Poc ens imaginàvem al febrer d’aquest any, quan vem fer la primera reunió amb La Víbria sobre Bridges of Dialogue, que aquest training acabaria significant tant per a nosaltres, tant en l’àmbit personal com professional.

La primera fase a Geòrgia ens va permetre descobrir al grup de fantàstics companys i companyes que ens ha acompanyat durant tota aquesta experiència i al Luca i al seu equip, uns magnífics professionals amb més de vint anys d’experiència, que ens van introduir al fascinant món de la resolució de conflictes amb un estil i una metodologia que ens va agafar a tots ben desprevinguts. Van ser set dies intensos d’introspecció, reflexió i col·laboració en què vem descobrir molt sobre nosaltres mateixos i tot el que ens rodejava. Aprenentatges, transformacions, riures, somriures i llàgrimes que ens van fer finalitzar aquesta fase quedant ja a l’espera de la segona, que va tenir lloc fa unes setmanes a Letònia.

Allà vem continuar amb les activitats a les quals ja estàvem acostumats, però així i tot, ens vem emportar noves sorpreses amb més descobertes i, sobretot, molts nous reptes i aprenentatges. Els primers dies d’aquesta nova experiència vem comptar amb la intervenció de la Lauma, una facilitadora de “Cercles de Diàleg”, que ens va introduir a aquest moviment, tan arrelat als països del nord (a Letònia tenen inclús un festival exclusivament dedicat al diàleg), tenint l’oportunitat, inclús, de convertir-nos nosaltres mateixos en facilitadors per un dia. Una pràctica que a nosaltres dues ens va resultar d’allò més útil pel repte personal que se’ns va presentar durant els últims dies del training.

Resulta que en finalitzar el primer stage el Luca va recomanar un llibre per acabar d’entendre tot el que havíem fet durant la setmana i preparar-nos per Letònia. Què significa veure a les persones com a persones? Tenir el cor en pau? Estar dins d’una caixa? El llibre era The anatomy of Peace, i tant la Raquel com una servidora el vem devorar en els dos mesos que vem tenir entremig. Per sorpresa nostra en arribar, nosaltres havíem sigut les úniques que l’havíem llegit i, per més sorpresa encara, el Luca ens va proposar de preparar una sessió per explicar el llibre als nostres companys i companyes. Una mica temoroses, però amb ganes d’agafar el desafiament i convertir-lo en aprenentatge, vem acceptar i ja ens teniu a nosaltres, poc acostumades a parlar en públic i liderar sessions davant de trenta persones, explicant, en una llengua estrangera, un llibre sobre psicologia humana i resolució de conflictes. Però la cosa deuria anar bé, ja que en lloc d’una sessió en vem acabar fent quatre, i tant el grup com l’equip de professionals que ens va anar guiant i donant suport, va acabar encantat amb el resultat. Tot i que les que realment vem aprendre vam ser nosaltres. Ens va tocar sintetitzar idees complexes en explicacions per a oients de tots perfils i nivells, idear activitats útils per portar a pràctica algunes de les metodologies del llibre i organitzar-ho tot de manera que fos entenedor, dinàmic i, sobretot, que encaixés amb l’objectiu global del training. Va ser un gran repte sí, amb moments d’estrès, preocupacions i alguna defallida pel camí, però també hi va haver molt agraïment, alegria compartida i suport mutu, tant entre nosaltres com per part de tota la gent que ens envoltava.

Sense aquesta experiència, Bridges of Dialogue no hauria significat el mateix per a nosaltres, però tot i així, tant els dos trainings, com l’equip, com els companys i companyes que ens van acompanyar, van superar totes les expectatives que teníem aquell matí de febrer quan La Vibria ens va preguntar què érem el que esperàvem d’aquesta experiència. No recordo exactament què és el que vem contestar, però el que ben segur podem dir ara és que gràcies a aquesta oportunitat d’Erasmus+ tenim davant un camí ple de noves i excitants possibilitats que encarem amb una motxilla plena de nous coneixements, confiances i coneixences a les quals mai podrem estar prou agraïdes. Ens vem apuntar a un training de resolució de conflictes, i hem acabat formant part d’un regal que ens ha ajudat a tirar endavant i que portarem sempre amb nosaltres. Gràcies a Bridges of Dialogue hem après a veure’ns com a persones, a ser conscients del nostre poder de decisions intern i a acceptar els reptes com a oportunitats per créixer.

Ara aquestes dues fases tan esperades durant tant de temps han arribat a la fi, però encara ens queda molt per aprendre i continuar treballant. I amb tot el viscut i compartit tant a Geòrgia com Letònia, segur que tenim les eines per trobar el nostre camí.

Training Course “Bridge of Dialogue” is supported by the Erasmus+ Programme of the European Union through the Latvian National Agency.