre Català i tinc moltes ganes de fer el curs presencial.

Després d’un mes sencer a Jeroni, he estat amb tots els grups i he parlat amb tothom del centre. Tothom és molt amable i té molta curiositat pels voluntaris internacionals. Sincerament, em va costar una mica adaptar-me al ritme lent del centre. Conscient que cadascú té el seu propi ritme, no té sentit apressurar-los o forçar-los a fer coses que no poden.

Tinc sort d’estar fent el meu voluntariat aquí, ja que sento que m’estic convertint en una millor persona. A Hong Kong, quan ensenyava Anglès, hi havia objectius i estàndards fixats pel currículum i el sistema, de manera que no podia donar atenció individualitzada a alumnes amb diferents fortaleses i debilitats.

Cridar era inevitable. A Jeroni, he pogut finalment baixar el ritme i entendre les necessitats i les dificultats de cadascú i adaptar-me al seu ritme de vida. Finalment puc reaprendre com respectar a les persones. Per exemple, hem escrit postals de Nadal junts. No obstant, algunes persones no podíen escriure, així que podíen treballar en alguna altra cosa, com la decoració de Nadal del centre.

Finalment, estic content d’haver re-connectat amb la natura, especialment després de mesos de confinament en una ciutat, on els parcs estaven constantment plens de gent inclús abans del confinament.

Al 2021, espero ser capaç de parlar millor Català, organitzar activitats, i afegir més colors a la vida de les persones del centre.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s